21.08.2025 - 15:01
|
Actualització: 21.08.2025 - 18:11
El ministre d’Ultramar francès, Manuel Valls, ha arribat a Nova Caledònia amb l’objectiu de defensar l’anomenat acord de Bougival, signat al juliol a París i presentat una fita història per a l’arxipèlag. Però els independentistes del Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS) li han reiterat el rebuig i han deixat clar que solament acceptarien un nou pacte que fixés una data concreta d’accés a la “plena sobirania” abans del 2027.
A la reunió, que s’ha fet a la seu de l’alt comissionat i ha durat més de dues hores, hi han participat dirigents de la direcció política del FLNKS, entre els quals hi havia Dominique Fochi (Unió Caledoniana), Arnaud Chollet-Leakava (MOI), Laurie Humuni (RDO), Marie-Pierre Goyetche (USTKE) i Jean-Marie Ayawa (DUS). En un comunicat posterior, el moviment ha dit que el text no garantia cap estabilitat per al futur i ha remarcat que la negociació s’havia de fer a l’illa, en un marc bilateral respectuós amb el poble canac.
La fragilitat de l’acord de Bougival
El projecte impulsat per París preveu la creació d’un estat de Nova Caledònia amb nacionalitat pròpia, però inscrit dins la constitució francesa i amb competències limitades. A més, estableix l’obertura progressiva del cens electoral als residents amb deu anys d’estada a partir de les eleccions del 2031. Aquesta mesura, que ja havia causat revoltes l’any passat que es van saldar amb catorze morts, és considerada pel FLNKS una nova forma de colonització. Mentre el Front es manté ferm, els sectors unionistes han sortit de les reunions amb missatges de suport a Valls. Virginie Ruffenach, del grup Rassemblement, ha lamentat “l’actitud irresponsable” dels independentistes i ha dit que el ministre estava compromès a fer avançar el projecte de Bougival.
Un futur blocat
Valls ha dit que continuaria endavant amb el comitè de redacció de l’acord, encara que fos sense el FLNKS. “És un pas inèdit i confiem que obrirà una nova etapa per a Nova Caledònia”, ha dit. Però l’absència dels independentistes, majoritaris en bona part de l’illa, posa en dubte la legitimitat del procés i amenaça de revifar la conflictivitat.
