18.12.2025 - 21:40
Cada any dedico l’últim article abans de Nadal a muntar una llista d’aspectes de la societat catalana que ens cal bandejar, però aquesta vegada no sabia si valia la pena de continuar aquest exercici. Vaig engegar la tradició perquè creia que als catalans ens costava abraçar la destrucció com a mecanisme de millora col·lectiva, i que encara estàvem amarats de les coordenades morals del procés. Tot i això, el 2025 ha estat un punt d’inflexió definitiu. Com més va més gent decideix que la fúria és l’únic camí que ens pot garantir la supervivència, i que els discursos benintencionats només ens duen a l’abisme. Patim una combinació de quatre factors letals: un govern del PSC que té com a objectiu la liquidació nacional, l’ensorrament del nivell de vida de molts ciutadans (sobretot els joves), una onada massiva d’immigració postpandèmia que ja no es pot silenciar, i la impotència dels partits tradicionals. Aquest escenari només creixerà el 2026, tot i que i l’esperança dels acomodats i els panxacontents és que l’economia mundial aguanti. Si això no passa, i hi ha molts indicis que ben aviat patirem una crisi com la del 2008, viurem una onada gegantina que s’endurà partits polítics, mitjans de comunicació, institucions, empreses i, probablement, el simulacre de democràcia europea que tenim avui.
Ja veieu que sóc en una etapa ben optimista. Dit això, sovint és bo no perdre les tradicions, o sigui que encapçalo la llista nadalenca de coses a destruir amb la RENFE, la màquina més eficaç que té Espanya per a torturar catalans. Com que ja parlem sovint del desastre total de Rodalia, així com del segrest de l’empresa per part dels treballadors castellans, avui permeteu-me de mencionar el punt que més m’afecta: l’ensorrament de qualitat del servei Avant entre Girona i Barcelona. Endarreriments, saturacions, canvis incomprensibles de freqüències… tot plegat, conseqüència d’unes polítiques comercials erràtiques i de l’abandonament d’un dels trams més rendibles.
En segon lloc, suposo que ben aviat es punxarà la bombolla mediàtica i judicial que protegeix el president Illa. Déu me’n guard d’insinuar que hi ha res tèrbol, però ja és ben curiós que tot l’entorn de Pedro Sánchez estigui involucrat en moltíssims casos de corrupció, i just un dels amics més íntims, i ministre de Sanitat durant la pandèmia, en quedi al marge. Què ha passat amb la història de l’empresari xinès que va vendre material sanitari a preus infladíssims? I la seva relació reconeguda amb el famós Koldo García? És evident que ara mateix les institucions espanyoles no volen esvalotar el galliner català, però un dia o altre algú estirarà alguns fils que de moment només intuïm, i tindrem un terrabastall al Palau de la Generalitat.
També caldrà alçar la veu contra el periodisme activista als informatius dels mitjans públics. És constant, i un exemple recent ha estat el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona. El tractament periodístic del TN Comarques o del Catalunya Nit partia d’una base ideològica –el desallotjament és negatiu i s’havia d’evitar– i construïen tota la informació a partir d’aquí: presència dels portaveus del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, de Barcelona Acull, veus crítiques dels Comuns i de la CUP… i unes declaracions breus de l’ajuntament. Ara bé, per explicar la notícia també caldria presentar les raons de la jutgessa per a ordenar l’acció, i donar veu als veïns que han patit durant anys un ambient amb apunyalaments, agressions sexuals, robatoris i sorolls. També cal recordar que el batlle Albiol va presentar-se a les eleccions per executar aquestes polítiques, i que avui té el doble de regidors que tota l’oposició plegada. El periodisme, i més als mitjans públics, no ha de voler canviar el món sinó explicar-lo.
El 2026 seria un bon any per a liquidar l’anomenada “cita prèvia” a les administracions, una pràctica que es va instal·lar durant la pandèmia, que probablement és il·legal, i que deixa indefensos els administrats. Fa un mes el govern va celebrar que finalment s’havia eliminat per llei, però aquesta mateixa notícia ja es va anunciar el 2023. També m’agradaria saber si la mesura, aplicada a les denúncies davant dels Mossos d’Esquadra, ha esbiaixat les dades de criminalitat.
I per tancar la llista de coses a destruir, afegim-hi, només faltaria, Espanya.
Bon Nadal a tothom.
