Martxelo, un mestre

Escric aquestes línies de Sant Sebastià estant, on vaig anar, convidada per Berria, per participar en un Galeusca de Directors que va ser el punt de partida de la celebració dels vint anys del mitjà euskaldun i en què en Martxelo, un mestre no solament de l’ensenyament, sinó, sobretot, del periodisme, va donar el relleu com a directora a Amagoia Mujika.

Costa de pensar en el Berria sense en Martxelo al timó, després de vint anys de lliurament i deu anys més de director de l’Egunkaria. Un gran exemple del periodisme compromès, sense mordasses, valent, a l’avantguarda, amb autoestima i sempre amb el nord al País Basc. Ens va explicar que després de saber que Sermos Galiza treballava per publicar un diari en paper va pensar: “Aquests gallecs són bojos, la gent tancant diaris i ells en llancen un.” Però no va trigar a posar-se en contacte amb nosaltres per ajudar en tot allò que calgués, per difondre a Berria tota la informació relativa a l’engegada de Nós Diario, i per proposar-nos d’obrir aquella secció de Cartes Creuades que mantenia amb Vicent Partal i crear així el Galeusca de Directors.

Honestedat i generositat són les paraules que més escauen a un home que va patir en primera persona la persecució de l’estat espanyol a la llibertat de premsa i d’expressió i que ens va donar una gran lliçó de dignitat i superació.

Heus ací un home d’acció que continuarà donant-nos les claus de l’actualitat política i social, però sense la pressió dels tancaments d’edició. S’ho mereix després d’haver estat la pedra angular de l’únic diari en paper euskaldun, que és un orgull per al poble basc.

Per mi és un honor compartir aquesta pàgina setmanal amb aquests dos gegants del periodisme, en Martxelo i en Vicent, dels mitjans dels quals havia sentit a parlar per primera vegada quan era estudiant a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la USC i dels quals continuo aprenent. I espero continuar fent-ho molts anys més, i que aquell grup de WhatsApp que mantenim en Martxelo, en Vicent, l’Assumpció i jo continuï viu amb la incorporació de l’Amagoia, per continuar teixint xarxa entre tots tres mitjans i que així els gallecs sàpiguen l’actualitat de les vostres nacions, sense obstruccions.

Llarga vida, Martxelo! Gaudeix de la jubilació, amb sentidiño (és a dir, sense desconnectar de l’actualitat ni de nosaltres). Espero poder-te tornar algun dia tot allò que ens vas donar. Gràcies, de tot cor, per tot!