Manifestacions de docents a la Seu d’Urgell, Manresa i Lleida per a exigir millores en l’educació

Més d’un miler de docents de la Catalunya Central i del Pirineu han sortit al carrer en dues manifestacions per a reivindicar millores laborals i de recursos educatius.

A Manresa ha començat a les 13.00 amb talls a la C-55 i una marxa lenta de vehicles des d’Osona, amb el lema “Ja n’hi ha prou, millores laborals ja! Més salaris, més recursos i menys ràtios i burocràcia”. Segons la USTEC, hi han participat unes cinc mil persones. Alhora, a la Seu d’Urgell prop d’un centenar de docents han recorregut els carrers del centre per visibilitzar les necessitats de l’escola rural, amb aturades intermitents a la carretera N-260.

A Lleida, en el tercer dia de vaga, unes 6.000 persones, segons la USTEC (i unes 3.000, segons la policia local), han anat durant una hora i mitja de la plaça de Ricard Viñes a la plaça de Sant Joan. Mestres, professors, personal laboral, famílies i alumnes duien pancartes i han cridat consignes contra l’acord assolit entre Educació i els sindicats UGT i Comissions Obreres. La portaveu de la USTEC a les comarques de Ponent, Rosa Aguilar, ha lamentat que “és una errada històrica que no dóna resposta a la reivindicació principal, que és la recuperació del poder adquisitiu”.

Els sindicats USTEC, CGT, Intersindical i Professors de Secundària han destacat la “gran mobilització” i han mostrat un “no rotund” al “pacte de la vergonya” entre Comissions, la UGT i el Departament d’Educació. La portaveu nacional de la USTEC, Iolanda Segura, ha subratllat que “el pacte no és històric, sinó la mobilització d’aquesta setmana”. Durant la protesta a Manresa, els manifestants han omplert de papers grocs la seu del PSC amb crits de “botifler”.

A la Seu d’Urgell, els docents han denunciat la manca de personal, la dificultat de cobrir substitucions i les dotacions insuficients de professors especialistes. El coordinador d’acció sindical de la USTEC-STEs, Andreu Mumbrú, ha dit que la manca d’habitatge a les comarques pirinenques agreujava el problema de cobrir substitucions i ha criticat la “sobrecàrrega burocràtica”, sobretot greu en escoles sense personal administratiu. Mumbrú també ha denunciat que els serveis mínims que s’exigeixen a les ZER eren “abusius i vulneren el dret fonamental de vaga”.

El professor Ismael Sànchez, de la CGT, ha subratllat la necessitat de donar més democràcia als centres i ha alertat que, tot i el nombre d’alumnes per classe més baix, les aules multinivell generen una feina encara més complexa per als docents. Ha afegit que invertir en l’escola rural era “una qüestió no només educativa, sinó també social”, perquè contribueix a vertebrar el territori.

Totes dues manifestacions han fet una crida al Departament d’Educació i al govern perquè hi destinin els recursos, millorin les condicions laborals, augmentin els sous dels docents i tinguin en compte els problemes específics de l’educació rural i inclusiva.