Tots els detalls de la declaració de Vilaplana: com va ser el dinar amb Mazón i els dies posteriors?

La declaració de la periodista Maribel Vilaplana com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) va despertar molta atenció la setmana passada. Ara VilaWeb ha tingut accés la transcripció completa de la seva compareixença davant la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra que instrueix el cas de la gota freda. Un document que ens ha donat més informació sobre com va ser el dinar entre Maribel Vilaplana i ex-president Carlos Mazón en un reservat del restaurant El Ventorro el 29 d’octubre de 2024, així de com va ser la seva relació els dies posteriors a la riuada.

La periodista explica que el dinar no es va programar de manera oficial. Es van trobar el 14 d’octubre, dues setmanes abans, en un acte que ella presentava i al qual va acudir el president. Mazón es va quedar al còctel i es va apropar a parlar amb ella. “Necessite parlar amb tu, m’agradaria que tinguérem alguna mena de col·laboració, dis-me quan, i de quina manera podríem quedar, i quan t’aniria bé a tu”, diu que li va dir el president. Van mirar agendes i ella va dir que el dimarts 29 tenia la vesprada lliure. “Jo també la puc tenir alliberada”, va dir Mazón. Llavors, ho van quadrar. Ella va demanar que no fora una trobada oficial perquè no volia vincular-se políticament. Ell li va respondre: “no et preocupes, quedem en un restaurant, ja et diré on, escolta’m i et comente quines opcions o què vull jo, parlem i em dius què penses tu.”

També va parlar d’una trobada casual prèvia amb Mazón mentre ella dinava amb amigues en una terrassa de València. El president va aparèixer amb més gent del seu equip, i li va dir que havien de parlar. Ella li va contestar que “si és per la tele, a mi no em lies”. Vilaplana diu que, en aquell moment, no li va donar el telèfon, que els van intercanviar el 14 d’octubre, tot i que no pot assegurar si ja el tenia.

Segons el seu relat, el 29 d’octubre, sembla que Mazón s’aixecava constantment de la taula on dinaven per a atendre trucades. Va haver-hi un moment àlgid de telefonades, entre les 17.30 i les 17.45, moment en el qual ella va aprofitar per a treballar. També és en aquest tram horari, concretament a les 17.39, que rep un enllaç sobre les inundacions a Utiel en un xat familiar. Sosté que no el va obrir, però va respondre amb una emoticona de sorpresa.

Va dir que no sabia res d’aquelles trucades de Mazón, ni amb qui parlava, ni sobre què, i que tampoc no va tenir la sensació que passara alguna cosa. En un moment donat, quan Mazón torna de rebre una trucada, li diu: “és el de sempre, per això de la foto”. Ella va entendre que volien que el president anara a algun lloc a fer-se una foto, però diu que no li dóna més detalls.

El dinar, relata, va anar lent, i van beure una ampolla de vi. No semblava que el president tingués pressa. Segons que diu Vilaplana, era un dinar “professional”, en què Mazón volia buscar alguna via de col·laboració, que ella va desestimar. La conversa, segons que diu, va derivar en altres temes, com ara la utilització de la llengua pròpia en els discursos. Ella el va intentar aconsellar, diu, de manera altruista.

A les 18.43, segons la transcripció, Mazón hauria mantingut una trucada amb el “secretari autonòmic”. Després d’això, a ella només li diu: “si et sembla, ho deixem estar”. Quan van eixir de El Ventorro, van caminar plegats, parlant de futbol, fins a l’aparcament on ella tenia el cotxe. Hi va entrar sola, i diu que no sap cap on es va dirigir el president.

Quan va veure per televisió el que passava, Vilaplana li envia un missatge i li demana que la contacte. Mazón la va trucar per WhatsApp cap a les dues o les tres de la matinada, quan ella ja dormia. Li va preguntar què passava, i Mazón només li deia: “açò és molt greu, açò és molt greu”. Diu que ell estava angoixat, i Vilaplana li va preguntar si sabia això mentre dinaven. Ell va respondre: “com ho vaig a saber?” Ella li va demanar que no isquera el seu nom, perquè li semblava que allò era molt greu i no volia que l’associaren a aquell “capítol terrible”.

Dies després, el president la va tornar a trucar per a demanar-li disculpes i per a dir-li que tenia molta pressió, que tard o d’hora hauria de dir el seu nom. També li va dir que era millor que tallaren el contacte. Llavors, Vilaplana diu que li va entrar un atac de pànic i va esborrar totes les converses amb el president. Fins i tot, va esborrar el seu contacte.

El dia que va esclatar la notícia, diu que era a Picanya amb la seua filla, organitzant l’ajuda del club de futbol del Llevant, entitat per a la qual treballa. La filla li deia que havien d’anar-se’n d’allà. Recorda que algú li va cridar “puta, puta”, i que a partir de llavors, la seua vida ha esdevingut un caos, amb insults a través del mòbil també. Vilaplana diu que rep assistència psicològica per a l’estès posttraumàtic. Aquell primer insult, diu, és el que li ha generat trauma.