‘Memòria del cos’, Viena aplega la poesia completa d’Àlex Susanna

“Aniversari

Al jardí, restes d’una festa
naufraguen en plena llum del dia.
Botelles, gots, cops, cendrers,
tot sembla acusar-nos d’algun delicte
des de la seva estranya immobilitat.
De sobte, però, un vent cruel
s’endú algun tovalló de paper rebregat
que amb imperceptible fressa
esquinça els últims vels de la nit…
i potser, també, els del nostre cor,
que veu com s’allunya, irremissiblement,
la fugaç nau del poder.”

Trenta-cinc anys separen la publicació d’aquest poema i la nova edició que se n’ha fet. És el text que obre el llibre Les anelles dels anys, d’Àlex Susanna (1957-2024), que va obtenir el premi Carles Riba del 1990. És un dels onze reculls de poemes que l’editorial Viena ha aplegat sota el títol de Memòria del cos (Poesia completa 1980-2024), que recull la producció poètica de l’escriptor, editor i gestor cultural. Jordi Llavina és qui ha preparat l’edició seguint fins al darrer moment els desigs de l’autor, amb qui l’unia una profunda amistat. Així doncs, per exemple, hi ha dos llibres que resten fora del volum: Abandonada ment, del 1977, i De l’home quan no hi veu, del 1979.

Jordi Llavina explica al pròleg: “El volum que el lector té a les mans és l’obra d’una vida. D’una vida, certament, escapçada abans d’hora. Però d’una vida plena, al capdavall, fruïda intensament. Recull deu llibres sencers més una desena de poesies del primer títol que l’autor considerava reeixit, Memòria del cos (1980). I és ben cert que, en aquesta obra que ha proporcionat el títol general a la poesia completa de l’autor, ja hi reconeixem la veu distintiva de Susanna.”

Llavina encara afirma que és “l’obra de tota una vida que, a més, reflecteix molt bé les vicissituds de l’home desficiós i assedegat d’experiències que fou Àlex Susanna, les etapes del seu procés vital, personal”. I afegeix: “A mesura que anem avançant en la lectura dels seus versos, n’entenem el creixement, que és paral·lel al de l’existència, del tot congruent amb aquesta: l’evolució dels assumptes resulta molt significativa. El desig, tan present en els primers títols, anirà enriquint-se amb una paleta temàtica més variada a mesura que el poeta es reconeix vivint a la intempèrie. I, tot i això, el desig, aquella sensualitat tan característica de la naturalesa i de l’expressió del poeta, no l’abandonaran mai, no ens abandonaran mai.”

Una de les coses que més sorprenen del volum que ha publicat Viena és constatar l’abast de la feina feta per Àlex Susanna en el camp de la poesia i en el vessant creatiu. Passa sovint que l’obra literària dels dirigents culturals del país tot sovint roman amagada darrere la seva transcendència pública, i el cas d’aquest poeta és paradigmàtic.

Àlex Susanna el tenim classificat de moltes maneres, si ens referim a la seva trajectòria professional. Durant uns deu anys va exercir la docència a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on féu classes de literatura del 1982 al 1992. Però sobretot va destacar la seva faceta com a editor. El 1985 va ser un dels fundadors de l’editorial Columna, on va romandre fins el 1999. També va ser a mitjan anys vuitanta quan es va embrancar amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona i, encara com a editor, va dirigir uns quants anys la col·lecció de novel·la el Cercle de Viena, a Viena Edicions.

El tombant de segle i de mil·lenni va convertir Àlex Susanna en element referencial de la cultura a casa nostra en àmbits diversos. Va fer un primer pas per l’Institut Ramon Llull entre el 2002 i el 2004 i després va ser director de cultura de l’Obra Social de Catalunya (la Pedrera), entre el 2009 i el 2013, quan va ser nomenat director de l’Institut Ramon Llull. El 2016 es va incorporar a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i encara el 2020 va passar a la Fundació Vila Casas com a director d’art. Tota aquesta vida de gestió cultural sens dubte va amagar una mica el vessant de poeta i escriptor al gran públic. A banda els poemaris, va lliurar vuit llibres de prosa, la majoria dietaris, un camp en què també va excel·lir. S’hi destaca Quadern venecià, premi Josep Pla del 1988.

A banda tota aquesta feina, encara va tenir temps de traduir del francès i de l’anglès autors tan importants com Molière, Paul Valéry i T. S. Eliot, per exemple. I segurament un dels reconeixements que li va fer més il·lusió va ser la seva designació com a Chevalier des Arts et des Lettres, atorgat pel govern francès, que li van concedir el 2008.

Però tornem al volum que aplega l’obra completa. El lector hi trobarà els reculls de poemes esmentats, que a més inclouen els pròlegs originals de cada un. Marià Manent va prologar Els dies antics; José Muñoz Millanes El darrer sol; Maria Àngels Anglada Les anelles dels anys; i Pere Ballart en va escriure dos: el d’Angles morts i el de Tot és a tocar.

Manent explicava: “Àlex Susanna, que vacil·là abans de decidir-se a usar el català per a la seva poesia –en algun moment se sentí temptat d’escriure els seus poemes en francès–, se serveix d’un llenguatge pròxim a les maneres col·loquials, però d’una gran riquesa. S’ha expressat en formes molt diverses: poema en prosa, vers breu i nerviós, ample vers lliure. En certes composicions el vers s’acosta a les inflexions de la prosa, però, si el llegim amb calma, hi sentirem una estranya tensió.”

El pròleg de Llavina no és el d’un sol llibre, sinó el del conjunt del volum que el poeta i ell prepararen plegats. I ens diu: “Ara tenim la possibilitat d’apreciar-la en tota la seva magnitud (la poesia) física i moral. No tinc cap mena de dubte que aquest volum constituirà un goig no caduc per a tots aquells que han decidit d’immergir-s’hi per primer cop; i, per descomptat, també per a aquells altres que hi retornen, perquè ja n’havien conegut i estimat els topants fets de paraules, i ara els recuperen, feliçment aplegats.”

I així fa el darrer poema del volum:

“Vanitas.

Avui, com tants dissabtes,
t’has llevat i has parat taula
pensant a regalar-vos
la mena d’esmorzar
que més us ha agradat:
un cop compost el bodegó
–diguem que a la manera de Chardin,
amb tot l’esplet de melmelades,
fruits secs, manteguera, torrades
i tasses fumejant al centre–,
el món t’ha caigut al damunt, però,
quan t’has adonat que aquella
era una natura morta amb tumor,
i que res no tornarà a ser com era.”