10.10.2025 - 00:10
|
Actualització: 10.10.2025 - 11:02
Onze mesos i onze dies ha tardat Carlos Mazón a concedir una entrevista als mitjans públics valencians. Ho ha fet aprofitant la diada del Nou d’Octubre, i després d’haver parlat amb els diaris Ok Diario i Las Provincias. Ha estat una entrevista enregistrada al matí al Palau de la Generalitat, amb un Sorolla, una xemeneia i un pomell de flors amb els colors de la senyera, amb el blau, de fons. À Punt l’ha emesa després de l’informatiu del vespre.
L’entrevista ha durat una hora i tretze minuts, però no ha aportat cap novetat. Ans al contrari, Carlos Mazón ha insistit en el relat fabricat pels experts de comunicació i per l’equip de presidència de la Generalitat que, assessorats jurídicament, li preparen les frases. Després d’escoltar-lo atentament, hom té la sensació que qui parla és un ciutadà que passava per allà el dia de la gota freda i que no tenia cap capacitat de decisió. És a dir, prefereix quedar com un president indolent, que només fa vídeos d’Instagram, corre maratons i rep premis, abans que com un mandatari responsable. Mazón estava entrenat per a fer aquesta entrevista i les altres dues dels diaris. Sap que la jutgessa de Catarroja l’escoltarà molt detingudament.
Una altra conclusió que l’espectador en pot traure és que ell és la víctima de la tragèdia. Ha parlat tant de les campanyes contra ell, de les mentides, de totes les coses lletges que es van dir… Ha utilitzat el masclisme per a defensar-se del seu dinar inacabable a El Ventorro… Totes les eines de descàrrec que tenia a mà.
No es penedeix de res
La primera pregunta que li ha fet la periodista és si es penedeix de res del que va fer el dimarts 29 d’octubre de 2024. I la resposta del ciutadà Mazón és una que ja té molt assajada. Diu que es penedeix d’haver-se fiat de la informació que el govern espanyol, mitjançant l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, van proporcionar aquell dia. També diu que es penedeix de creure que el govern espanyol actuava de bona fe, i de no haver fet pedagogia. Això vol dir, segons Mazón, de no haver desmentit les mentides que van començar a dir-se contra ell perquè estava massa pendents de l’emergència. “Hi havia desapareguts, gent que demanava ajuda… no estàvem pendents d’un relat polític que s’anava construint i que feia molt de mal. El Consell estava en una altra cosa”, ha dit.
I ha afegit que havia costat onze mesos que les agències del govern espanyol reconeguessen que no van avisar del perill que venia sobre el País Valencià. I per això s’ha basat en les declaracions judicials del cap de climatologia de l’AEMET, José Ángel Núñez i del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo. En diversos escrits, la jutgessa ha desmentit les interpretacions que, en el mateix sentit que Mazón, han fet les defenses dels dos encausats fins ara, Salomé Pradas i Emilio Argüeso.
I així ha continuat tota l’entrevista. Que va anar a El Ventorro i va mantenir l’agenda perquè, segons la informació que tenien, allò era una gota freda més i que el president no fa part del CECOPI, ni interfereix en les decisions que prenen els tècnics i els responsables de les emergències, en un intent permanent de desentendre’s de qualsevol cosa que tingués relació amb la gota freda. El ciutadà Mazón no tenia previst d’anar al CECOPI aquella vesprada, ho ha dit un parell de voltes. Hi va anar quan va saber que la presa de Forata podia desbutzar-se. I hi va anar a l’hora que hi va anar, a les 20.28, perquè l’hora prevista perquè es desbordàs era a les 21.00. I ací ha afegit un canvi de guió, quan ha dit que l’ES-Alert es va enviar a les 20.11, que són cinquanta minuts abans de l’hora prevista pel desbordament.
Insisteix en les mentides
El ciutadà Mazón ha passat per alt les informacions que s’han sabut aquests darrers dies, o avui mateix, en què un brut de càmera de Televisió Espanyola revela que en la reunió amb els agents socials que va tenir a les 14.45 ja es parlava del barranc de Torrent. O que l’ex-consellera Salomé Pradas va escriure el nom de la “rambla del Pollo” a les 12.32… Tot això no és important perquè, segons que ha dit, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va dir que el cabal de la rambla havia baixat a migdia. Però Mazón no diu la veritat, perquè a les 14.10, el número dos d’Emergències, Jorge Suárez, deia a la televisió d’À Punt que vigilaven el barranc.
El ciutadà Mazón també ha mentit quan ha dit que el CECOPI es va convocar sols per a tractar sobre la situació d’Utiel, específicament. La nota de premsa d’Emergències deia textualment que es convocava per a “dirigir les actuacions pel temporal de pluges en la Comunitat Valenciana”.
