Difícil de vendre: quant podrien valer al mercat negre les peces robades del Louvre?

Bloomberg · Gaspard Sebag, Vernon Silver i Jack Ryan

Les autoritats franceses han dit que el seu preu era incalculable. Però la darrera vegada que el fermall amb incrustacions de diamants que pertanyé a l’emperadriu Eugènia sortí a la venda, l’operació se saldà per un preu de 6,72 milions d’euros. Determinar-ne el valor ara, quan fa tres dies que la peça fou robada en un assalt al Museu del Louvre de París, és molt més difícil.

Tret que hagi estat un robatori per encàrrec, els collarets, les diademes i les arracades sostrets del museu diumenge passat ja han estat “cremats”, en l’argot del mercat d’art. La notícia del robatori, que sembla tret d’un film d’acció, ha acaparat titulars a tot el món. Tota aquesta publicitat, de retruc, en perjudicarà la cotització al mercat negre, atès que les peces ja no podran vendre’s o exhibir-se en públic. Per als lladres, una opció podria ser vendre les joies per separat, una tasca que tampoc no es veu senzilla.

L’alternativa és que l’or i les joies exquisides que les peces contenen –diamants, maragdes, safirs– es desmuntin o bé es fonin, en el cas de l’or. Oficialment, segons la fiscal de París Laure Beccuau, les vuit peces tenen un valor conjunt d’uns 88 milions d’euros, una xifra que inevitablement caurà en cas que les nou mil pedres precioses que contenen les peces, aproximadament, es venguin per separat.

En molts films d’acció, els guionistes solen centrar-se en la precisió i els detalls del robatori en si. Però el següent pas –transportar el botí– és tan perillós o més que el crim.

“Sovint, els lladres s’adonen que el risc és massa gran”, diu Charlotte Chambers-Farah, gestora de carteres a l’Art Loss Register, una organització de Londres que es dedica a recollir informació sobre robatoris d’art. “Si no han aconseguit de traslladar els objectes al punt de destinació en un termini de sis mesos a un any, el botí passa a esdevenir una càrrega.”

La suma de les parts

És probable que les gemmes siguin les joies de més valor de tot el conjunt. Aquestes pedres precioses sovint són fàcils d’identificar per trets com ara la grandària i el pes. Per evitar-ne la identificació, les pedres podrien desmuntar-se, retallar-se i tornar-se a muntar perquè esdevinguessin pràcticament irrecognoscibles, segons que explica Chambers-Farah.

Tobias Kormind, director general de la joieria 77 Diamonds, calcula que les pedres precioses robades podrien tenir, per si mateixes, un valor aproximat d’uns onze milions d’euros, gran part del qual prové de quatre grans diamants encastats en un dels fermalls robats.

“Pot ser que ara algú pagui una desena part del valor de mercat de les joies, se les quedi i, si s’ho pot permetre, les conservi durant deu anys per desmuntar-les aleshores, quan ja no s’aixecarien sospites”, diu.

L’or fos és gairebé impossible d’identificar; enguany, el preu del metall ha pujat gairebé un 60%, fins a nivells de rècord. Però les joies contenien relativament poc or, cosa que fa creure als investigadors que el metall no era l’objectiu del robatori.

La classe política, la policia francesa i el personal de seguretat del Louvre han estat molt criticats per no haver fet prou per a impedir el robatori. La laxitud de la vigilància a l’exterior del museu, que permeté que els lladres hi aparquessin una grua davant sense que ningú notés res d’estrany, podria explicar perquè els lladres es decantaren pel Louvre, i no pas per les joieries fortament vigilades de la plaça Vendôme.

“En aquests darrers deu anys hem observat un canvi en la tipologia dels robatoris: els museus ja no són objectius per les seves pintures, sinó pels metalls preciosos o pels diamants de les seves peces”, explica Arthur Brand, detectiu especialitzat en delictes relacionats amb l’art. La majoria dels lladres d’art esperen d’obtenir prop d’un terç del valor de l’objecte en revendre’l al mercat negre, però costa determinar com és de gran el mercat per a aquestes joies de gran valor.

