La llet puja d’un 25,1% anual, més que la llum i la calefacció de casa

La inflació es modera a Catalunya al setembre i és del 8,5% · La subjacent també desaccelera el ritme i es col·loca en el 5,9%

Jordi Goula
14.10.2022 - 19:50
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La taxa anual de l’índex de preus de consum (IPC) del mes de setembre a tot l’estat és del 8,9%. Aquesta taxa és més d’un punt i mig menor que la registrada el mes anterior i una dècima inferior a l’avançada fa uns dies. Tret dels aliments elaborats i no elaborats, la inflació s’ha moderat per a la majoria de components, i destaca la inflació energètica, que es va reduir fins al 22,4%, gràcies a la baixada del preu de l’electricitat i dels combustibles i carburants.

El grup amb més influència positiva és el d’aliments i begudes no alcohòliques, que situa la seva taxa en el 14,4%, sis dècimes superior a la del mes passat, i la més alta d’ençà del començament de la sèrie, el gener del 1994. Destaquen, en aquest comportament, els increments dels preus de llegums i hortalisses, llet, formatges, ous i carn. Es dóna la situació inversemblant que la llet puja a un ritme del 25,1% anual, mentre la segona rúbrica (sobre 57) de l’IPC que més augmenta és l’habitatge (llum i calefacció), amb un 24,8%, i els olis, amb un 23,8%. Per la seva banda, la taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix dues dècimes, fins al 6,2%, i situa la diferència amb l’IPC general en més de dos punts i mig.

Fins aquí, alguns dels trets fonamentals de la nota oficial que ha publicat aquest matí l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Els dos fets més importants, sense dubte, són la desacceleració global, fins i tot superior a l’avançada, i l’augment molt preocupant en el preu dels aliments. Cal tenir en compte que la desacceleració global pot continuar aquest mes d’octubre, a causa de la forta pujada de l’octubre del 2021 (1,8 punts percentuals mensuals), sobre la qual es calcularà l’augment del mes actual. Probablement, serem al voltant del 8% o més avall. Ho veig molt possible.

El cas és que la inflació es modera, però la pujada de preus ja és molt estesa. Segons que explica Funcas en una nota d’avui, la moderació arriba a la majoria dels components, amb l’excepció dels aliments, tant elaborats com no elaborats. De l’extensió assolida, en dóna una idea que el nombre de subclasses de l’IPC amb una taxa superior al 6% al setembre va ser de 102 (d’un total de 197 subclasses), una xifra similar a la del juliol i l’agost (102), enfront de només 11 el setembre de l’any passat i de 31 a començament d’enguany.

El Banc d’Espanya és prudent i, a més, remarca un fet nou. Comenta que els darrers trimestres, les sorpreses reiterades a l’alça en la inflació eren conseqüència, principalment, d’un creixement més gran de l’esperat dels preus de les primeres matèries energètiques i alimentàries, però també d’una resposta de la inflació subjacent als xocs d’energia, una mica més ràpida i intensa en l’episodi actual que no pas en l’anterior. Tenint en compte aquests desenvolupaments i la resta de factors que condicionen la situació macroeconòmica, la setmana passada va revisar a l’alça el ritme d’avanç dels preus en tot l’horitzó de projecció de l’informe (fins al 2024), de manera que es preveuen taxes d’inflació significativament més elevades i persistents, del 8,7% el 2022; 5,6% el 2023 i 1,9% el 2024.

De totes maneres, val a dir que durant el setembre les xifres estatals han anat en direcció contrària a les de les grans economies. Ahir vam saber, per exemple, que als EUA l’IPC general va pujar d’un 8,2% interanual, i el subjacent, d’un 6,6%, el màxim d’ençà de l’agost del 1982. El mes anterior, les dues mètriques van ser del 8,3% i del 6,3%, respectivament. Les dades queden per sobre del que esperaven els analistes, que en tots dos indicadors apuntaven una dècima menys de la registrada finalment. Això ha fet créixer la por d’una resposta més dura de la Reserva Federal en forma de pujada de tipus.

A Alemanya, la taxa d’inflació interanual es va enfilar al setembre fins al 10,0%, el nivell més alt d’ençà de la reunificació, principalment pels preus elevats de l’energia, però també dels aliments, segons l’Oficina Federal d’Estatística (Destatis). La fi del bitllet subvencionat del transport públic a 9 euros per mes i també l’acabament de l’impost reduït sobre els hidrocarburs van fer augmentar la pressió a l’alça dels preus al setembre. Preocupa especialment l’evolució de molts productes alimentaris, que amb una pujada de preus del 18,7% interanual gairebé doblen la general.

Mentrestant, a Catalunya, l’IPC ha estat del 8,5% (1,7 punts menys que a l’agost) i quatre dècimes per sota l’estatal, mentre la subjacent ha baixat fins al 5,9%, i se situa tres dècimes per sota del mes anterior i de la del setembre en l’àmbit estatal. Segons l’Idescat, els grups més inflacionistes són l’habitatge (13,9%) i els aliments i les begudes no alcohòliques (12,9%). L’únic grup amb una taxa de variació negativa és el de comunicacions (-2,5%). La diferència més important amb la resta de l’estat es troba precisament en els aliments, que aquí creixen a un ritme un punt i mig inferior.

Són molts mesos de pujades continuades. I és un fet que palpem cada dia quan anem a comprar. Ens adonem que si volem mantenir el ritme de vida habitual, la despesa és molt més alta. Aquest encariment continu dels productes fa que la capacitat d’estalvi de les famílies hagi caigut en picat; això, les que podien estalviar. Segons un informe que ahir va presentar l’Observatori Cofidis d’Economia Sostenible a la Llar, referit al 2022, el 22% de les famílies de Catalunya no poden estalviar res a final de mes. A escala estatal, aquesta situació afecta el 25% dels domicilis. De fet, el més usual a l’estat espanyol són les llars on conviuen una mitjana de tres o quatre persones que, en més del 25% dels casos, en total no arriben als 2.000 euros mensuals d’ingressos amb què han de cobrir totes les despeses. L’informe, a més, posa de manifest l’existència d’un 6% de llars que es troben en una situació complexa, a causa de l’elevat nombre de membres que hi conviuen, fins a cinc persones o més, amb uns ingressos totals que no superen els 1.000 euros el mes.

En definitiva, com deia l’FMI en el darrer informe, l’augment de les pressions dels preus continua essent l’amenaça més imminent per al benestar actual i futur de la societat, perquè restringeix els ingressos personals reals i soscava l’equilibri macroeconòmic. Els bancs centrals de tot el món ara tenen l’atenció absolutament centrada a restaurar l’estabilitat de preus, per això s’han endurit les polítiques monetàries i augmenten els tipus d’interès. Dels seus riscs i conseqüències en parlarem un altre dia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes