L’OTAN prepara maniobres i entrenaments militars a l’Àrtic per als mesos vinents

L’OTAN preveu de fer maniobres militars i activitats d’entrenament a l’Àrtic els mesos vinents, una regió que considera d’“importància estratègica” en un context d’augment de la cooperació entre Rússia i la Xina a la zona. Ho ha confirmat en una conferència de premsa a Brussel·les el president del comitè militar de l’aliança, l’almirall Giuseppe Cavo Dragone. Segons que ha explicat, els caps de Defensa dels estats membres han tractat aquesta setmana en una reunió els “desafiaments de seguretat sense precedents” que afronta l’OTAN, entre els quals el del front àrtic.

“Hem parlat de l’Àrtic, és clar, una regió d’importància estratègica per a l’OTAN, on ja tenim planificats exercicis militars i activitats d’entrenament per als mesos vinents”, ha detallat el màxim comandament militar, que ha defensat que l’organització es manté ferma a l’hora de salvaguardar “la seguretat de més de mil milions de persones a tota la zona euroatlàntica”.

Per l’OTAN, ha afegit l’almirall, l’Àrtic té una importància especial, cosa que ha quedat palesa amb l’adhesió recent a l’aliança de dos estats amb territori a la regió, fins fa poc neutrals: Finlàndia i Suècia.

Cavo Dragone ha precisat que aquestes maniobres no es faran a Grenlàndia específicament, sinó a l’Àrtic en un sentit més ampli. En aquest context, ha recordat que ja hi havia activitats en curs a la regió impulsades pel NORAD, un “comandament germà” de l’OTAN en què participen els Estats Units i el Canadà.

Ha assegurat, alhora, que si a l’OTAN se li encarreguen unes altres tasques de vigilància, l’aliança disposa de “prou capacitat per a satisfer totes les necessitats” i aportar-hi recursos, “sobretot en l’àmbit marítim i aeri”.

Finalment, ha indicat que l’OTAN es preparava per reforçar les capacitats operatives en condicions climàtiques extremes, amb mesures com ara l’adquisició de nous vaixells trencaglaç. Tot i això, ha avisat que l’organització faria més coses per deixar clar que està preparada, i ha apuntat també a mesures i projectes a llarg termini, com ara la instal·lació de nous sensors i sistemes de detecció a l’Àrtic.