Vendre el tresor per parts permetria als lladres d’embutxacar-se part del valor del botí, però també implicaria destruir el valor històric i artístic de les peces. La policia francesa treballa ara contra rellotge per recuperar les peces abans d’una hipotètica destrucció.

El mes passat, un braçalet d’or robat al Museu Egipci del Caire, de 3.000 anys d’antiguitat, va ser fos, segons que anuncià el Ministeri de l’Interior d’Egipte.

Valor incalculable, preu concret

Encara que el ministre de Justícia francès, Gérald Darmanin, s’hi ha referit com a “joies de valor incalculable”, moltes de les peces robades es vengueren per preus molt concrets al mercat abans d’arribar a les vitrines del museu parisenc.

El Louvre, per exemple, comprà el gran fermall de l’emperadriu Eugènia l’any 2008 per 6,72 milions d’euros. La peça era a punt de ser subhastada a Christie’s, a Nova York, quan el museu hi intervingué i la comprà. El fermall havia deixat de formar part de les joies de la corona francesa 121 anys abans, quan va ser comprada en una subhasta pública per un joier en canvi 42.200 francs francesos, l’equivalent a uns 85.000 euros d’aquell moment.

L’any 2004 –segons que consta als registres del Louvre, que no inclouen el preu de les peces– el museu comprà al baró Elie de Rothschild un collaret i unes arracades de maragdes que havien pertangut a l’emperadriu Maria Lluïsa. La peça, que havia estat propietat de la difunta dona del baró, havia passat anteriorment per les mans dels joiers Van Cleef i Arpels.

El 1992, la diadema de l’emperadriu Eugènia es vengué per més d’un milió de dòlars en una subhasta de Sotheby’s a Ginebra i posteriorment fou donada al Louvre, segons que mostren els registres del museu i de la casa de subhastes.

El botí robat també incloïa una diadema, un collaret de safirs i unes arracades a joc de la col·lecció de les reines Maria Amèlia i Hortènsia adquirides pel Louvre l’any 1985, segons els registres del museu. L’adquisició més antiga, un fermall reliquiari, entrà a la col·lecció del museu l’any 1887.

Rob van Beurden, expert en diamants amb seu a Anvers, diu que, tot i que encara seria possible tornar a tallar les gemmes, el més probable és que les peces hagin estat robades per encàrrec.

“Sempre es diu que, independentment d’on es robi un diamant, sigui a París, Praga o Madrid, hi ha moltes possibilitats que acabi anant a parar a Anvers. Però no crec que ningú estigui interessat a cremar-se els dits amb unes peces tan candents”, diu. I afegeix: “Si no han estat robats per encàrrec, el més probable és que acabin en algun lloc d’Anvers i que, Déu no vulgui, es venguin per peces. Si s’acabessin venent tan sols pel valor del seu material, el preu que n’obtindrien els lladres seria molt més baix.”

Execució maldestra

Molts experts han expressat dubtes sobre el grau de professionalitat dels lladres. Tot i emportar-se collarets i més objectes, els lladres deixaren intacte el Diamant Régent, de 140 quirats, i mentre fugien van deixar caure una corona amb més d’un miler de diamants.

No és estrany que les peces robades acabin essent abandonades a l’espai públic, o bé que reapareguin d’ací a unes dècades.

El 2018, uns lladres sostragueren dues corones i un orbe pertanyents a la monarquia sueca, que més tard van ser trobades damunt una galleda d’escombraries en un suburbi d’Estocolm. Una col·lecció de tabaqueres d’or robades d’una mansió de Leeds, a Anglaterra, va ser trobada quatre dècades més tard, intacta.

A voltes, els articles són robats per bandes i emprats com a moneda de canvi per a rebaixar la pena d’algun dels seus membres empresonats. El fundador de l’Art Loss Register, Julian Radcliffe, explica que, sovint, quan s’adonen que no poden vendre el botí, els lladres proven d’aprofitar-lo per obtenir avantatges no monetaris.

El president francès, Emmanuel Macron, per la seva banda, ha dit que el govern confiava a recuperar les peces intactes. “Recuperarem les obres d’art, i els perpetradors seran duts davant la justícia”, prometé en una publicació a X a començament d’aquesta setmana.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb