19.09.2025 - 19:50
El curs va començar la setmana passada amb “xifres rècord” d’estudiants catalans que enguany cursen formació professional (FP), tant de l’oferta pública com de la concertada i privada. En concret, són 158.616 alumnes. Una xifra que en sis anys ha crescut de 30.000 estudiants. La consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat, Esther Niubó, anunciava que enguany hi havia hagut 71.242 nous matriculats a cicles formatius públics i concertats, dels 81.479 alumnes als quals se’ls havia assignat plaça al juliol. Niubó va destacar que eren 10.000 més que el curs passat, quan se’n van matricular 61.000. “És un salt històric, impensable fa un any”, va afirmar.
Em sembla una bona notícia, tenint en compte que l’oferta de feina per part de les empreses no para de créixer per a la gent que ha cursat aquests estudis, i les queixes dels empresaris, que no troben gent formada, no han parat, ans al contrari. Cal recordar que la inserció laboral dels graduats en FP a Catalunya es consolida en el 54,44%, segons les dades de l’estudi “Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2024″. L’estudi, que arriba a la divuitena edició, recull una consolidació del creixement d’uns deu punts d’aquest indicador després de la pandèmia: si el 2021 aquesta taxa (que inclou els alumnes que treballen i el qui compaginen estudis i feina) arribava al 45,32%, el 2022 era del 52,05% i el 2023 va ser del 54,44%.
I el 2024, l’FP ha reafirmat la seva importància com el nivell formatiu més sol·licitat per les companyies el darrer any a Catalunya. De fet, aquests dos últims anys, els titulats en cicles formatius d’FP han recuperat protagonisme i s’han posicionat com els perfils més buscats pel teixit empresarial català, especialment en sectors vinculats a la tecnologia, l’energia i la indústria manufacturera.
En total, un 50,52% de les ofertes de treball analitzades que requereixen un nivell de formació específic a Catalunya busquen titulats en FP, segons l’informe d’Infoempleo Adecco 2024, amb una mostra superior al milió de persones en el mercat de l’estat espanyol, publicat ahir. La demanda d’aquests perfils en el mercat laboral català ha augmentat de 2,42 punts respecte del 2023. L’ascens en el nombre d’ofertes que requereixen titulats en FP contrasta amb la caiguda experimentada per l’ocupació dirigida a titulats universitaris (16,49%), que ha disminuït gairebé tres punts percentuals el darrer any. Aquesta dada em fa pensar com han canviat les coses en pocs anys, quan l’FP es considerava un títol de “segona categoria”, encara que l’ocupabilitat fos molt elevada. Sembla que es van posant a to les decisions dels estudiants amb allò que demanen les empreses. Llàstima que sigui tan tard. Però ja era hora!
Evidentment, dins l’FP el comportament no ha estat homogeni. Així, els treballs dirigits a titulats en cicles formatius de grau superior s’han incrementat a Catalunya de 5,07 punts, i ha passat a representar el 35,16% de les vacants publicades aquest últim any. Però les ofertes que requereixen titulats en cicles formatius de grau mitjà s’han reduït de 2,64 punts, i passen a ser el 15,35% del total.
En l’àmbit estatal, el comportament de l’FP també segueix una sendera molt positiva: la seva demanda augmenta de cinc punts respecte de l’any anterior i ja és una titulació requerida pràcticament en la meitat de les noves vacants publicades. Si atenem la distribució territorial de l’oferta d’ocupació per a titulats d’FP, la Comunitat de Madrid es manté per tercer any consecutiu com l’autonomia que més candidats requereix (27,67% de totes les noves vacants publicades a Espanya), malgrat que enguany perd una mica de pes (-0,35 punts percentuals). Després de Madrid, es col·loca novament Catalunya, que compta en aquest exercici amb el 25,45% de l’oferta per a aquests titulats (experimenta l’increment comunitari més gran, de 2,10 punts interanuals). Cal destacar que la diferència amb Madrid es redueix dels 5 punts percentuals, el 2023, als 2,2 del 2024.
Parlo amb Mayte Guillén, responsable de continguts i estudis d’Infoempleo i em comenta els quatre aspectes que, a parer seu, destaquen més de l’informe d’enguany. En primer lloc, no dubta a assenyalar el canvi que hi ha hagut en favor de la indústria, que dobla la participació en el total d’ofertes, del 5% al 10%, mentre que els serveis han baixat del 24% al 18%. Però matisa: “No és que els serveis hagin baixat, ans al contrari, han pujat, passa que la indústria ho ha fet molt més de pressa. Després de la pandèmia s’ha notat el canvi, sobretot en el sector agroalimentari i el químic farmacèutic. Es demanen operaris especialitzats i tècnics de manteniment per a la digitalització de cadenes de producció.”
Em fa notar que cada any es demanen més professionals d’FP de grau superior que no pas mitjà. “Els de grau mitjà, habitualment, són operaris, i els de grau superior ocupen llocs de responsabilitat. Cada vegada se’n demanen més, perquè hi ha una manca important a molts sectors.”
Un dels factors que fa que augmenti la seva demanda és que ja han fet pràctiques. De totes maneres, lamenta que la dual creix molt menys de pressa, perquè no hi ha empreses que vulguin cooperar. “Les empreses volen gent formada i que ja hagin fet moltes més pràctiques, no volen formar-les. Malgrat que aquest l’objectiu és de l’FP, falla clarament per aquesta banda, perquè el nombre d’empreses col·laboradores és molt baix.”
En canvi, creu que és important el creixement de l’oferta a joves només amb l’ESO. A Catalunya representen el 26% del total, i creixent. El motiu que em comenta Guillén és que, a la vista de la situació de manca de gent amb un bon gruix de pràctiques fetes, moltes empreses contracten gent de secundària per formar-la ells mateixos.
Penso que aquesta aparent contradicció entre els dos últims punts es deu a l’egoisme propi de moltes companyies, que no estan disposades a formar joves que després se’n vagin a un altre lloc. A Alemanya, on l’FP dual és moneda corrent de fa molts anys, les empreses saben que han de formar i si, en acabat, la gent se’n va a un altre lloc, saben que han fet país. Una situació que és als antípodes de la que tenim aquí.
En conclusió, l’FP té un paper com més va més important en la inserció laboral dels joves en el mercat actual. El creixement constant de titulats en FP, juntament amb la diversitat de sectors en què exerceixen, subratlla la importància d’aquesta modalitat educativa. No obstant això, és fonamental continuar adaptant la formació a les necessitats del mercat laboral per garantir l’ocupabilitat i la satisfacció dels titulats en FP en el futur.
Una de les paradoxes del mercat laboral d’avui és que continua havent-hi falta de talent, malgrat la millora considerable del nivell educatiu experimentada aquestes darreres dècades. La manca de talent es tradueix en una demanda sobre la formació dels treballadors, essencial perquè el canvi tecnològic continuï. Per exemple, ara com ara, una barrera per a l’adopció de la IA, en dues empreses de cada cinc, és la manca de formació. Segons les previsions del Fòrum Econòmic Mundial, sis treballadors de cada deu necessitaran formació abans del 2027. Veurem si ho podran fer…
