10.04.2026 - 13:17
|
Actualització: 10.04.2026 - 13:46
La defensa de l’ex-president Carlos Mazón ha recorregut a l’Audiència de València contra la negativa de la jutgessa de Catarroja de permetre-li de personar-se en la causa de la gota freda. La instructora va refusar la petició de Mazón –a qui ha citat a declarar com a testimoni– argumentant que la figura de testimoni assistit no existia a l’estat espanyol. La maniobra de Mazón pretenia, per una banda, d’impedir-ne la declaració com a testimoni, tal com li havia demanat la jutgessa, amb l’obligació legal de dir la veritat, i, per una altra, poder ser present en la causa i tenir accés a tota la informació que hi ha.
Mazón articula el recurs sobre cinc idees centrals: en primer lloc, la defensa diu que és una “anomalia processal important” la decisió que va prendre la jutgessa d’elevar al Tribunal Suprem l’exposició raonada perquè fóra investigat. Diu Mazón que fins aleshores s’havia considerat que l’exposició raonada calia fer-la quan es tancava la instrucció i no durant una fase intermèdia.
Aquesta alteració del criteri processal ha originat, segons la defensa, una situació singular: el TSJ valencià s’ha pronunciat clarament sobre la inexistència de responsabilitat penal de Mazón, però resten en el procediment totes les diligències practicades en primera instància amb incidència sobre ell. Unes diligències que, segons que apunta l’advocat, poden ser utilitzades novament en el futur per a intentar d’elevar una altra exposició raonada.
En segon terme, el recurs sosté que aquesta dinàmica li ha causat una “indefensió seriosa” perquè s’han practicat diligències que afecten l’ex-president sense que haja pogut intervenir per defensar-se. La defensa esmenta especialment les declaracions de membres del seu equip de comunicació una volta elevada l’exposició raonada. Tot plegat, en un moment en què no hi havia possibilitat real de personar-se al jutjat instructor per a saber aquestes actuacions, impugnar-les o respondre-hi. Aquestes diligències, remarca la defensa, formen part del procediment amb plena validesa.
Mazón argumenta que aquesta circumstància no es pot considerar irrellevant mentre la instrucció continue oberta i hi haja la possibilitat que es prenguen decisions futures en el mateix sentit o utilitzant aquest material instructor.
En tercer lloc, l’advocat refusa que Mazón haja perdut cap oportunitat de personar-se o d’impugnar diligències anteriors, perquè la instrucció continua oberta i hi ha la possibilitat que actuacions ja practicades es reinterpreten o es relacionen amb unes altres de futures.
Interès legítim i actual
Segons aquest punt de vista, el lletrat de Mazón considera que subsisteix un interès legítim i actual a poder combatre diligències que, segons la seua opinió, s’haurien apartat del marc fixat per l’Audiència de València, perquè cercaven de saber què va fer Mazón aquell dia. Esmenta interrogatoris que considera aliens a l’objecte estrictament habilitat pel tribunal –com ara preguntes sobre el jersei, la comanda d’un restaurant o la declaració de Feijóo invocant Marcial Dorado– i que, per tant, serien susceptibles de nul·litat.
Segons el recurs, mentre continuen integrades a la causa diligències amb eficàcia processal, “no es pot tancar a l’afectat la possibilitat de comparèixer-hi per a defensar els seus drets”, diuen fonts de la defensa. També afirmen que el dret de Mazón de personar-s’hi “no neix ni s’exhaureix en un instant processal aïllat, sinó que es manté viu des que es practica o es decideix una diligència que el pot afectar i fins que la instrucció no es tanque”.
Es remarca que l’article 118 bis de la llei d’enjudiciament criminal no es pot interpretar de manera restrictiva ni entesa només com una garantia formal, sinó com un instrument de defensa efectiu davant una investigació en què, malgrat que no se l’ha encausat formalment i malgrat també el pronunciament del TSJ valencià, la instrucció es manté oberta i no es descarta d’incidir sobre la posició jurídica de Mazón. Mentre resten obertes diligències passades o futures susceptibles de bastir una nova exposició raonada, l’advocat creu que el dret de defensa no es pot considerar extingit.
Creuen que la investigació manté l’atenció en Mazón
Finalment, el recurs diu que, més enllà de declaracions formals que neguen qualsevol responsabilitat penal, la realitat material del procediment mostra que la instrucció continua mantenint l’atenció en Mazón. Ho evidenciarien, segons la defensa, diligències dedicades a aclarir quina informació va rebre, amb qui va parlar, quines comunicacions va tenir o quina podria haver estat la seua intervenció en la seqüència dels fets.
Entre aquestes, hi ha la declaració de l’ex-portaveu del Consell, Ruth Merino, per a informar sobre dades que tenia Mazón en un moment concret –sol·licitada a la mateixa resolució en què se l’ha citat a declarar com a testimoni–, la petició de declaracions i comunicacions amb ell d’uns quants testimonis i la pròrroga de la instrucció per a ampliar actuacions vinculades al seu entorn immediat. La defensa considera que aquesta continuïtat material de l’acció instructora és incompatible amb la negació de la possibilitat de personar-s’hi i defensar-se.
Creuen que “no hi ha cap responsabilitat penal” de Mazón i conclouen que només hi ha dues solucions coherents: eliminar totes les diligències d’investigació que l’afecten –i reduir-lo a un testimoni sense afectació processal–, o permetre’n la personació perquè defense plenament els seus drets, atesa la trajectòria del procés.
La primera opció, diu la defensa, seria deixar sense efecte totes les diligències que l’afecten, cosa que reduiria la posició processal de Mazón a la de testimoni. I l’altra, si aquestes diligències es mantenen o poden ser reutilitzades, és permetre que s’hi persone perquè puga exercir el dret de defensa en un procediment que fa més d’un any que evoluciona sense intervenir-hi. Aquesta, diuen, és la “contradicció processal” que fan constar en la revisió de l’Audiència de València.
