Mark Rutte, el llepa de Trump a l’OTAN que juga amb el futur de Grenlàndia

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha transformat el càrrec en el de llepa oficial del president dels EUA, Donald Trump. No desaprofita cap oportunitat per afalagar i lloar la figura del magnat, a qui ha arribat a anomenar daddy –”papà”, en anglès– davant els mitjans de comunicació: “A vegades, el papa ha de fer servir un llenguatge fort.”

here's the clip of NATO Secretary Mark Rutte calling Trump "daddy" pic.twitter.com/RBj6Sg81Hz

— Aaron Rupar (@atrupar) June 25, 2025

Els EUA controlen el timó de l’aliança militar, cosa que pot explicar el servilisme de Rutte amb Trump. Ara, no els deu pas el càrrec (remunerat amb més de 300.000 euros anuals). El 2023, qui li va donar la primera empenta per a ser secretari general va ser Joe Biden –el polític més odiat per Trump després d’Obama– arran d’una visita a la Casa Blanca.

“Em va trucar i em va dir que el cap de l’OTAN, Jens Stoltenberg, se n’anava. ‘Pensem que tu ho pots fer’”, va declarar. Rutte ho va refusar en primera instància –”vaig haver de dir que no perquè acabava de formar un nou govern”–, tot i que uns mesos després, quan la coalició neerlandesa de govern es va desintegrar per la política migratòria, l’ambició va tornar a aparèixer. “M’ho vaig tornar a pensar”, va dir.

Després de catorze anys de primer ministre –el més longeu dels Països Baixos–, Rutte va assegurar que volia tornar a la vida mundana, a la docència. “Em poso un 6, potser un 6,5 com a primer ministre”, va dir en un canal infantil. Tanmateix, la crida de les aules i de la vocació va durar ben poc. El primer d’octubre de 2024 prenia possessió com a dirigent de l’OTAN.

En aquell acte, Stoltenberg va dir d’ell que tenia “l’experiència perfecta” per a fer front als desafiaments de l’aliança, com ara la invasió russa d’Ucraïna. Un parer que no comparteix pas un altre ex-secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, que en plena crisi per Grenlàndia ha deixat clar: “El temps de les lloances s’ha acabat. No funciona.”

“El fet és que Donald Trump només respecta la força, la fortalesa i la unitat. Això és el que hauria de demostrar ara mateix Europa”, afegia.

Arrossegar-se o sobreviure?

Rutte s’arrossega davant l’opinió pública per tal de satisfer totes les demandes de Trump, com ara que tots els aliats de l’OTAN gastin com a mínim un 5% del PIB en defensa. I li és igual si el president dels EUA esbomba els seus missatges privats. “Has aconseguit una cosa que cap president nord-americà ha pogut fer en dècades. Europa pagarà a l’engròs, com ha de ser, i serà la teva victòria”, deia un dels missatges filtrats abans de la cimera de l’OTAN de l’estiu.

Cal escurçar la cimera per satisfer Trump? Es fa. Cal degradar Volodímir Zelenski i donar-li una presència mínima? Es fa. Cal dir que no hi ha cap promesa per a integrar Ucraïna a l’aliança? Es fa. Qualsevol caprici o desig que ressoni entre les parets del despatx oval, Rutte el mastega, se l’empassa i el fa seu. Per algun motiu se’l coneixia com a “Tefló Mark” quan era primer ministre. Tot i els escàndols i polèmiques que van torpedinar els seus governs, res no el feia tremolar. Mínima preocupació, un somriure i endavant. Instint de supervivència.

“No sóc popular entre vosaltres perquè ara defenso Donald Trump, però realment crec que podeu estar contents que ell sigui allà [a la Casa Blanca]. Ell ens ha forçat a nosaltres, a Europa, a fer un pas endavant i plantar cara a les conseqüències, que ens hem de responsabilitzar de la nostra defensa”, ha dit recentment a Davos.

De fet, abans de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial, el president dels EUA va tornar a filtrar un missatge privat en què Rutte deia que faria servir els contactes amb la premsa per enaltir el seu paper a Síria, Gaza i Ucraïna. “Estic compromès a trobar una manera de progressar a Grenlàndia. No puc esperar a veure’t”, afegia.

pic.twitter.com/Jrh5KhprDw

— Rapid Response 47 (@RapidResponse47) January 20, 2026

La crisi de Grenlàndia

Rutte en sap un niu, de crisis. Durant la pandèmia del coronavirus, va ser l’abanderat dels anomenats “països frugals”, que s’oposaven a l’endeutament de la Unió Europea per a reactivar l’economia, sobretot dels estats del sud. Les seves demandes van calar i es van fer retallades. Una contundència que ara no mostra en públic.

En la crisi de Grenlàndia ha estat incapaç de desautoritzar les ànsies imperialistes de Trump d’annexionar-se l’illa. “Treballo entre bastidors”, va dir a Davos. La manca de fermesa en públic ha indignat la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i el seu homòleg grenlandès, Jens-Frederik Nielsen. “La sobirania és la línia vermella”, li van respondre.

Trump, que exigeix el control de l’illa àrtica per “seguretat nacional”, va anunciar dimecres un principi d’acord amb l’OTAN per a resoldre la crisi. “Aquesta solució, si es consuma, serà genial per als EUA i totes les nacions de l’OTAN”, va escriure. Dies després, encara no s’han fet públics els detalls del pacte. Ni Trump ni Rutte no en volen parlar en públic.

"Based upon a very productive meeting that I have had with the Secretary General of NATO, Mark Rutte, we have formed the framework of a future deal with respect to Greenland and, in fact, the entire Arctic Region. This solution, if consummated, will be a great one for the United… pic.twitter.com/24b99begbb

— The White House (@WhiteHouse) January 21, 2026

“Els Estats Units aconseguirien tots els seus objectius sobre Grenlàndia, amb molt poc cost i per sempre”, ha dit la portaveu adjunta de la Casa Blanca, Anna Kelly. Sense precisar si afectaria la sobirania de l’illa. Un tema que, segons Rutte, no es va tractar en la reunió amb Trump: “No vaig proposar cap compromís sobre la sobirania.”

I, mentrestant, Grenlàndia i Dinamarca miren de lluny amb frustració com es juga amb els seus noms, territoris i futur. “Sobre l’acord del qual es parla, no sé què té de concret”, ha lamentat Frederiksen. “Només Grenlàndia i el Regne de Dinamarca tenen mandat per a arribar a acords sobre Grenlàndia i el Regne de Dinamarca”, ha conclòs.