The Washington Post · Huiyee Chiew i Rudy Lu

La Shan Shan fità la seva propietària, obrint els seus grans ulls de bat a bat, i li preguntà: “Que no et trobes bé? Que vols una mica d’aigua?” Quan la propietària li respongué, entre tossits, que li cantés una cançó, la Shan Shan dubtà per un instant, segons que s’aprecia en un vídeo publicat a la xarxa social xinesa Rednote. En compte de cantar, respongué: “Em preocupes.”

La Shan Shan no és un gatet ni un cadell, i la conversa entre ambdues no va ser producte de la imaginació de la propietària. La Shan Shan és un animal de companyia amb IA, l’última gran sensació entre els consumidors de la Xina, un país on com més va més joves opten per renunciar al matrimoni i la família en favor d’alternatives que, en alguns casos, inclouen animals de companyia parlants que no cal passejar, i que no produeixen excrements que calgui recollir.

En plena cursa amb els Estats Units pel control del futur de la IA, la Xina s’ha erigit en la gran pionera quant a l’ús d’aquesta tecnologia en la vida quotidiana. Durant mesos, els casos de persones que s’enamoren de xatbots han acaparat titulars tants als Estats Units com a la Xina; ara la febre pels animals de companyia amb IA a la Xina promet de conferir una nova dimensió a la complexa relació entre la humanitat i aquesta tecnologia.

Els animals de companyia amb IA estan a disposició dels consumidors en tot moment. Són companys incondicionals, que permeten als propietaris d’esplaiar-se sobre el tema que els vingui de gust sense sentir remordiments.

Com més va més empreses tecnològiques, incloent-hi gegants com ara Huawei, han invertit en el desenvolupament d’animals de companyia amb IA dissenyats específicament per als joves xinesos que viuen sols.

Un informe publicat conjuntament per l’Associació de la Indústria de la Joguina de Shenzhen i Jd.com preveu que el mercat xinès de joguines IA superi els 1.400 milions de dòlars l’any 2030, amb una taxa de creixement anual de més d’un 70%.

El novembre passat, Huawei tragué al mercat el seu primer robot de conversa amb IA, l’Smart Hanhan, per uns 55 dòlars. El producte s’exhaurí de seguida.

Uns altres fabricants ofereixen joguines amb IA amb personalitats diferents. Fuzozo, un animal de companyia digital creat per l’empresa Robopoet, ofereix cinc personalitats bàsiques diferents inspirades en els cinc elements de la cosmologia xinesa: la fusta, el foc, la terra, el metall i l’aigua. Aquestes personalitats poden modelar-se gradualment amb les converses i el contacte físic amb els usuaris, i ofereix una experiència única i personalitzada per a cada usuari.

Molts propietaris de joguines amb IA –majoritàriament dones entre vint anys i trenta– han compartit a les xarxes les seves experiències amb aquests productes, sovint amb una barreja de sorpresa i admiració.

Però no tots els usuaris són fàcils de complaure. En un vídeo publicat a Rednote, una usuària demana repetidament al seu animal de companyia digital que li digui “mare”. L’animal hi acaba accedint, però no sense cert recel.

Per aprofundir els seus vincles amb les joguines, els usuaris fins i tot tenen la possibilitat d’accedir als diaris digitals dels seus animals de companyia, que apleguen els ‘records’ i ‘emocions’ dels dispositius.

“M’encanta llegir el seu diari”, diu la Momo, una ‘mare’ d’un Fuzozo, a Rednote. “M’omple el cor de tendresa veure que recorda un comentari aleatori que li vaig fer un dia. Quan li mostro afecte, el seu diari registra felicitat. És meravellós saber que el teu amor és correspost.”

A diferència dels animals de companyia de carn i ossos, els de IA són exempts de les càrregues dels problemes de la vida real, segons que expliquen els analistes.

Els animals de companyia de debò costen diners i temps; els de IA, en canvi, ofereixen companyia –sempre que estiguin carregats i connectats a internet– sense el pes de les responsabilitats que comporten els reals.

