02.05.2020 - 21:50
‘De l’interval de caigudes possibles, hem agafat l’escenari més pessimista’, va dir la ministra espanyola d’Economia Nadia Calviño en la presentació de l’informe per a la CE. Ja ho veurem… L’últim dia del període preceptiu ‒el 30 d’abril‒ el govern va enviar a Brussel·les les seves previsions econòmiques per al 2020 i 2021. L’enviament del quadre macroeconòmic s’efectua en compliment de l’obligació que tenen cada abril tots els estats membres de presentar el programa nacional de reformes i el d’estabilitat davant la Comissió Europea (CE) en el marc del semestre europeu per a la coordinació de les polítiques econòmiques. Les dades apunten a una caiguda del PIB del 9,2%, en la línia de les previsions d’institucions com ara el Banc d’Espanya i l’FMI. I en línia, també, d’allò que espera a la resta de països grans de la zona euro: un -7% per a Alemanya, un -7,2% per a França i un -9,1% a Itàlia.
La valoració preceptiva de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) respecte de les xifres presentades és positiva, però assenyala uns quants dubtes. En síntesi, ve a dir que les previsions macroeconòmiques es consideren factibles, sempre assumint les hipòtesis del govern espanyol sobre durada i intensitat de la pandèmia i subjectes a la informació disponible de les mesures adoptades. Però l’Airef no descarta escenaris més adversos derivats, principalment, de menys intensitat en la recuperació projectada en la segona meitat del 2020 i el 2021. Aquests riscs a la baixa s’associen a la possibilitat que es materialitzin situacions epidemiològiques més adverses o danys més persistents en la capacitat productiva de l’economia i l’ocupació. I conclou que, malgrat l’estreta col·laboració amb l’administració, l’Airef considera necessari de disposar d’informació més detallada per a valorar la coherència interna de l’escenari macroeconòmic presentat i la correlació amb el fiscal.
Cal dir que l’elevada incertesa derivada la Covid-19 ha portat la Comissió Europea a permetre simplificar, de manera notable, els requisits d’informació del govern espanyol. Amb un primer cop d’ull a les xifres presentades, a mi em grinyolen sobretot dues magnituds: el dèficit públic i l’atur estimats. El primer l’estimen en el 10,3% del PIB i el segon en una taxa del 19%. I per què em grinyolen? Doncs molt senzill, vista l’anterior crisi.
Com diu l’Airef, manquen dades fiscals, però si tenim en compte què va passar l’any 2009, ens en podem fer una idea. Aquell any, el PIB va caure d’un 3,8%, mentre la recaptació fiscal va davallar brutalment, d’un 23%, la qual cosa va fer que el dèficit públic pugés fins a l’11,3%. Recordem aquella època en què es preparaven ja les retallades de despesa posteriors ‒de les quals tant hem parlat‒ perquè l’economia estava al límit de la solvència. Ara no és igual, realment. I no tenen per què repetir-se les mateixes baixades, però mai no vaig acabar d’entendre com, amb aquesta caiguda del PIB, va ser possible que la recaptació de l’impost de societats baixés d’un 31% i la de l’IVA d’un 29%. Sense extrapolar directament, perquè la crisi té un caire diferent ‒hi insisteixo‒ tampoc no es pot passar per alt que el govern tingui una sorpresa sobre els seus càlculs actuals. Amb el benentès, a més, que s’ha compromès a no retallar la despesa pública ni a augmentar els imposts…
Anem a la desocupació. Diu el document que pensen tancar l’any amb una taxa del 19%. Si tenim en compte que l’any 2019 en vam sortir amb el 13,8%, vol dir que el govern espanyol espera que pugi 5,2 punts percentuals en termes de població activa. Suposant que aquesta variable no canviï massa, vol dir que tancarem l’any amb 1,2 milions de desocupats més que no pas el quart trimestre del 2019. Això implicaria un augment de l’atur del 37% i acabar-lo al voltant dels 4,3 milions d’aturats. Tot és possible, però hi ha un fet diferencial respecte de la crisi anterior que cal tenir present. El 2008 no hi havia els ERTO i del primer trimestre del 2008 al primer del 2009 l’atur va pujar en 1,8 milions de persones i la taxa va passar del 9,6% al 17,7%. És ben cert que els ERTO són un instrument que permetrà d’amorosir i flexibilitzar la batzegada que implica la caiguda en picat de l’activitat, però caldrà veure quants dels quatre milions de treballadors desocupats temporals actuals retornaran a la feina. Segons els càlculs del govern espanyol, que acabem de veure, haurien de ser 2,8 milions. Tant de bo sigui així!
I deixeu-me acabar amb unes frases de l’Airef que em semblen d’una prudència extrema abans de presentar l’informe valoratiu a fons ‒el mencionat aquí és un simple aval‒ referit a la presentació del quadre macroeconòmic del govern espanyol a la CE. Aquest informe el té previst de presentar la setmana entrant. Mentrestant, afirma que ‘a la dificultat per a determinar la durada de la crisi sanitària i el grau de normalització de l’activitat econòmica que serà possible assolir una vegada es controli la pandèmia, s’hi afegeix l’absència d’indicadors suficients per a acotar-ne l’impacte econòmic, com també la falta d’informació sobre alguns aspectes específics, com ara la incidència dels instruments de flexibilització de les relacions laborals i en particular dels ERTO, que resulta essencial a l’hora de determinar la incidència de la crisi sobre el mercat de treball’. Bé, com veieu, presenta un mar de dubtes previs. Un mar en què em sembla que haurem de navegar tots plegats durant molts mesos…
