Quan els agents de la Guàrdia Civil van escorcollar l’abril del 2019 el domicili de José María Corbín, advocat i cunyat de Rita Barberà, hi van trobar una agenda telefònica amb una gran quantitat de contactes d’alt nivell del món econòmic, polític i institucional valencià i espanyol. Investigaven els lligams de la família Corbín-Barberà amb el cas Assut, la trama de corrupció en la contractació pública de l’Ajuntament de València durant l’època de Barberà. I, entre aquells contactes, n’hi havia uns quants de persones molt influents de la dreta judicial del País Valencià: noms de jutges que van acabar afavorint sempre els dirigents del Partit Popular acusats en causes de corrupció, entre els quals es destaca el magistrat de l’Audiència de València Pedro Castellano. És, de fet, qui va deixar lliures de càrrecs els regidors de Barberà acusats d’haver rebut bitllets de cinc-cents euros d’origen desconegut. O el mateix que va arxivar la causa per la visita del Papa a València el 2006, en què hi havia investigats Francisco Camps i més alts càrrecs de la Generalitat. El mateix que va absoldre els divuit neonazis de l’operació Panzer (entre els quals, l’assassí de Guillem Agulló) el 2014 i els neonazis del grup Armagedón el 2005. I el mateix que s’ha obstinat a obrir judici oral a Mónica Oltra. Al costat del nom de Castellano, a l’agenda que tenia la família de Rita Barberà hi havia el d’una magistrada que ara haurà de decidir –juntament amb els altres jutges de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia valencià– si encausa Carlos Mazón per homicidi imprudent.

Es tracta de Carmen Llombart, ex-presidenta de l’Audiència de València, ex-membre del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP i una de les signants del manifest que atiava la rebel·lió judicial contra l’amnistia. És un pes pesant de la dreta judicial valenciana i té damunt la taula, d’ençà de la setmana passada, l’exposició raonada de la jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra demanant l’encausament de Mazón. La seva opinió hi tindrà un pes, tot i que pot quedar matisada pel parer dels altres magistrats de la sala.

Vet aquí el neguit de què pot passar amb Mazón d’ara endavant, perquè el seu futur judicial depèn, d’entrada, d’aquests magistrats. La jutgessa de Catarroja s’ha esforçat durant més d’un any per anar construint tot un camp probatori sòlid i incontestable que apunta directament a la responsabilitat de Mazón com a president de la Generalitat en les dues-centes trenta morts causades per la gota freda del 29 d’octubre de 2024. El pas que fa Ruiz Tobarra és necessari perquè, com que Mazón manté l’escó a les Corts Valencianes, continua aforat, de manera que només el TSJ el pot investigar i, eventualment, jutjar.

La decisió la prendran els magistrats Carmen Llombart, José Francisco Ceres Montes, Antonio Ferrer Gutiérrez, María Pía Cristina Calderón Cuadrado i Vicente Manuel Torres. I, si en el cas de Llombart és evident –i inquietant– la posició arrenglerada amb el PP i amb la dreta espanyola, no queda pas tan clar en el cas dels altres magistrats.

El jutge José Francisco Ceres Montes, membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, va assumir una bona part de la investigació de la branca valenciana del cas Gürtel, que empastifava el PP. Però el 2009 va prendre la decisió més discutida de la seva carrera judicial: l’arxivament de la causa contra el president Francisco Camps per suborn, tot un escàndol que va aixecar una forta polseguera política i que fou corregit, posteriorment, pel Tribunal Suprem espanyol. Dos anys després, Ceres semblava voler corregir aquella decisió i va acabar obrint investigació i portant a judici desenes d’ex-alts càrrecs del PP valencià implicats en aquella trama de corrupció.

El magistrat Antonio Ferrer Gutiérrez, que també forma part de la sala civil i penal del TSJ valencià, fou el jutge instructor de la causa penal contra Mónica Oltra quan encara era vice-presidenta de la Generalitat: va formar part de la sala que va acceptar l’exposició raonada del jutjat número 15 que investigava els fets i va decidir de continuar el procediment per un suposat encobriment dels abusos del seu ex-marit. Ell fou qui va practicar les diligències de la instrucció relacionades amb l’acusació contra Oltra.

Els altres dos magistrats de la sala no tenen un perfil tan marcat políticament. María Pía Cristina Calderón Cuadrado, catedràtica de dret processal a la Universitat de València, fou designada magistrada del TSJ el 2011 en el torn de juristes de prestigi reconegut. No ha tingut actuacions judicials controvertides, tret del fet que formava part de la sala que va acceptar l’exposició raonada per a investigar Mónica Oltra. També va formar part d’aquella sala Vicente Manuel Torres, l’ex-fiscal de carrera que també integra la sala civil i penal del TSJ.

Serà una sala formada per tres magistrats d’aquests cinc (un dels quals serà el ponent encarregat de redactar la resolució) qui prendrà la decisió sobre si s’obre una investigació penal contra Mazón. Si l’admeten, hauran de designar un magistrat instructor per començar la investigació i hauran de precisar si assumeixen tota la causa sobre les responsabilitats penals per les víctimes de la gota freda que, de moment, té com a investigats l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso, o si es limiten a investigar només la part que afecta Mazón, que és l’opció més probable. Però també hi ha l’opció que desestimin la petició de la jutgessa Ruiz Tobarra, que li tornin la causa i li demanin que la fonamenti encara més. Tant en un supòsit com en un altre, caldrà veure fins a quin punt es farà visible la mà allargada de la dreta judicial valenciana, la que s’ha situat durant molts anys tan a prop del poder que exercia el PP que, fins i tot, va acabar apareixent a les agendes de la família de Rita Barberà.