18.10.2025 - 21:40
|
Actualització: 20.10.2025 - 13:15
El 2024 va ser un any de rècord quant al nombre de parelles lingüístiques del Voluntariat per la Llengua a Catalunya: se’n van registrar un total d’11.509. D’ençà que va començar el projecte, el 2003, se n’han format més de 190.000. És una iniciativa reeixida no solament a Catalunya. Al País Valencià, per exemple, Voluntaris per Valencià, promogut per Escola Valenciana i inspirat en el model principatí, ha aconseguit de crear més de 20.000 parelles lingüístiques d’ençà del 2005. Així doncs, són centenars de milers de persones arreu del país les qui decideixen, voluntàriament i de manera totalment altruista, dedicar temps a conversar amb algú que vol aprendre la llengua.
Batlle i voluntari per la llengua
Entre totes de persones anònimes, però compromeses, que ho fan possible, hi ha el batlle de Girona, Lluc Salellas i Vilar, voluntari d’ençà de fa un any. “Quan vaig començar a ser alcalde, vaig pensar que la llengua era un tema central en l’agenda política i pública actual. A Girona treballem per defensar, promocionar i preservar la llengua catalana, però també creia que simbòlicament estava bé que un alcalde fes de voluntari per tal d’animar els gironins a fer un pas endavant. Per a mi, ser-ho és una molt bona manera de complementar allò que puc fer com a alcalde de la ciutat en l’àmbit polític”, explica, assegut al costat de la seva companya lingüística, la Bàrbara, nascuda a Eslovàquia. A Girona, enguany ja hi ha 199 parelles lingüístiques, segons dades de la mateixa plataforma.
Aquesta és la segona volta que la Bàrbara s’apunta a Voluntariat per la Llengua. La primera va ser fa nou anys, la primera vegada que va venir a viure a Girona després d’una llarga estada a Dinamarca. En aquell moment, va passar dos anys i mig aprenent el català amb la mateixa voluntària. Fa un any i mig va tornar a Girona i no va dubtar a tornar-s’hi a apuntar-s’hi per acabar d’aprendre la llengua. Poc s’esperava que el seu voluntari fos el batlle de la ciutat.
La llengua, element cohesionador
En només quatre anys, la Bàrbara ha aconseguit de parlar un català molt bo: “Primer vaig començar a fer classes a la Universitat de Girona, i després al Consorci per a la Normalització Lingüística. Va ser allà on van convèncer-me que m’apuntés al Voluntariat per la Llengua.” El seu nivell és tan alt que, a partir d’aquest curs, ja exerceix de voluntària, no pas d’aprenent.
El darrer curs, Salellas i Bàrbara es trobaven una volta cada tres setmanes per conversar durant una hora. L’única condició era trobar-se, com a mínim, durant deu sessions. “Conversàvem sobre temes de la ciutat, sobre la investigació postdoctoral que la Bàrbara fa a la universitat… Amb el temps, s’ha establert una amistat”, apunta Salellas. Ara ja no tan sols es troben per conversar, sinó també en actes i activitats que es fan a la ciutat, fet que demostra que la Bàrbara està completament integrada a la vida social i cultural de Girona. Salellas ho descriu així: “La Bàrbara és una persona que no només ha fet el pas per la llengua, sinó que també s’ha connectat al teixit social.”
La porta d’entrada en aquests cercles que, de retruc, l’han duta a conèixer a fons la cultura catalana, ha estat, sens dubte, la llengua. Per a ella, aprendre la llengua del lloc on vius és una mostra de respecte: “Aprendre la llengua és una manera d’ensenyar el respecte a la gent. A més, t’ajuda molt a integrar-te i a gaudir de totes les oportunitats culturals que hi ha. En definitiva, a entendre la cultura del país. A més, la gent d’aquí agraeix molt quan fas l’intent d’aprendre’l. Aquesta és una gran diferència que he vist entre Catalunya i Dinamarca. Allà, buscaran maneres de criticar el teu accent o els errors que fas, però aquí no. Aquí, si aprens català, t’ho agraeixen moltíssim.”
Aprendre el català en temps de retrocés de la llengua
El fet que la Bàrbara hagi viscut a Girona en dos moments diferents –fa nou anys, i ara–, li ha permès de veure i prendre consciència del ràpid retrocés de la llengua. De fet, al principi va començar a aprendre el català “perquè era a tot arreu”, segons que destaca. “Quan vaig començar a aprendre el català fa nou anys, era força fàcil, perquè la gent sempre em parlava en català: la gent del gimnàs, la de la universitat… Ara em trobo que a les botigues o gent que no em coneix, dubten, i potser acaben canviant al castellà. A Barcelona, sóc jo la que mantinc el català!”
Que li canviïn de llengua ho vincula més al retrocés de la llengua que no pas a un acte racista com, en canvi, sí que viuen els catalanoparlants racialitzats. “Que em parlin en castellà em sembla que és perquè s’està perdent el català”, afirma la Bàrbara. I afegeix: “Com que, per a mi, tant el castellà com el català són llengües estrangeres, prefereixo parlar el català, perquè el parlo millor.”
