Mallorca celebra la diada amb un clam contundent: “Visca el català, visca Mallorca i visca la terra!”

Amb el lema “Endavant amb força” i per segon any consecutiu, l’Obra Cultural Balear (OCB) i els Joves de Mallorca per la Llengua han organitzat un acte a Palma per a celebrar la Diada de Mallorca. Ha estat una concentració festiva a la plaça de Sant Jeroni de Palma, “un acte plural d’afirmació de país, per reafirmar la continuïtat de la identitat del poble de Mallorca”. 

Els Joves de Mallorca per la Llengua han fet un discurs molt reivindicatiu en defensa de la llengua. La portaveu, Maria Maians, ha insistit que la Diada de Mallorca és un dia perquè els joves puguin tornar a sortir al carrer a celebrar tot allò que ens uneix com a poble: “És un dia que ens recorda que som. I que la llengua és el fil que ens uneix com a comunitat.” Per això, ha demanat de garantir la plena normalització del català i l’ha reivindicat com la llengua de cohesió. Davant els discursos extremistes, racistes i islamòfobs, també ha estat ben clara: “És la llengua d’acollida, de convivència i d’igualtat, independentment de l’origen, de la llengua en què ens hem criat i de qualsevol religió.” Per això, ha dit que era responsabilitat de tothom d’assegurar-se que el català continuï essent la llengua de Mallorca i ha animat a utilitzar-la en cada espai i cada conversa. 

També han tengut paraules contra la turistificació i el dret de tenir un habitatge digne. “Som un poble que viu conscient i decidit. Només la consciència del poble garantirà un futur digne per a la llengua i la cultura. És el nostre dret viure plenament en la nostra llengua”, ha subratllat: “Avui, un any més, els mallorquins demostram que som un poble viu i que seguirem lluitant pel nostre futur.” I ha acabat amb un contundent: “Visca el català, visca Mallorca i visca la terra!” 

Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha subratllat que avui es feia un acte d’afirmació mallorquinista, sortint al carrer per “commemorar el moment fundacional enmig de la mar d’un país nou de matriu de llengua i cultura catalanes” i per assegurar-ne la continuïtat després de vuit segles. Per això ha dit que era important de lluitar per la pervivència en els temps que vindran. 

Quant a la data històrica, ha reivindicat que no aturaran de fer feina fins a restituir el 31 de desembre com a diada oficial “i tornar al calaix de les anècdotes grotesques la diada del Consell de Mallorca provinciana i que només cerca rebaixar la nostra identitat a un residu folklòric”. També ha fet un discurs reivindicatiu contra l’onada reaccionària a Europa i a tot el món i contra l’ascens de les opcions populistes, extremistes i antidemocràtiques que posen en perill la convivència i la cohesió de les societats. 

Llabrés ha assenyalat l’ultraespanyolisme i la seva “benzina de l’odi que persegueix de manera obsessiva l’aniquilació de la llengua catalana i, per tant, la nostra desaparició com a poble”. Per això, ara com mai, ha assegurat que ésser demòcrata exigeix exercir el mallorquinisme. 

Prop de 800 anys d’identitat

L’actriu Caterina Alorda ha estat l’encarregada de llegir el manifest del 31 de desembre. Un moment per a rememorar la gestà històrica del rei en Jaume i celebrar la data fundacional de Mallorca com a país i com a comunitat catalanoparlant. “Però la nostra mirada cap al passat no és un exercici de nostàlgia, sinó una reivindicació per a proclamar que som un poble que defensa la seva identitat i la seva dignitat”, ha dit.

També s’ha referit a les paraules de Llompart, encara vigents: “Si els atacs es dirigeixen encara preferentment contra la llengua, el nostre esforç s’ha de centrar encara en la llengua, en la defensa de la identitat i la unitat de la llengua, en la lluita per la seva normalització i pel seu ús privat i públic a tot nivell.”

L’acte ha comptat amb la presència de representants de sectors socials i culturals de les Illes, ha inclòs una sonada de xeremiers, el cant de “La balanguera” i l’actuació musical del grup Reïna, amb un vermut final. “La Diada de Mallorca no és només un recordatori d’allò que hem estat, sinó també una inspiració per a tot allò que encara volem i podem ser”, refermen les entitats.