Ell no és ningú
El ciutadà Mazón ha dit en l’entrevista a la televisió pública que a partir de dos quarts de sis de la vesprada, d’El Ventorro estant, comença a fer trucades. “No per a donar ordres ni instruccions, sinó per a tenir informació, per si havia de parlar amb els mitjans, per si havia de cridar algú de l’administració de l’estat…” I repeteix una vegada i una altra que ell no havia de prendre cap decisió operativa. L’expressió “decisió operativa” la repeteix manta vegada, potser per recomanació del seu advocat. Carlos Mazón es dibuixa en tot moment com un espectador, com un intermediari, com algú que no té sota la seua responsabilitat la seguretat dels valencians. Fins i tot, quan l’entrevistadora li pregunta si, quan arriba a l’Eliana, ell agafa la direcció de l’emergència, diu que no. “No, no. Jo em pose a disposició per si puc ajudar en res. Estic pendent i atent en una nit que ningú no s’esperava, per estar present en un moment de gran alarma.”
Quan Carlos Mazón va arribar al CECOPI, a les 20.28, diu que allà no tenien informació que havia caigut el pont de Picanya, per exemple. Insisteix de manera obsessiva a culpar AEMET i es nega a admetre que la previsió de l’agència de meteorologia treballa a partir de llindars de precipitació prevista i que sobre aquests mínims es pinta l’avís d’un color o d’un altre. Que hi hagués un avís roig a les set i mitja del matí no té importància per a Mazón, perquè, ha insistit, hi ha hagut trenta danes al País Valencià aquests darrers anys.
La jutgessa?
El ciutadà Mazón no ha volgut respondre a la pregunta de si està tan convençut que ho va fer tot tan bé, per què no accepta la invitació de la jutgessa de Catarroja d’anar a declarar voluntàriament. En compte de dir si hi anirà o no, es limita a dir que ell no s’inventa mentides, que no diu una cosa i la contrària, que no comenta mai les actuacions judicials, ni ell, ni el PP, ni el Consell. “Afortunadament, vostè no està davant de Pedro Sánchez, que parla dels processos judicials cada dia. Jo no ho faré mai. No comentaré les interlocutòries de la jutgessa.” En la repregunta, una de les poques que li ha fet l’entrevistadora, Carlos Mazón ha repetit la cantarella: “Jo no comente les interlocutòries de la jutgessa.”
La politització de les víctimes
Moltes de les respostes que Carlos Mazón ha donat en aquesta entrevista, ja les havíem pogudes llegir al matí en el diari Las Provincias. Algunes, com la referència al seu tracte a les víctimes, també les vam poder escoltar en el debat de política general de fa dues setmanes. Ha insistit a dir que les ha rebudes, que parla amb tothom que se li acosta, pensen què pensen, i, sobretot, ha recordat que n’hi ha més que no pertanyen a cap associació que les que estan associades. I que no accepta la politització. Que no accepta banderes dels Països Catalans en les manifestacions o que en els manifests es demane el final del capitalisme opressor. Fil per randa, paraula per paraula de l’argumentari amb què tracta de sobreviure políticament.
Mazón pren el control
Hi ha hagut un moment de l’entrevista en què hom es preguntava si a la periodista li havia passat alguna cosa. Si encara era al set. És quan li ha preguntat pel fet que Carlos Mazón haja lligat el seu futur polític a la reconstrucció. La seua reacció ha estat com la de l’estudiant a qui li demanen l’única lliçó que se sap molt bé. La resposta ha durat setze minuts. Setze minuts per a explicar allò que també recita de memòria sobre com en un temps rècord s’han refet els ponts, les carreteres i les línies del metro. Com han retirat tones de residus i milers de cotxes. Com han pagat indemnitzacions, ajudes, préstecs sense interessos i més recursos als afectats. Tot “a pulmó”, com li agrada dir, és a dir, sense que el govern espanyol hi haja posat ni un euro… Quan, a la fi, l’entrevistadora ha reaparegut, li ha demanat que les respostes fossen més breus, i ell ha respost, amb un somriure que volia ser franc, que necessitaria més de dues hores per a explicar tota la tasca que ha fet el Consell “a pulmó”, ha insistit.
Carlos i Menchu
A banda de parlar de la gota freda i dels seus efectes, a Carlos Mazón també li han preguntat per la defensa de la llengua, i llavors ha desplegat una teoria sobre l’arrel comuna del català i el valencià, que es veu que és la nova troballa del seu equip de frases fetes, i que ja ha donat com a resposta a una qüestió del diari també. Però l’ha de treballar una mica més. Ha explicat que a ell li diuen Carlos i que té una germana que es diu Menchu, que tenen una mateixa arrel, tots dos, però que ell es diu Carlos i la seua germana no és Menxu barra Carlos… Tot això per a intentar explicar que el valencià i el català són dues llengües diferents i que li fa molta vergonya que una ministra del govern d’Espanya, en referència Diana Morant, defense que es diga “valencià/català”, i que això passa quan a les sigles del teu partit hi tens País Valencià, que si dius País Valencià, vol dir que ets dins els Països Catalans…
Llavors, s’ha sentit com cruixia de dolor tota la fusta del sostre enteixinat del saló del Palau de la Generalitat.
