Magda Añon i Francesc Server Mut, guanyadors ex aequo dels VIII Premis Lletraferit

  • El jurat premia dues novel·les “ambicioses i brillants” i Karol Jabaloyas guanya el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil

VilaWeb
Arxiu - Cultura. El VI Premi Lletraferit de Novel·la es declara desert. Fotografia: DRASSANA / Arxiu
05.12.2025 - 21:45

Magda Añon i Francesc Server Mut han estat proclamats guanyadors ex aequo dels VIII Premis Lletraferit, igual que ja va passar el 2022 amb “Mireia” de Puri Mascarell i “Els inútils” d’Andreu Sevilla. L’organització reconeix així dues novel·les “molt diferents, però igualment ambicioses i brillants”.

Segons el jurat, totes dues obres coincideixen en “l’ambició i l’execució excel·lents” i en la capacitat d’obrir nous camins dins el panorama literari valencià, segons ha informat l’organització en un comunicat.

Magdalena Añon Espert (Alginet, 1961) ha estat premiada pel Premi Lletraferit de Novel·la per l’obra presentada amb el títol “Ai, Mília”, que irromp com una sorpresa radical. Tot i que sembla una història rural i costumista situada en la República, la guerra de 1936-1939 i la postguerra, la novel·la desplega uns personatges inquietants i uns fets d’una brutalitat colpidora, més pròpia del gòtic nord-americà que no de la narrativa valenciana tradicional.

El jurat n’ha destacat una prosa “lleugera, trepidant i desacomplexada, plena de girs i canvis d’ordre que mantenen el lector atrapat en un univers tan fascinant com pertorbador”.

En un registre ben diferent, el segon guanyador ha estat Francesc Server Mut (Benissa, 1991) per l’obra “La novel·la sense nom”, una peça d’alta volada literària que explora, amb sensibilitat i lucidesa, el procés de convertir-se en escriptor. L’autor combina una veu polifònica amb una mirada profunda sobre la creació artística, l’admiració, el dubte i la recerca d’una veu pròpia.

El jurat ha valorat especialment “l’ambició estructural”, la capacitat d’homenatjar la tradició literària i artística, i el retrat íntim de qui entén la vida com una prolongació de la cultura. S’ha fet pública la decisió a l’acte organitzat per Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit, amb el suport de la Diputació de València, que s’ha fet el 5 de desembre a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València.

L’acte, conduit per la presentadora Laura Grande, ha aplegat més de 150 persones i ha comptat amb representants de la Generalitat Valenciana, com ara el director general de Cultura Miquel Nadal; de la Diputació de València, com el diputat de Cultura Francisco Teruel; i de l’ajuntament de València, amb els regidors José Luis Moreno, Maite Ibáñez i Ferran Puchades, a més de nombrosos membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Premi Diafebus de Novel·la Juvenil

Quant al Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, la guanyadora ha estat Karol Jabaloyas (València, 1991) per “Esperança Badia: la fetillera”, una obra que ha seduït el jurat per la combinació d’estil, profunditat i fantasia. La novel·la proposa un viatge a la València del segle XVII, poblada d’inquisidors, dones de coneixements antics, esperits i fantasmes, en una aventura que conjuga ritme, emoció i sensibilitat.

El jurat ha destacat l’estil vibrant i la capacitat de mantenir un equilibri perfecte entre intriga, imaginació visual i càrrega emocional. Segons els organitzadors, és una proposta poderosa que “augura una veu destinada a tenir un llarg recorregut dins les lletres valencianes”.

Enguany, amb una participació creixent, s’hi han presentat més de seixanta obres. Les tres novel·les guardonades reafirmen l’aposta dels Premis Lletraferit pel talent emergent i una literatura que arrisca i amplia horitzons.

A l’acte també s’ha lliurat el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana, que en anys anteriors havien rebut Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet, Ferran Torrent i Rodolf Sirera, i que enguany ha recaigut en el poeta Marc Granell (València, 1953).

Segons que ha expressat l’editor Toni Sabater, que n’ha glossat la trajectòria, “dins els seus poemes hi ha gairebé tot: una gran presència de la mort i el seu horitzó inevitable, però també la celebració dels dies senzills, la memòria individual i col·lectiva, la resistència a tantes coses indesitjables, la defensa de la valencianitat i del valencià, la lucidesa, o aquell conjunt de veritats incòmodes però tan necessàries que el converteixen en el cantor del coratge de viure, a pesar de tot, a pesar de tant”.

En definitiva, la gala dels VIII Premis Lletraferit 2025 ha estat, de nou, un espai de celebració, lectura i trobada entre creadors i lectors. Una nit per reconèixer el valor de la literatura valenciana i celebrar les veus que la continuen enriquint amb “talent, emoció i valentia creativa”.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor