Aquest diumenge, 15 de març, es fa la primera ronda de les eleccions municipals nord-catalanes. És una cita habitualment esperada, al territori, però que enguany ha passat gairebé inadvertida. Si no fos pels cartells enganxats en alguns panells de lliure expressió o els programes escampats a les bústies, ningú no dubtaria del terratrèmol polític que és a punt de viure Catalunya Nord. Això s’explica, en part, pels canvis comunicatius que hi ha hagut entre els candidats, que han passat definitivament del carrer al terreny digital per guanyar el vot dels electors.

D’ençà del desembre del 2025, els formats d’uns quants segons –com ara els reels d’Instagram i els shorts de YouTube–, les entrevistes dels candidats en pòdcast o els intercanvis en els plecs municipals han envaït la xarxa i aplicacions com per exemple Instagram, TikTok i sobretot Facebook, encara molt utilitzada al nord de l’Albera. Aquesta invasió de les xarxes socials s’explica, d’una banda, per la despolitització de la societat nord-catalana. A les eleccions municipals del 2020, a Catalunya Nord la taxa d’abstenció va pujar fins al 57% dels inscrits a les llistes –un 55% a l’estat francès–, en contrast amb el 2014, en què va ser del 35%. Als pobles al voltant de Perpinyà i els municipis turístics de l’Alta Cerdanya i de la costa, l’abstenció va pujar fins al 50% dels inscrits a les llistes electorals (més d’un 60%, a la capital). Llavors, la crisi sanitària i el confinament explicaven, en part, la gran deserció de votants a les urnes. Però, un any més tard, el “vot fantasma” es va confirmar a les departamentals i regionals, amb un 70% d’abstencionistes a Perpinyà i més d’un 66% en estacions d’esquí del Capcir i de la Cerdanya i a les zones balneàries de la costa.

D’una altra banda, aquests últims sis anys els polítics locals han pogut comprovar l’eficàcia de les pantalles a l’hora d’influir els debats locals. El fenomen va ser impulsat, en primer lloc, per Louis Aliot, del Rassemblement National. El batlle de la capital nord-catalana va aprofitar la xarxa mediàtica del seu partit per a ocupar regularment les cadenes d’informació en continu estatals, CNews i BFMTV, i esdevenir un fenomen mediàtic local.

Aquesta gran presència televisiva va enfortir la xarxa social del batlle d’ultradreta: avui el seu compte d’Instagram té 14.000 seguidors, una fama que el converteix en el polític local més seguit de Catalunya Nord. D’aleshores ençà, les xarxes ja no han parat d’imposar-se en el debat ciutadà nord-català. A Facebook, les publicacions dels elegits d’ultradreta són sistemàticament comentades i difoses per una xarxa potent de seguidors de tot l’estat. Així, qualsevol article penjat al compte d’Aliot assoleix ràpidament un centenar de “m’agrada”, cosa inèdita fins ara a Catalunya Nord.

L’estratègia és calcada del modus operandi del jove portaveu estatal del Rassemblement National, Jordan Bardella, que ha conquerit les xarxes i les conviccions dels més joves en menys de tres anys: en aquest temps ha passat de ser un desconegut a una veritable estrella política i un monstre mediàtic. Ho demostra també el pas recent per Perpinyà, en menys d’una setmana, de tres personalitats polítiques d’abast estatal: Jordan Bardella, Jean-Luc Mélenchon i Raphaël Glucksmann, vinguts expressament de París –i seguits per la majoria dels grans mitjans de comunicació estatals– per a sostenir, respectivament, Louis Aliot, Mickaël Idrac (esquerra) i la llista comuna d’Annabelle Brunet i Agnès Langevine (centreesquerra). Més que per la presència de les televisions, la importància d’aquests mítings s’ha mesurat amb el relleu que han obtingut a les xarxes socials a l’hora de saturar l’espai visual de colors, fragments de discursos i frases contundents.

Però, si a escala estatal els mitjans de comunicació i els polítics han entès –segurament un xic tard– que Perpinyà era el mirall de les eleccions vinents a França, la resta del territori ha quedat descuidat. Un error estratègic, si es vol entendre què s’hi juga, actualment, Catalunya Nord. Perquè entre la geografia de l’abstenció i la presència de llistes d’extrema dreta als pobles de la perifèria de Perpinyà, es dibuixa tota una sociologia del vot que es percep directament a través de les pantalles petites.

D’una banda, els municipis petits i pobles rurals del rerepaís nord-català segueixen la dicotomia tradicional del vot municipal, entre el batlle sortint i qui s’hi presenta en contra, o entre l’esquerra socialista i el centredreta divers. És el cas de Prada, on el famós Jean Castex, que se’n va anar a París, ha designat el successor, el jove advocat Julien Audier-Soria, que té al davant dues llistes d’esquerra, entre les quals n’hi ha una de portada per la socialista Aude Vivès, elegida al departament. A Ceret hi ha dues llistes d’esquerra que s’oposen i a Canet, segona ciutat del departament, l’antic batlle Stéphane Loda (centredreta) és favorit respecte de la llista d’oposició d’esquerra. La resta de bona part dels municipis del Vallespir, de l’Alta Cerdanya i del Conflent hauran d’elegir entre diverses llistes sense etiquetes, d’esquerres i dretes moderades. És cert que aquestes llistes són del tot absents del medi digital, tot i que gaudeixen encara d’un cert relleu a la premsa escrita local. A la majoria dels pobles, la tradicional xarxa electoral local prima sobre la xarxa social digital, i el “toca manetes” del carrer sobre la “premsa pantalla” de l’iPhone.

Per contra, a la plana rossellonesa els candidats als municipis de la perifèria de Perpinyà s’han involucrat en una cursa electoral a les pantalles. Amb la fractura de la pandèmia, els polítics locals s’han adonat aquests últims sis anys de la deserció dels votants al carrer, de la despolitització de l’espai públic i, de retruc, de la impotència de portar el seu programa i la seua veu a les urnes. En donen fe, també, les poques mobilitzacions que hi ha hagut al territori, sempre amb manifestacions amb poca participació.

Això es deu, en part, al model urbanístic de la plana, que privilegia, d’ençà dels anys 1980, l’eixamplament urbanístic dels pobles de la gran perifèria perpinyanesa i la multiplicació dels barris residencials i, a vegades, privatitzats (equipats amb portals col·lectius i sistemes de seguretat amb alarmes i càmeres). El polític, doncs, s’ha vist allunyat dels timbres i, senzillament, és incapaç de poder organitzar un míting públic eficient als anomenats pobles dormitori de la circumval·lació de Perpinyà. I és justament en aquests barris i pobles on viu la classe mitjana local, els votants privilegiats sobretot pels candidats de l’extrema dreta del Rassemblement National d’ençà dels anys 2010. Perquè, si les llistes de l’esquerra més radical opten pel vot de les classes populars dels nuclis antics de les aglomeracions –la població que més esquiva les eleccions locals–, RN ha ben triat el seu electorat predilecte: la classe mitjana desclassada, la dels barris perifèrics i dels afores urbans, la dels centres comercials i dels desplaçaments pendulars, la que finança els serveis públics amb el sentiment de no aprofitar-se’n.

És aquesta classe mitjana i ultraconnectada, també, la que més consumeix els continguts digitals dels polítics. El Rassemblement National, més que cap altre, l’ha encertada, i ha estat el primer partit que ha desplegat una maquinària comunicativa potent. A banda les tradicionals frases xoc habituals del partit populista i d’eixir a les cadenes estatals, RN s’ha aprofitat de la multiplicació de mitjans digitals, més o menys afiliats a la formació. Així, el desembre passat la cadena de YouTube Omerta proposava una entrevista d’una hora a Louis Aliot i al cap de la policia municipal de Perpinyà, per a presentar els resultats de la política de seguretat del batlle. Fragments d’aquell vídeo van inundar les xarxes tres setmanes seguides.

Aquesta necessitat de comunicació digital ha creat un veritable petit mercat local. En tres mesos, els mitjans de comunicació nord-catalans han omplert les xarxes socials amb els mateixos formats curts, tipus pòdcast, que se solen trobar a Instagram i a TikTok. El diari digital Made in Perpignan, per exemple, proposa tot un seguit de “grans entrevistes”, amb un format més curt, que repeteixen les declaracions més destacades dels candidats, tallades en postproducció i convertides en videoclips d’uns quants segons, que els mateixos entrevistats poden compartir fàcilment a les seues pàgines socials.

Paral·lelament, al municipi del Soler, prop de la ciutat digital del poble i de l’IDEM (l’escola d’arts i professions digitals), tres autònoms van crear un estudi de gravació modulable el març del 2024, Plato Production, que va impulsar el febrer passat tot d’entrevistes gravades. El primer intervinent va ser el candidat de dreta extrema a l’Ajuntament d’Elna, Steve Fortel. En tres mesos, la plataforma ha penjat més de seixanta entrevistes, amb intervencions que van de Maria Costa –batllessa dels Banys d’Arles– a Robert Vila –de Sant Esteve del Monestir i president de la mancomunitat de Perpinyà–, passant per la majoria dels candidats de RN de la plana. El decorat de l’estudi és inspirat d’un programa de l’animador de ràdio Guillaume Pley, molt famós a l’estat francès, que es va establir després del confinament com una cadena de YouTube independent. Cortines de color malva, sofàs foscs i llum tamisada, tot és pensat per a tornar a repetir els codis dels continguts digitals de moda. Per captar l’atenció fugaç del consumidor de pantalla, el vídeo es repeteix: primer de tot, la “frase xoc”, que sorgeix sense context, i després una part més llarga de l’entrevista, on es tornen a passar les frases del candidat. La intenció és de convèncer el votant amb menys de deu segons.

De la banda de RN, després dels escàndols de les últimes eleccions –en què molts candidats a les legislatives van haver de ser descartats per haver penjat a les xarxes continguts homòfobs o racistes–, el partit va triar set personalitats allisades, per tal de guanyar set municipis de la plana. En paral·lel, el RN també enforteix les seues candidatures a quatre municipis dels deu més importants de Catalunya Nord: Cabestany, Ribesaltes, el Soler i Cànoes. En aquest últim poble, la llista RN és encapçalada per la jove Carla Muti, electa al departament, que adopta la mateixa posició que Anaïs Sabatini, també jove diputada de RN per la circumscripció de Perpinyà i braç dret de Louis Aliot. Totes dues, de 28 i 31 anys, s’han guanyat les xarxes i el terreny electoral amb una aparença sòbria, sastre blau i pentinat perfecte, i acumulen totes dues més de 5.000 seguidors a les xarxes, tres vegades més que la majoria dels elegits i dels candidats a les municipals i cinc vegades més que la presidenta del departament d’ençà del 2010, Hermeline Malherbe.

Darrere d’aquesta onada digital, l’objectiu és ben real: guanyar com més seients millor a la mancomunitat de Perpinyà, on es vota la planificació urbanística de la plana rossellonesa. Les llistes tradicionals del territori i les personalitats que queden fora dels grans mitjans de comunicació, o que no saben aprofitar-se de les xarxes socials, perdran el poder de decidir el futur urbanístic i econòmic de Catalunya Nord.