20.05.2022 - 21:30
Ací, l’estiu ha començat abans que no és habitual; no solament l’estiu meteorològic, sinó també el mediàtic. En la nostra professió, es coneixen les “serps d’estiu”; és a dir, les polèmiques banals emprades per omplir els mitjans de comunicació quan no hi ha res important a explicar. La causant de l’avançament de la serp enguany ha estat la polèmica entorn de la manera de ser euskaldun.
M’agradaria aclarir als vostres lectors, María i Vicent, que en la nostra llengua tenim els termes euskaldun i euskal herritar per a referir-nos a allò que en català anomeneu basc i, en gallec, vasco. Anomenem euskaldun qui sap èuscar, i euskal herritar qui viu al nostre país, parli èuscar o no. El primer terme va molt relacionat amb el coneixement de l’idioma, i el segon va vinculat amb la nacionalitat. Aquests dos termes ens han portat maldecaps, però aquesta darrera dècada s’ha aconseguit un consens ampli respecte del seu ús.
La qüestió és que fa poc el dirigent del PNB Joseba Egibar va dir que és el basc allò que ens converteix en euskaldun, i ho va dir precisament en èuscar. El seu partit, en la traducció a l’espanyol, va escriure: “L’èuscar ens fa bascs.” Aquesta badada justament va ser la causa de la polèmica sobre la qualitat de ser euskaldun/euskal herritar. Debat interessant.
No hi ha dubte que, afortunadament, hi ha moltes maneres de ser escocès, irlandès, català, gallec, espanyol, francès… Es pot ser irlandès sense saber irlandès i es pot ser escocès sense saber gaèlic. De fet, la major part dels habitants d’Escòcia no en saben, i ningú no qüestiona la seva condició d’escocesos. Però, ser espanyol sense saber castellà? Quina mena de debat tindrien si el 30% de la “població oficial” no sabés parlar espanyol? Que potser no dirien res? No expressarien preocupació o se’n queixarien?
En el procés català vam aprendre que la cosa més important no és d’on vénen els ciutadans sinó cap a on volen anar.
Enhorabona, Vicent, i treballadors de VilaWeb, pel vostre vint-i-cinquè aniversari en aquest vint-i-setè any. Que en feu vint-i-cinc més oferint un servei modern i de qualitat als catalans catalanoparlants.
