L’infrafinançament en el sector ferroviari català és un llast que s’arrossega d’anys enrere. Tant és el color polític del govern espanyol o les circumstàncies concretes d’aquell any: és un patró estructural que s’ha repetit significativament i que mostra la desatenció constant al sistema ferroviari català. Fins i tot el ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, va reconèixer que l’infrafinançament històric a Rodalia n’agreujava la vulnerabilitat i podia causar accidents com el de Gelida. També va dir que el seu govern mirava de contrarestar-lo amb més inversions.

El desembre del 2024, la Generalitat va publicar un document sobre la inversió de l’estat a Catalunya que recollia el grau d’execució tant d’ADIF com de RENFE entre els anys 2010 i 2023. El resultat era terrible. Dels 11.285 milions d’euros prevists als pressuposts espanyols d’aquells catorze anys, tan sols se’n van gastar realment 5.676 milions. És a dir, 5.609 milions d’euros promesos a Catalunya, que figuraven als pressupostos aprovats pel congrés espanyol, no hi van arribar mai. Només el 50,3% dels diners pressupostats es van gastar realment.

Aquesta manca d’execució pressupostària va ser sostinguda en el temps: únicament en cinc anys dels catorze analitzats el grau d’execució va ser superior al 70%. Hi va haver quatre anys en què el grau d’execució va ser inferior al 35% d’allò que s’havia promès; i un any, el 2021, ni tan sols va arribar al 20%. Per contra, el 2012 el grau d’execució va ser més gran d’allò que s’havia previst i va arribar al 108,2%, amb 36 milions d’euros gastats de més. Una dada segurament condicionada pel contrast entre l’execució d’inversions previstes anys enrere i les retallades en inversions del govern de Mariano Rajoy arran de la crisi econòmica.

Grans pressuposts que no es concreten

Hi ha més lectures significatives. El volum de la inversió pressupostada ha estat variable, amb una caiguda significativa els pitjors anys de la crisi, una recuperació d’ençà del 2018 i un salt endavant el 2021 i els anys posteriors. Ara, aquests últims anys de grans xifres d’inversió, amb Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol, també es destaquen per la manca real d’execució.

El 2021, el govern espanyol va presentar un pressupost amb un increment de la inversió a Catalunya d’un 48%, que es va aprovar gràcies als vots d’ERC i del PDECat, entre més partits. Va ser el primer pressupost de Sánchez, que fins llavors havia governat amb els comptes prorrogats de l’època Rajoy. Aquell pressupost va ser el segon que més destinava a RENFE i ADIF a Catalunya i, alhora, el que menys es va executar finalment. De fet, el 2021 ocupa la cinquena posició per la cua en el volum total de diners gastats. Es van prometre 1.462 milions d’euros, però se’n van gastar 282. No van arribar 1.179 milions d’euros que ADIF i RENFE havien de dedicar a Catalunya. Únicament el 19,3% d’aquells 1.462 milions d’euros van servir per a finançar ADIF i RENFE a Catalunya.

L’any següent es va repetir el patró: 1.513 milions d’euros pressupostats –la xifra més alta de la sèrie–, però només 516 de gastats, el 34,1%: 997 milions que no van arribar a Catalunya. I, el 2023, una altra vegada: només es va arribar a gastar el 42,6% dels 1.444 milions d’euros que suposadament ADIF i RENFE havien de dedicar a Catalunya, és a dir,  615 milions d’euros. En contrast, 829 milions que s’havien de gastar van quedar en no res.

ADIF encapçala la manca d’execució

Fins ara hem parlat de les dades d’ADIF i de RENFE agrupades, però si les desglossem veiem que gran part del problema ve de la manca d’execució d’ADIF que, de fet, és qui concentra el 87% del total dels diners pressupostats (9.864 milions d’euros d’ADIF i 1.421 de RENFE entre el 2010 i el 2023). D’aquests volums, ADIF va executar realment el 48,6% del total i RENFE, el 62,2%.

Mirant únicament les dades d’ADIF veiem que sols tres anys dels catorze analitzats superen el 70% d’execució (2010, 2011 i 2012), i que en cinc anys l’execució va quedar per sota del 40% (2013, 2014, 2021, 2022 i 2023). En aquests tres darrers anys, l’execució no arriba ni al terç d’allò que s’havia previst. Són 2.795 milions d’euros no executats, més de la meitat de tota la sèrie.

RENFE, per contra, presenta una execució erràtica, amb tres anys d’execució per sota del 10% respecte d’allò que s’havia previst i, alhora, tres anys en què es va gastar més que les previsions. De fet, coincideix que els dos pitjors anys –2015 i 2016, amb una execució del 5,1% i 8,5%, respectivament– es van mirar de compensar els dos anys següents, amb una execució del 109% i el 102,6%. El 2023, un dels pitjors anys d’execució d’ADIF, va ser el millor de RENFE, amb un grau d’execució del 127,9%.

Un patró clar de manca d’inversió real

El balanç global de les dades entre el 2010 i el 2023 mostra un patró clarament definit de no execució dels diners promesos per al ferrocarril a Catalunya. Només la meitat de la inversió pressupostada es tradueix realment en millores de la infrastructura i el servei dels trens de manera sostinguda durant més d’una dècada. ADIF, responsable de la infrastructura, encapçala aquesta desinversió, cosa que es tradueix en un deteriorament de la xarxa ferroviària i un alentiment de les millores que necessita per a prestar un servei de qualitat. És, doncs, un patró que va més enllà de colors polítics o de circumstàncies excepcionals i que despulla el dèficit d’inversions del govern espanyol a Catalunya.