Mariló Gradolí avisa el Consell: “Que no pensen que amb una fugida disfressada de dimissió s’ha acabat tot”

“Hi ha una part de mi que no és meua”, ha començat la presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, Mariló Gradolí, en la tercera i última jornada de compareixences de les víctimes i damnificats en la comissió d’investigació sobre la gota freda al congrés espanyol. Així, ha parlat en nom de les víctimes de la gestió negligent de la catàstrofe, i sap que això exigeix expressar-se amb respecte, veritat i responsabilitat.

Vegeu ací la intervenció sencera al congrés espanyol de Mariló Gradolí

“Representem la dignitat de la gent que va patir, i encara avui pateix”, ha dit. Ha recordat que va haver-hi set xiquets que van morir, i que la major part de les víctimes van ser persones grans indefenses. “No parlem de xifres, parlem de vides, parlem d’infàncies truncades perquè no va sonar una alerta.” Ha explicat que volen recollir el testimoni dels setanta-cinc pobles afectats, perquè “som una societat en dol col·lectiu”.

“Pensen en eixes set criatures que ja no celebraran els seus aniversaris, pensen en els òrfens que cada matí es desperten sense el seu pare i la seua mare, pensen en les mares i pares que han perdut els seus fills i filles, pensen en les persones grans que vivien connectades a un servei que havia de salvar-les, pensen en qui va haver de triar qui salvar, pensen en qui encara rememora la persona que se li va escapar de les mans, i amb quins documents es reconstrueixen aquelles últimes respiracions. Eixes històries són nostres, són vides, són persones de la zona zero d’una tragèdia humana per la gestió negligent d’una emergència”, ha dit.

Gradolí espera que la comissió aporte llum sobre què va passar i, sobretot, que se n’extraguen aprenentatges i es milloren els protocols d’emergències. “El poble valencià plora la inacció, vol responsabilitats i vol garanties que açò no torne a passar. Eren morts evitables”, ha dit. També ha donat gràcies a la solidaritat dels voluntaris i a la feina dels serveis d’emergència.

D’una altra banda, exigeixen que la reconstrucció es faça adaptada al canvi climàtic i que siga respectuosa amb el patrimoni natural i el territori, i demanen protocols visibles perquè ningú més no muira perquè no ha sonat una alerta. En aquest sentit, ha remarcat que no volen que els seus noms siguen simplement un llistat de víctimes.

“La dignitat d’un poble es mesura per com es cuida la seua ciutadania i com s’honora els seus morts. Si avui permetem que la memòria s’evapore, haurem fallat doblement, als qui ja no hi són, i a les generacions que vindran”, ha dit. Ha acabat la primera intervenció demanant que, per respecte a les víctimes, la comissió faça tot el possible per esbrinar la veritat i esclarir de qui va ser la responsabilitat del que va passar el 29 d’octubre de 2024.

En la resposta als diputats, Gradolí ha recordat que, segons la llei, la responsabilitat davant una emergència la té el govern autonòmic. “Per això, assenyalem el Consell i la seua màxima representació, perquè tenien la capacitat i l’obligació d’activar els mecanismes de protecció pública per a salvar vides, per a protegir els valencians. Ens va fallar tot el govern. Mentre 229 valencians s’ofegaven, la persona que ocupava el càrrec de president del Consell allargava una sobretaula. La consellera responsable d’emergències retardava i retardava la decisió d’enviar l’alerta que haguera pogut salvar vides. La consellera que té al seu càrrec les residències no es va preocupar dels majors que hi vivien, i on molts d’ells van morir. El conseller d’educació tampoc no va prendre decisions respecte de la comunitat educativa. Ells i els polítics que els donen suport s’han dedicat tot l’any a mentir i amagar proves, i intentar traslladar la responsabilitat a la resta i altres institucions. Tot un govern valencià de covards i irresponsables, que no va estar a l’altura i que s’ha dedicat a menysprear-nos”, ha dit amb claredat.

“Permeten-me que siga clara, assenyalem el Consell per la ineptitud en la gestió institucional i per les omissions que constitueixen una greu deficiència en la protecció de la població. Des de l’absència d’avisos clars a la ciutadania, fins a la minimització de la comunicació de riscs, sense tindre en compte que els valencians poguessen morir ofegats en fang, en llot, amb dos metres per dalt dels seus caps. Les víctimes no oblidem, ni perdonem, i que no pensen que amb una fugida disfressada de dimissió s’ha acabat tot. No n’hi ha prou amb una dimissió”, ha continuat. També s’ha preguntat: “Què hem fet els valencians per a merèixer el Consell que tenim?” I ha acabat dient que si Carlos Mazón havia dimitit era perquè l’havien fet caure.

La següent compareixença serà la de Toñi García, seguida de Josep Ignasi Carpio i Empar Puchades.