L’influenciador que vol aprendre català i reivindicar la cultura de Catalunya Nord

Thomas M. (Narbona, 1998) s’havia proposat un desafiament ambiciós: aprendre català en trenta-un dies. “L’objectiu és poder defensar-me en interaccions quotidianes”, explicava en el primer vídeo que va penjar a TikTok, que ja té quaranta mil visualitzacions. Així, cada dia durant un mes, aquest creador de contingut originari de Narbona i nord-català d’adopció ha compartit un vídeo amb els seus seguidors en què mostrava què havia après a dir en català aquell dia. “Aprendre una llengua és difícil, però encara més si tan sols disposes de trenta-un dies. És un problema de temps”, admet Montoyo, que finalment no ha assolit l’objectiu.

Llicenciat en biologia, Montoyo va començar a YouTube com a divulgador científic, però, després d’una lesió al genoll, va decidir de reconvertir-se en editor de vídeos amb el nom @thremavideos. El jove, de vint-i-sis anys, va venir a viure a Ceret ara fa quinze anys. Amb la seva família parla en francès, i, malgrat que diu que no té arrels catalanes, explica que el seu pare era de Perpinyà i que, quan era petit, passaven els estius a prop del Canigó, fet que el va fer sentir connectat amb la catalanitat d’ençà de llavors. Ara és un afeccionat de la USAP (Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà) fins a la medul·la i un apassionat de la cultura catalana. Però diu que li mancava una cosa: saber català. “No pot ser que entre els amics tingui la reputació de ser el catalanet, però que no parli català!”, riu. Per això, s’ha proposat d’aprendre la llengua de la seva terra d’adopció, malgrat que ningú de la seva família ni del seu cercle d’amics la parli.

Als vídeos, Montoyo parla sobre cultura catalana i de Catalunya Nord: la història, la gastronomia, algunes curiositats interessants… De seguidors, en té del sud i del nord, i celebra que el seu desafiament d’aprendre català hagi tingut tan bona rebuda. “Hi ha gent que m’ha dit que ha pogut aprendre algunes coses gràcies als vídeos, tot i que siguin molt bàsiques. Uns altres em diuen que tenen ganes d’aprendre català o que estan en procés d’aprendre’l, i és bonic trobar-se”, explica.

Tot i que no ha assolit el desafiament d’aprendre català en trenta-un dies, s’ha proposat d’anar agafant fluïdesa amb la llengua a poc a poc. Per això, planeja d’apuntar-se a un curs on li ensenyin català, però alerta d’un obstacle: a Catalunya Nord, tan sols s’ofereixen cursos de català presencials a Perpinyà, i, si no hi vius a prop, pot ser complicat de trobar un horari que sigui compatible amb la vida laboral i personal. Per això, mentre no trobi una classe que s’ajusti a les seves necessitats, diu que anirà estudiant català mitjançant els llibres, la música o internet. També amb una aplicació d’intercanvi lingüístic, Tandem, que recomana enèrgicament.

Aprendre català en un entorn francòfon

No és fàcil d’aprendre una llengua si ningú del teu entorn la fa servir. “Segons un sondatge, tan sols un 6% de la població parla català a Catalunya Nord. Això crec que encara ha dificultat més el meu aprenentatge de la llengua. Qui el parla sovint és la gent gran, però de la gent amb qui em relaciono de la meva edat, ningú”, detalla Montoyo. Diu que no és que el jovent no parli català per vergonya, sinó per una qüestió més simple: ningú no els l’ha ensenyat mai.

Una de les institucions cabdals de transmissió i ensenyament de la llengua catalana a Catalunya Nord és la Bressola, la xarxa d’escoles que fa immersió en català. Però a començament d’any es van encendre totes les alarmes quan van anunciar que la seva continuïtat perillava, atès que no disposaven de prou recursos per a tirar endavant la xarxa d’escoles més enllà del maig, i que no tenien prou diners per a pagar totes les nòmines dels treballadors. D’aleshores ençà, es va engegar una campanya per a captar donacions que s’ha tancat amb un final feliç per a la Bressola. Avui té garantida la continuïtat per a un curs més, gràcies a les aportacions extraordinàries que han rebut d’administracions, institucions i la societat civil.

Tanmateix, si no hi ha un interès de les famílies perquè els fills aprenguin català, a Catalunya Nord no és fàcil de trobar espais on fer-ho. Montoyo destaca que a les xarxes socials no hi ha referents que usin la llengua catalana. “Hi ha alguns influenciadors que parlen de temes de cultura catalana, però cap ho fa en català”, destaca. Menciona, entre més creadors, en Flodama, un popular influenciador de la localitat de Nefiac, al Rosselló. Amb més de dotze mil seguidors a Instagram i quinze mil a YouTube, és reconeixible perquè sempre porta una barretina. Als seus vídeos, en clau humorística, sovint parla de la singularitat i la catalanitat de Catalunya Nord. Però sempre parla en francès. Atès que Montoyo diu que no hi ha cap creador de contingut en català mitjanament conegut a Catalunya Nord, li demanem si ell voldria ocupar aquest espai. Diu que no creu que arribi a fer regularment vídeos en català, però que la seva intenció és subtitular-los sempre. “Penso que és una bona idea fer-ho en francès i parlar d’aspectes de la cultura catalana per fer que la gent s’interessi per aquest món.”

Viure la catalanitat de manera diferent

Per a Montoyo, saber la llengua et permet de comprendre de manera més completa la cultura del lloc on vius: “La llengua i la cultura van de bracet: aprendre català fa viure la cultura local. Crec que parlar català és important per mantenir viva la cultura”, assegura.

“Saber ni que sigui pronunciar correctament els mots en català també contribueix a fer viure tot el patrimoni que hi ha al voltant: la història, la natura, la gastronomia… La llengua és important, no és necessària, però és molt important”, subratlla. Sobre això, diu que per ell la identitat catalana va lligada a la cultura catalana, i no tant a la llengua: “Aquí no vivim la catalanitat a través de la llengua, però sí a través de la gastronomia, o de la identitat local. Per exemple, amb el rugbi. Hi ha un fort sentiment d’identitat a través de la USAP. Abans de començar cada partit, cantem ‘L’estaca’.”

Així, tot i que per ell la llengua no sigui imprescindible per a reforçar la identitat catalana, creu que pot ser un bon canal per a aconseguir-ho: “Seria millor que tots poguéssim parlar en català per enfortir la nostra identitat. En això, estic molt d’acord amb els catalans del sud”, diu Montoyo, que admet no sentir-se gaire connectat amb la resta dels Països Catalans. “Potser són els Pirineus, que fan de barrera [riu]. Nosaltres vivim la catalanitat de manera diferent”, rebla.