06.11.2025 - 21:40
Ja ho sap tothom: no tindrem més nits de Santa Llúcia. La Nit de les Lletres Catalanes ara es farà una mica més d’un mes abans de Sant Jordi. Hauria de ser una bona notícia que “tot el sector del llibre” es coordinés per organitzar alguna cosa al voltant de la literatura escrita en català, però veient-ne el plantejament exposat el primer que salta a la vista és que no hi ha representat tot el sector del llibre, no hi ha el que en la roda de premsa de presentació des de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans n’han dit “la complicitat de tot el sector”. Per exemple, no veig enlloc la complicitat dels creadors, i he de dir que me n’alegro que aquesta complicitat de moment no consti en acta perquè de tot el que se n’ha sabut fins ara, d’aquesta Nit de les Lletres Catalanes, encara no hi he sabut veure cap millora per als creadors, per als autors i autores que és obvi que som la primera baula de la cadena del llibre, si parlem de literatura –altra cosa seria preguntar-se si parlem de literatura.
Fa anys que les dotacions dels premis de la Nit de Santa Llúcia estan descompensades i en la majoria de casos, tret del Sant Jordi, fa anys que no “s’actualitzen”. Fa més de deu anys com a mínim que el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions té una dotació de 6.000 euros, que el Folch i Torres de narrativa infantil és de 4.000 euros, que el Carles Riba de poesia és de 5.000 euros i que el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil és de 6.000 euros.
El Sant Jordi fins fa poc era de 60.000 euros, i ara l’han apujat a 75.000. En llegir-ho en un titular, vaig córrer a mirar la resta de dotacions, amagades al cos de la notícia, aviam si també havien sigut “millorades”, però un cop més tot el pastís era per al premi de novel·la per a adults. El Sant Jordi és un premi que sempre ha tingut tot el ressò que mereix i més, veus l’autor o autora entrevistat arreu, fent clubs, presentacions i de tot i pertot, i el veiem a les llistes de més venuts setmanes i setmanes, perquè tota la maquinària tant de l’editorial com d’Òmnium es posa al servei de promoure aquest llibre.
De retruc, els guardonats amb el Rodoreda i el Riba poden fer-li de comparsa en dos o tres actes, però recordem que ells han rebut 6.000 i 5.000 euros respectivament i que el mantra de “la poesia no es ven” i “els contes no es venen” serveix per no fer ni l’esforç d’intentar-ho. I en acabat no cal que parli dels dos guardonats de literatura infantil i juvenil, que no tenen ni mitja ocasió de fer de comparsa de res, que els col·loquen junts en una o dues presentacions de consolació i passa que t’he vist, i això que la majoria de llibres guardonats en aquests dos premis acaben reeditant-se i venent-se força i se’n fa una edició posterior de butxaca i el recorregut d’aquests títols sol ser d’anys, sobretot a escoles però també en llibreries especialitzades. Vull dir: aquests dos guardons econòmicament funcionen i això que no s’hi dedica ni la meitat de la meitat de l’esforç de promoció ni de recepció crítica ni de difusió als mitjans del que es dedica al Sant Jordi.
A la roda de premsa de presentació d’aquesta nova Nit de les Lletres, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va dir que aquest canvi responia a una voluntat d’ajudar el sector del llibre, però sembla que ajudarà encara més un sector molt concret del món del llibre que ja estava prou “ajudat”, contribuint un cop més a donar a entendre al gran públic que el gènere major és la novel·la per a adults i que tota la resta són de segona categoria. Un discurs que està integradíssim en la percepció que de la literatura infantil i juvenil té bona part del públic general. Sap greu que ara que Òmnium s’uneix amb el IEC per tenir més força i per repensar les lletres catalanes continuï posant el focus només en la novel·la –les dotacions parlen per elles mateixes i les podeu trobar aquí (no totes).
Per ajudar el sector del llibre cal pensar en tot el sector del llibre. El 14 de març la majoria d’editorials ja tindran tot l’arsenal de novetats a punt de solfa per al 23 d’abril, i llavors apareixeran en tromba els llibres guardonats en la Nit de les Lletres amb tota la força mediàtica que s’intueix que tindrà aquest acte televisat en horari de màxima audiència i amb una gala que voldrà ser com la dels Gaudí de cinema, i ja veurem com afecta això els que no tindran el logo en els photocalls d’aquell dia. Costa creure que aquest moviment afavoreixi tot el sector del llibre. A banda de revisar les dotacions dels premis-comparsa-del-Sant-Jordi, potser seria més coherent i útil que la despesa que es destinarà a muntar la gala a la Sala Oval del MNAC es dediqués a ajudar de veritat tot el sector del llibre, és a dir, a ajuts per als qui s’hi dediquen tot l’any i des de tots els fronts.
També s’afirma que amb aquest canvi es volia contribuir a potenciar la llengua catalana, que viu en un clar retrocés des de fa temps. Però on és que el català perd més presència i tothom clama al cel des de fa temps? A les escoles i els instituts. I quins llibres entren allà, si n’hi entren? Doncs per què no destinem els diners de la gala a promocionar la literatura escrita en català per a les escoles i els instituts? No és gens difícil arribar a aquesta conclusió, però fer aquesta mena d’operacions no regala fotos lluents amb llums de neó i lluentons.
I es diu també que amb tot això es pretén contribuir a augmentar l’índex de lectura en català, que és “manifestament millorable”. El que no diuen és que tal com estan plantejats aquests premis fa molt l’efecte que si hi ha més gent que llegirà en català de retruc d’aquest canvi, el que llegiran serà tan sols la novel·la guanyadora del Sant Jordi, i llavors tornem a ser on érem. La situació del català és alarmant, la situació del sector cultural (no sols el literari) en català també és alarmant, els creadors i creadores en català no sobreviuríem sense ajuts, beques i subvencions, i això no es resol amb gales televisades en horari de màxima audiència.
I si posem el focus en la literatura infantil i juvenil, ja sabeu que no estem ni de bon tros en una situació favorable, així que tot plegat fa que veure aquesta operació tan desequilibrada econòmicament en favor d’un gènere, i en detriment de tots els altres, faci saltar totes les alarmes. Perquè quan el Sant Jordi tenia tan sols mitja dotzena de premis fent de teloners, aquests ja quedaven en segon terme, i de fet el guardó gros es donava al final de la gala i era el colofó de la nit i el punt on confluïa tota l’atenció mediàtica. Així que ara que s’hi han afegit nous premis i que per tant l’elenc de comparses creix, seran més els guardonats que quedaran reduïts a una línia en una notícia on titular, entradeta i cos de la peça giraran al voltant del premi Sant Jordi, perquè és “el premi més ben dotat de les lletres catalanes”. I es fa difícil considerar-ho d’entrada una bona notícia per al sector del llibre, perquè demana un esforçat acte de fe que ja hem fet massa vegades.