De fet, una de les primeres coses que va fer l’equip de govern de Girona, format pels tres partits independentistes –Guanyem, Junts i ERC–, va ser crear la Regidoria de Llengua Catalana, encapçalada per Núria Riquelme, de Junts, la primera a Catalunya dedicada exclusivament a la llengua. La regidoria va crear-se precisament per promocionar la llengua en tots els àmbits de la ciutat. Una de les primeres mesures que van aplicar, per exemple, va ser la unificació dels criteris d’ús del català dels contractes públics. Una mesura que implica que, en qualsevol contracte d’obres, serveis o subministraments s’exigeix que les empreses parlin en català quan es dirigeixin al consistori o elaborin en català els rètols i qualsevol publicació relacionada amb l’objecte del contracte.
Dos anys després de la creació d’aquesta regidoria, Salellas en fa una valoració positiva: “Crec que va ser una decisió molt encertada, perquè ens ha permès d’incrementar la quantitat de gent que treballa per la llengua dins de l’ajuntament, incrementar els recursos públics que destinem com a ajuntament a la llengua, també la contractació lingüística, el tema de la retolació en català, etc.”
Així i tot, Salellas no passa per alt la situació crítica que es viu al conjunt del país, també a Girona: “Quant a la llengua, el país va a pitjor d’una manera molt més ràpida del que nosaltres tenim la capacitat d’afrontar. Per això sempre diem que necessitem un govern de la Generalitat que hi aposti, perquè ja sabem que el govern de l’estat no ho farà. Hem d’exigir al govern de Catalunya que faci un pas endavant molt més important del que està fent, per garantir que tothom qui vol aprendre català pugui fer-ho, per treballar per un model productiu que ajudi que el català sigui únic i central a tot arreu… Hi ha molta feina a fer.”
Parlar-lo, però també llegir-lo
A part de les classes i les converses que la Bàrbara ha fet durant tot aquest temps, mirar sèries i llegir en català també l’ha ajudada molt a perfeccionar la llengua. “El Consorci ens van recomanar de mirar Plats Bruts. Escoltava la ràdio, llegia el diari en català… També he llegit autors catalans com ara Mercè Rodoreda i Gerard Quintana“, apunta. A més, és una gran afeccionada al teatre. Aquest estiu va fer de voluntària al Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG), i aquest curs s’ha apuntat a l’Aula de Teatre de la Universitat de Girona, en què, evidentment, totes les classes són en català.
Mentre que per a la Bàrbara fer d’aprenent de català amb el Voluntariat per la Llengua ha estat bàsic per a entendre i integrar-se dins la societat catalana, per a Salellas, fer de voluntari és una manera d’aportar el seu gra de sorra a una societat més cohesionada i amb gran riquesa cultural: “El voluntariat per la llengua és una d’aquelles coses que requereixen poc i aporten molt. No només es tracta de la llengua, també serveix perquè la persona se senti més inclosa i pugui descobrir la ciutat de la mà d’una persona que hi fa vida. Mitjançant la llengua, fem processos d’inclusió. Si cadascú de nosaltres busqués una persona que ha vingut de fora a viure a la nostra ciutat i féssim aquest procés, tindríem una ciutat molt més cohesionada i molt més rica, perquè jo també he après coses, amb la Bàrbara. És un procés que trenca fronteres i barreres.”
Malgrat que aquest curs la Bàrbara i Lluc Salellas ja no siguin parella lingüística, tots dos continuaran vinculats al projecte bo i ensenyant la llengua a nous aprenents. El de la Bàrbara és, doncs, un cas de reeixida: el d’una aprenenta que, amb esforços, força de voluntat i moltes ganes, ha aconseguit de ser una gironina més amb ganes d’obrir les portes de la ciutat a més gent que tingui la mateixa predisposició que ella per a arrelar a Girona i a Catalunya.
Voluntaris per la llengua arreu del país
Tot i que el projecte de Voluntariat per la Llengua –un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i gestionat territorialment pel CPNL– és molt arrelat a Catalunya d’ençà de fa més de vint anys, amb el temps també s’ha clonat a la resta del país. El País Valencià, les Illes, Catalunya Nord i Andorra també en tenen una iniciativa.
El 2024, per exemple, Andorra va tancar un any de rècord, amb 177 parelles lingüístiques. D’ençà que van començar, el 2005, han participat en el Voluntariat per la Llengua d’Andorra més de 2.500 persones de més de 45 països i anualment es fan una mitjana entre 80 i 100 noves parelles lingüístiques que es troben una hora la setmana per parlar en català.
Voluntariat pel Valencià, d’Escola Valenciana, compleix enguany vint anys de trajectòria, en què s’han creat més de 20.000 parelles lingüístiques.
A les Illes, fa poc s’han creat les Trobades de conversa, amb el suport i la supervisió de l’Institut d’Estudis Balears (IEB).
A Catalunya Nord, Perpinyà és la ciutat que té més parelles lingüístiques. Així i tot, enguany Voluntaris per la Llengua ha començat un projecte transfronterer entre Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i Torrelles de la Salanca (Rosselló), municipis agermanats d’ençà del 1989. Aquesta acció s’emmarca en les activitats culturals que promouen anualment ambdós municipis dins el pla d’agermanament, i és una nova línia de col·laboració en l’àmbit lingüístic i educatiu.
El Voluntariat per la Llengua és, doncs, un projecte més que consolidat. Només al Principat, ja hi ha més de 845 entitats i ens públics i 4.809 establiments que hi col·laboren, i la tendència a tot el país és a l’alça.
