Lleugera punxada de les exportacions al gener

  • Les vendes a l'exterior de Catalunya han caigut d’un 1,2%, en un entorn generalitzat a la baixa · Però en els tres sectors més importants, el químic, l'alimentari i els cotxes, els creixements són positius · Un informe de l'AMEC recull que un 90% d'empreses exportadores té dificultats en la seva activitat internacional

Jordi Goula
19.03.2024 - 19:50
VilaWeb

Les exportacions de Catalunya han registrat una lleugera caiguda al gener respecte del mateix mes de l’any passat, del -1,2%, en termes monetaris. Això vol dir que, atesa la inflació, la baixada de les vendes a l’exterior, en volum, haurà estat una mica més important. En realitat, no ha estat cap sorpresa. Ja fa tres mesos que la tendència apunta clarament a la moderació. Les exportacions són com més va més difícils de fer en una sèrie de països que no travessen el seu millor moment.

Només cal recordar que, després d’haver evitat per molt poc una recessió tècnica el segon semestre de l’any passat, les perspectives de l’economia de la Unió Europea el primer trimestre del 2024 continuen caracteritzant-se per l’atonia. De fet, les previsions d’hivern de la Comissió Europea de fa un mes ja ho van pronosticar, una vegada revisat el creixement de la UE i de la zona de l’euro a la baixa, fins al 0,9% (des de l’1,3%) a la UE i al 0,8% (des de l’1,2%) a la zona de l’euro el 2024.

En realitat, la dificultat d’exportar és un fenomen que ha estat generalitzat el primer mes de l’any, si ens fixem en les xifres registrades a tot arreu. A l’estat espanyol, per exemple, la baixada del gener ha estat del 2,5%. A l’estat francès també ha caigut d’un 3,3%, i a Itàlia, d’un 0,2%. A Alemanya, en canvi, ha pujat d’un 1,5%, la qual cosa no deixa de ser una bona notícia per a tot Europa, perquè voldria dir que el gegant es podria començar a despertar.

Però més important que no la dada del mes és la visió en perspectiva que aporta analitzar l’evolució dels darrers dotze mesos sobre els anteriors. I a Catalunya continuem mantenint un creixement positiu, del 5,3%, enfront una davallada del 2,7% a l’estat espanyol, del -2,7% a Alemanya, del -1,0% a Itàlia i un augment de l’1,2% a França. Això indica que, malgrat seguir en una tendència descendent (va ser del 6,1% al desembre), Catalunya encara manté un ritme de creixement de fons, molt superior a la resta de l’estat i als països grans de la zona euro.

I això no ha estat fàcil d’aconseguir. Cal destacar que els tres grans sectors exportadors de Catalunya al gener, el químic, l’alimentari i l’automobilístic (sumen més del 60% del total de les vendes a l’exterior) han mantingut creixements positius, sobretot el darrer, que ha augmentat a un ritme del 16,7%. Per demarcacions, Barcelona, que representa el 77% de l’exportació catalana, ha baixat d’un 4%, mentre les altres tres han crescut amb força i registren taxes entre el 7% i el 10%. I, quant al pes de les exportacions catalanes sobre el total de l’estat espanyol, s’ha mantingut per sobre del 25%.

Dels problemes que tenen els exportadors, n’han parlat aquest matí a l’AMEC (Associació Multisectorial d’Empreses), en la presentació del seu “Informe de conjuntura i previsions pel 2024”. L’entitat, amb seu a Barcelona i cinquanta anys d’història, agrupa les principals indústries internacionals estatals. Les empreses que avui en formen part generen un volum d’exportació superior als 7.800 milions d’euros, exporten de mitjana el 53,9% de la seva facturació i inverteixen el 4,5% en innovació. Aquest informe s’elabora principalment a partir de l’enquesta anual de conjuntura feta als seus membres i amb entrevistes individuals a alguns d’ells.

De les coses que s’han dit m’ha sorprès l’optimisme moderat, malgrat la difícil situació que acabem de comentar. Per exemple, enguany, el 68,7% de les empreses enquestades espera d’incrementar les seves exportacions i un 68,5% creu que tindrà un exercici més favorable. La base de les seves expectatives rau en el desenvolupament de nous productes i la diversificació cap a nous mercats, que es mantenen com les dues principals estratègies que tenen previst d’aplicar. Per descomptat, l’increment de la digitalització, la diversificació cap a nous sectors d’activitat i la col·laboració continuen essent les altres estratègies més destacades.

Sobre aquest 2024 cal destacar l’ascens de l’apartat “Desenvolupament del talent”, que passa de ser seleccionat pel 13% de les empreses el 2023 al 25,3% enguany. Sembla prou clar que hi ha una consciència com més va més arrelada en el pes decisiu que tenen les persones formades en la marxa de tota organització. És per això que m’han preocupat una mica les paraules del director general de l’entitat, Joan Tristany, sobre aquesta qüestió.

D’entrada, ha explicat que la previsió de les empreses industrials internacionalitzades és, majoritàriament, mantenir o incrementar les seves plantilles. “No obstant això, nou de cada deu empreses tenen dificultats per a atreure i retenir el talent. El principal motiu es troba,
per a més de la meitat de les organitzacions, en l’escassetat de perfils de posicions especialitzades difícils de cobrir, així com en l’elevada competència per atreure’ls. Possiblement, a causa d’aquesta elevada competència entre empreses per a captar talent, cinc de cada deu remarquen la dificultat d’haver de fer front a expectatives salarials que es troben per sobre de la seva escala.”

A aquest problema, hi ha afegit l’escassetat de talent jove en el mercat, que afecta també quatre de cada deu firmes. Per això, Tristany ha insistit: “És important transmetre el paper destacat que desenvolupa la indústria i l’oportunitat que significa generar ocupació de més qualitat, perquè els joves s’animin a optar-hi.”

Un altre aspecte és la necessitat de diversificar-se cap a nous mercats i d’implantar-se a l’exterior. “Aquesta tendència es deu a l’interès creixent dels clients d’acostar la producció a la seva ubicació, la qual cosa impulsa el fenomen de la ‘glocalització’ (unió entre elements propis del món local i elements del món global), un factor de competitivitat promogut per l’AMEC”, ha continuat.

Per al 2024, segons l’informe, en el rànquing de mercats de més interès entre les empreses membres, repeteixen en les primeres posicions els Estats Units, França, Mèxic i Alemanya. Per sota d’aquests mercats, destaca l’ascens registrat per l’Aràbia Saudita, que passa de l’11è lloc, el 2023, al 6è, enguany, la qual cosa s’explica pel gran dinamisme de la seva economia aquest darrer any i que continuarà creixent de manera exponencial, especialment en alguns sectors concrets, com els de “ciutats intel·ligents”, construcció i béns d’equip.

També he trobat interessant l’enumeració que fa dels problemes en què es troben en aquests moments els exportadors. Un 90,4% de les empreses –pràcticament totes– diu que ha trobat dificultats significatives per a desenvolupar la seva activitat internacional. Segons l’informe, la inestabilitat i la incertesa en els mercats en són les principals, a més de la dificultat per a trobar socis comercials i per a trobar nous clients, i això no fa sinó reflectir el pes creixent del risc geopolític en el moment de la presa de decisions de les empreses. “Ateses aquestes dificultats significatives, l’anticipació, amb una bona prospectiva, i l’adaptabilitat són fonamentals per a afrontar amb èxit l’activitat internacional”, ha dit Tristany.

En definitiva, una espurna d’optimisme, davant un any que no serà fàcil per als exportadors, com ho demostra el començament que hem comentat. Cal esperar que la situació es pugui redreçar els pròxims mesos, però, ara com ara, no sembla que això hagi de ser fàcil.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any