18.12.2025 - 21:40
Bloomberg · Srinidhi Ragavendran
A la Xina ha començat la construcció de la presa hidroelèctrica més gran del món, una obra d’infrastructura que es preveu que tingui unes dimensions molt superiors a la presa de les Tres Gorges –que ja és la font d’energia verda més gran del món– i que sigui més cara que no pas l’Estació Espacial Internacional.
Aquesta colossal obra al Tibet tindrà un cost aproximat de 1.200 milions de iuans (uns 140.000 milions d’euros) i pot trigar una dècada, pel cap baix, a enllestir-se. Tot i augmentar significativament la producció d’energia neta de la Xina, el projecte ha suscitat molta controvèrsia per l’impacte que pot tenir en l’entorn local, com també pels problemes geopolítics que pot implicar per a l’Índia, on desemboca el riu en què es construeix la presa.
Una presa diferent
El projecte no és exactament una presa convencional. En compte d’una presa estàndard, es dividirà en un seguit de túnels que travessaran les muntanyes pròximes a la ciutat de Nyingchi, al sud-est del Tibet. Els túnels desviaran l’aigua del riu Yarlung Tsangpo per una colla de potents turbines hidroelèctriques, abans de fer-la tornar al curs original del riu, més avall.
El primer ministre xinès, Li Qiang, inaugurà les obres de construcció de la presa el 19 de juliol. El govern manté un control relativament estricte sobre la informació relativa al projecte, però se sap que al setembre començà la construcció d’una línia elèctrica de 2.681 quilòmetres que connecta Nyingchi amb Guangzhou i Shenzhen, un dels nombrosos conductes d’ultraalta tensió que calen per a fer arribar l’electricitat generada per la presa a les grans ciutats xineses.
El govern del Tibet també ha destacat el projecte en el pla quinquennal 2026-2030. Diu que serà la primera pedra en el pla per a crear un “nou pol de creixement econòmic i innovació” a la ciutat de Nyingchi, d’uns 200.000 habitants.
Es calcula que la presa podrà generar setanta gigawatts d’electricitat, el triple que la capacitat de la presa de les Tres Gorges i una xifra superior a la capacitat de generació elèctrica total de Polònia. Això convertiria la presa en el projecte de generació renovable més gran del món, i de bon tros.
El projecte ajudarà a satisfer la demanda d’electricitat de la totpoderosa indústria xinesa i implicarà un pas cap endavant significatiu en l’objectiu de zero emissions fixat per al 2060. La major part de l’energia generada a la presa es consumirà en unes altres parts del país. Segons Enterprise Observation News, un mitjà de comunicació estatal xinès, el projecte podria reduir les emissions de diòxid de carboni de la Xina de 300 milions de tones l’any.
Un envit sísmic
El projecte es construirà en una zona de gran activitat sísmica. És sabut que les preses i els embassaments artificials poden fer créixer el risc de terratrèmols, cosa que significa que els responsables del projecte hauran de treballar intensament per a garantir que la presa sigui prou estable per tal d’evitar danys catastròfics en cas de nous tremolors.
Hi ha més països que s’han decantat per megaprojectes de generació renovable a l’estil de la presa del Tibet, amb resultats diversos: la presa Grand Inga de la República Democràtica del Congo, que es preveu que sigui el doble de gran que la presa de les Tres Gorges, fa dècades que està estancada per dificultats financeres, polítiques i logístiques.
Focus de tensió geopolítica
Els ecologistes xinesos han advertit que la presa causaria danys irreversibles al congost del Yarlung Tsangpo, on hi ha una reserva natural d’interès nacional i que es considera una de les zones de més biodiversitat de la Xina.
Un report publicat aquest mes per la Campanya Internacional pel Tibet remarcà que la construcció de preses en aquest país sovint ha colpit dràsticament la vida de la població local, i n’ha fet desplaçar milers de persones. Pequín diu que no perjudicarà les zones situades riu avall de la presa, i s’ha compromès a garantir la seguretat de la zona afectada i protegir l’entorn local.
El Yarlung Tsangpo és un dels principals rius que s’alimenten de les vastes glaceres del Tibet, que proporcionen aigua potable, aigua de regadiu i energia hidroelèctrica a més de 1.300 milions de persones de deu països de la regió. Riu avall, el Yarlung Tsangpo travessa l’estat indi d’Arunachal Pradesh, que la Xina reclama com a propi, i desemboca en un dels rius més importants de l’Índia, el Brahmaputra, abans d’arribar a Bangladeix.
Fa temps que les autoritats índies expressen preocupació pel projecte, tot al·legant que les aigües del riu sustenten milions de persones. Tapir Gao, membre del partit de govern indi, diu que aquesta “monstruosa presa” portaria un desastre ecològic per al nord-est de l’Índia i Bangladeix. El Ministeri d’Afers Estrangers indi ha expressat preocupacions a la Xina, i ha demanat transparència amb la resta de països amb els quals comparteix el riu.
Les relacions entre l’Índia i la Xina s’han estabilitzat aquests darrers mesos, després d’un enfrontament de quatre anys desencadenat per un conflicte fronterer que esclatà el 2020. Pequín nomenà un nou ambaixador a l’Índia l’any passat, en un intent de normalitzar relacions amb el seu veí regional. A començament d’enguany, ambdós països acordaren de reprendre els vols directes i facilitar els visats turístics. El pelegrinatge anual d’indis a les muntanyes i llacs sagrats del Tibet també es reprendrà aviat, després d’haver estat cinc anys suspesa.
No obstant això, les tensions persisteixen, i a Nova Delhi preocupa que, en el futur, Pequín pugui amenaçar de restringir el cabal del riu com a mesura de pressió geopolítica.
Més en general, l’aigua ha esdevingut un actiu com més va més estratègic –i, en conseqüència, una font de tensió geopolítica– al sud de l’Àsia. Enguany, l’Índia suspengué la participació en un tractat de seixanta-cinc anys d’antiguitat amb el Paquistan que regula el riu Indus durant el breu enfrontament militar entre ambdós països. L’any vinent caducarà el Tractat de l’Aigua del Ganges entre l’Índia i Bangladeix.
Alguns funcionaris del govern indi han reclamat que l’Índia acceleri la construcció de la seva megapresa a l’estat d’Arunachal Pradesh. Ojing Tasing, ministre del govern regional, ha dit que l’executiu havia obert un procés de consultes per a construir un projecte d’11.500 megawatts.
“La Xina ja ha començat la construcció de la seva presa, i no podem restar plegats de braços. Cal que actuem”, declarà fa poc en un mitjà de comunicació local.
Dan Strumpf, Dan Murtaugh, Alfred Cang, Josh Xiao, Jin Wu i Sudhi Ranjan Sen han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
