22.10.2025 - 14:27
|
Actualització: 22.10.2025 - 14:32
Un informe dels serveis d’investigació del Consell de la Unió Europea adverteix que els ciutadans de Barcelona destinen el 74% del sou a pagar el lloguer. Només Lisboa supera la ciutat, amb un 116% dels salaris destinats al lloguer.
El document es publica poques hores abans que els caps d’estat i de govern de la Unió Europea discuteixin la crisi residencial que afecta el conjunt de la UE en una reunió del Consell Europeu.
Segons l’informe, el preu del lloguer a l’estat espanyol ha augmentat un 72% durant l’última dècada, per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 58%. Després de Barcelona i Madrid, les ciutats on el percentatge de sou destinat al lloguer és més alt són Milà (72%), Roma (65%), Dublín (62%), Atenes (57%) i Varsòvia (56%). Luxemburg i Frankfurt (34%), Hèlsinki (35%), Viena (37%), Brussel·les i Berlín (40%) són les ciutats amb menys pressió.
Hongria i Lituània, al capdavant del preu del lloguer
L’augment del preu del lloguer encapçala el rànquing a Hongria (+237%), Lituània (+147%), Portugal (+147%) i Bulgària (+137%). En canvi, Itàlia (13,3%), Xipre (13,7%) i l’estat francès (26,7%) han tingut increments més moderats. Finlàndia és l’únic estat on els preus han baixat, amb una caiguda del 0,4% en deu anys.
L’informe també recull que l’estat espanyol és un dels cinc països de la Unió Europea on els joves s’independitzen més tard, als 30 anys de mitjana. El superen Croàcia (31,3 anys), Eslovàquia (30,9 anys), Grècia (30,7 anys) i Itàlia (30,1 anys).
El document exposa mesures implantades pels governs de la Unió Europea per mirar de frenar l’increment de preus, com la regulació dels lloguers. Tanmateix, adverteix que aquestes accions poden tenir efectes negatius en les zones on no s’hi apliquen controls.
“Els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus en els habitatges sotmesos a règim controlat, però provoquen lloguers més alts als habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció de la construcció d’habitacles”, diu el text.
Les dades s’han fet públiques en la vigília d’una reunió del Consell Europeu en què els dirigents dels vint-i-set estats membres debatran sobre la crisi d’accés a l’habitacle a la Unió Europea. No s’espera que en surti cap mesura concreta, però que la qüestió entri a l’agenda mostra la dimensió del problema i la urgència que la Unió hi actuï.
Mayors for Housing reclama més acció de la Unió Europea
L’aliança Mayors for Housing, encapçalada pel batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha demanat als estats membres que reforcin la capacitat d’acció de la Comissió Europea envers la crisi d’habitacle. Ho sol·liciten en una carta adreçada a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa. Les ciutats insten les institucions europees a augmentar la seva acció en matèria d’habitacle per evitar que els moviments populistes i euroescèptics “continuïn guanyant terreny”.
“El nostre missatge és clar: cal actuar ara. No hi ha temps a perdre. Nosaltres, les ciutats, estem preparades. Estem disposades a col·laborar amb les institucions de la Unió per donar una resposta ambiciosa, substancial i duradora a la principal crisi que afecta les nostres ciutats i ciutadans”, exposen els batlles.
Consideren que el debat d’aquesta setmana al Consell Europeu és un moment clau i que és fonamental que els estats membres reconeguin la gravetat de la crisi i donin poder a la Comissió Europea per actuar amb urgència.