“Aquest és exactament el nínxol que satisfan els animals de companyia amb IA: ofereixen companyia sense demanar pràcticament res en canvi”, diu Qi Yue, professor associat de psicologia a la Universitat Renmin de Pequín. “Els animals de companyia amb IA no tan sols són populars a la Xina; també tenen una base d’usuaris més àmplia a la resta del món.”

Els analistes coincideixen a situar el fenomen dels animals de companyia amb IA en el marc de l’auge de “l’economia de les emocions”, en què el suport emocional i psicològic és tant o més important que la satisfacció material en el procés de presa decisions dels consumidors –una tendència especialment pronunciada entre els joves urbans xinesos, sovint superats per les exigències de la vida moderna a la Xina.

Tanmateix, molts es mostren escèptics sobre el futur d’aquests dispositius a mitjà i llarg termini.

Alguns usuaris de Rednote expliquen que, una volta passada la novetat, les interaccions amb les joguines amb IA comencen a perdre llustre, i les respostes dels aparells a les preguntes dels usuaris de seguida són repetitives o mecàniques. Uns altres es demanen si els animals de companyia amb IA es convertiran en els nous Tamagotchi, els animals de companyia digitals pixelats que arrasaren als anys noranta abans de ser oblidats a les habitacions dels nens de tot el món. En aquest sentit, la premsa xinesa ha informat que prop d’un 35% de les joguines amb IA venudes a la Xina l’any 2024 van acabar essent tornades.

“Els productes amb IA sovint causen molta impressió quan l’usuari els prova per primera volta, però el nostre objectiu és vetllar perquè els productes de Ropet es consolidin, en compte de ser una moda passatgera”, diu Sadie Yang, directora de màrqueting i relacions amb la premsa de la companyia. Ropet, explica, ha invertit grans quantitats de recursos en programari i opcions de personalització noves amb l’objectiu de garantir que la relació “creixi i s’enforteixi, en compte d’acabar-se dissipant”.

La privacitat també és una qüestió que preocupa molts usuaris en potència: si expliques les teves preocupacions i pors més profundes al teu animal de companyia IA, què farà el dispositiu amb tota aquesta informació?

Els animals de companyia amb IA enregistren les paraules dels usuaris; molts també fan servir càmeres, micròfons i sensors de moviment integrats per a interpretar les expressions facials, els moviments i el to dels usuaris, de manera que construeixen patrons de conducta altament detallats amb el pas del temps.

“Quant a la qüestió de la privacitat, el problema de base és la manca de transparència sobre l’ús que fan les empreses d’aquestes dades”, diu R.J. Cross, director d’un grup de defensa dels drets dels consumidors dels Estats Units. “A l’altra banda del dispositiu hi ha empreses que escolten què dius en tot moment.”

Al novembre, el Ministeri d’Indústria i Tecnologia de la Informació de la Xina anuncià que publicaria un codi de bones pràctiques per a garantir la qualitat i la seguretat de les joguines amb IA, i també per a protegir la privacitat dels usuaris.

Ropet diu que els seus productes emmagatzemem la majoria de les dades que recullen als mateixos dispositius, i que tan sols algunes funcions opcionals es processen al núvol. “Quan cal processar dades al núvol, vetllem perquè es xifrin adequadament i perquè tan sols l’usuari hi tingui accés i pugui eliminar-les, si vol”, diu l’empresa.

Huawei i Robopoet no han respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

El govern xinès, per la seva banda, ha seguit de ben a prop l’auge de les joguines amb IA. Al desembre, Pequín aprovà algunes lleis que regulen el disseny i ús de productes que fan servir IA per a interaccionar amb l’usuari, incloent-hi l’obligatorietat de recordar als usuaris que interactuen amb una IA, i no pas amb un humà o un ésser viu.

En darrera instància, els experts expliquen que l’interès per les joguines amb IA va a l’arrel d’una de les grans qüestions de fons de la IA: com integrar la tecnologia a la vida quotidiana. “De relacions plenes i duradores, tan sols se’n poden tenir amb la família i els amics”, explica Qi, de la Universitat Renmin. “Una IA pot parlar amb tu, però no pot ensenyar-te a teixir vincles al món real.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb