despertar

TEMA DEL DIA
Despertar.
Una de les poques virtuts de la pandèmia del coronavirus és que desmenteix molts relats falsos que semblaven inamovibles. Un dels que havia fet més forat, sobretot en l’esquerra espanyola, és que l’independentisme havia afavorit el creixement de l’extrema dreta a Espanya. L’autor intel·lectual d’aquesta tesi va ser Pablo Iglesias, que el desembre del 2017 va dir que l’independentisme ‘havia despertat’ el feixisme. En certa manera, no anava equivocat, perquè quan una cosa està adormida, no vol dir que no existeixi, sinó que és en estat latent. Però aquests dies, als carrers del barri més selecte de Madrid, primer, i després en més ciutats espanyoles, el feixisme ha demostrat que és ben viu, i no és l’independentisme que el motiva a sortir al carrer, sinó un govern que veuen massa d’esquerres.

La tesi d’Iglesias ja fallava històricament, perquè de protestes espanyolistes ja n’hi havia hagut contra la reforma de l’estatut del 2006, contra el de Núria del 32 i contra qualsevol intent de revifar el catalanisme durant la transició, també al País Valencià, amb bombes incloses, quan l’independentisme era extraparlamentari. El nacionalisme espanyol sempre ha reaccionat contra les demandes d’autogovern i la forma radical de l’espanyolisme és l’extrema dreta. Tot i aquestes evidències, encara hi va haver sectors d’opinió, a Catalunya, que van atribuir l’ascens de l’extrema dreta a Espanya a les protestes d’Urquinaona contra la sentència als dirigents independentistes del Tribunal Suprem espanyol. El fum de les barricades arribava al barri de Salamanca, però aleshores no van sortir al carrer.

Ningú amb dos dits de front no dirà ara que la culpa de la revolta de l’extrema dreta la tenen el PSOE i Podem, perquè és una maniobra del PP per a pressionar el govern de Pedro Sánchez, amb el suport entusiàstic de Vox. Però dos anys i mig després de l’octubre del 2017, els ultres envolten el luxós xalet de Pablo Iglesias als afores de Madrid, fent un escarn d’aquells que feia Ada Colau per evitar els desnonaments que ara el govern espanyol –amb Podem a dins– no pot impedir. La motivació dels ultres no és l’independentisme català, és el rebuig de la democràcia, el mateix que han mantingut sempre després del franquisme, que s’ha anat camuflant sota diverses sigles: Aliança Popular, PP, Ciutadans o Vox. Els manifestants del barri de Salamanca no surten contra la independència, sinó empesos pel seu ADN totalitarista, que no han perdut mai. Són els fills i els néts d’il·lustres cognoms franquistes, com Queipo de Llano, que capitanegen les protestes, perquè els seus pares i avis no han estat mai jutjats pels crims que van cometre i se senten impunes.

Saben que Billy el Nen es va morir al llit, com s’hi va morir Franco, i observen tranquil·lament la fiscalia espanyola, que no troba motius per a recórrer contra la sortida en llibertat d’un dels autors de la matança d’advocats d’Atocha de 1977, el conegut ultra Carlos García Julià. La fiscalia, que Pedro Sánchez es vantava de controlar, que l’ex-ministra Dolores Delgado havia de netejar i que cada setmana, obsessivament, presenta un recurs contra el permís dels presos polítics per a anar a treballar, com avui ha estat el cas de Jordi Cuixart. Després de ser extradit del Brasil el 2018, l’ultra García Julià havia de complir una pena de deu anys, però només n’haurà complerts dos. Si no hi ha cap novetat, sortirà en llibertat el 19 de novembre, el dia abans que es compleixin els quaranta-cinc anys de la mort de Franco.

És el preu de la transició, que es va tancar en fals. Els representants de la dictadura van pactar amb els representants dels partits democràtics impunitat en canvi de llibertat. No van ser mai jutjats ni condemnats, però, per contra, la democràcia sempre ha estat restringida. Madrid torna a fer ferum de colpisme, com explicava l’advocat Gonzalo Boye en una entrevista a VilaWeb. Les escenes no són de La escopeta nacional de Luis Garcia Berlanga, sinó de gent disposada a avalar una involució democràtica. Els del barri de Salamanca són cayetanos, però els qui es manifesten en uns altres barris de Madrid són currantes, la carn de canó del feixisme, teledirigits per una casta que no vol veure com el seu model econòmic s’ensorra o es qüestiona. El problema és que ni el PSOE ni el PCE-Podem no els van plantar cara quan tocava, de la transició fins a l’octubre del 2017. L’aplicació de l’article 155 i l’empresonament dels dirigents independentistes van ajudar a degradar la democràcia espanyola, però l’esquerra espanyola va fer pinya amb la dreta o es va aclucar d’ulls. I ara els tenen desfilant al carrer de Ferraz i davant els seus xalets a Galapagar, perquè el feixisme no en té mai prou. Madrid no va ser la tomba del feixisme, com deia la propaganda republicana, sinó el bressol, i ho continua essent.

MÉS QÜESTIONS
El Consell s’ha gastat vuitanta milions d’euros en material sanitari.
Tot i que l’estat d’alarma implica, entre moltes més coses, la centralització de les compres al Ministeri de Sanitat espanyol, la Generalitat ha hagut de cercar mercats pel seu compte per comprar el material sanitari que no arribava de Madrid. La comissionada de Presidència per a la coordinació dels subministraments de la Generalitat en la crisi de la Covid-19, María José Mira, ha explicat davant la Comissió d’Economia de les Corts que, en conjunt, s’han posat a disposició de la societat mil tones de material de sanitari d’ençà que començà la pandèmia. Aquests recursos, ha dit, procedeixen de donacions privades, de la producció d’empreses valencianes i de compres a la Xina, des d’on fins ara han arribat 26 avions. En total, calcula que la factura dels 63 contractes subscrits ja puja a 80 milions d’euros. Entre el material, Mira ha mencionat l’arribada de 30,5 milions de màscares, 30 milions de guants, 700.000 ulleres de protecció, 534 respiradors i 100.000 proves per a la detecció de la Covid-19. La responsable del subministrament de la Generalitat en aquesta crisi ha agraït les donacions altruistes de les empreses i institucions valencianes que, sobretot al començament de la crisi, van aportar material. També ha remarcat que l’experiència d’aquesta pandèmia aconsella de mantenir obertes les vies de compra a l’estranger i de tenir una plataforma logística pròpia per a evitar que torni a haver-hi problemes de subministrament. Per això creu que cal una plataforma que mantingui una reserva per a evitar faltes de material i que rebi part de la producció d’empreses locals.

El govern espanyol habilita dos aeroports valencians i tres de balears com a punts d’entrada a l’estat. Dos aeroports del País Valencià i els tres de les Illes han estat reoberts com a punts d’entrada a l’estat espanyol, ara que el govern espanyol ha decidit que tretze aeroports siguin disponibles i adaptats per al desconfinament a partir d’avui, segons que ha publicat aquest cap de setmana al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha inclòs a la llista els aeroports de València, Alacant-Elx, Menorca i Evissa, a més del de Lanzarote, Fuerteventura i Tenerife Sud. S’afegeixen als anunciats prèviament de Barcelona i Palma, a més dels de Gran Canària, Madrid i Màlaga. De primer, el ministre de Transports espanyol, José Luis Ábalos, va comunicar que únicament s’hi afegirien els aeròdroms d’Alacant, Menorca i Eivissa, juntament amb els de Sevilla i Tenerife, i va assegurar que a poc a poc s’obririen més centres habilitats per al procés de desconfinament que coordina el govern espanyol. Però ahir Ábalos va anunciar l’ampliació del nombre d’aeroports amb l’objectiu de cobrir la demanda de vols.

El govern andorrà fomenta la producció d’energia renovable. El govern de Xavier Espot ha aprovat dos nous reglaments que desenvolupen la llei de transició energètica i del canvi climàtic i que fomenten la producció d’energia renovable i la simplificació dels tràmits de la regulació energètica dels edificis. Aquests reglaments permeten que es potenciï l’ús de les energies renovables, que s’augmenti el límit de potències de les instal·lacions de producció elèctrica de 500 kW per hora a 2.000, que es fomenti l’autoconsum de l’energia produïda directament per un particular i que es prevegi la possibilitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques més enllà de les teulades. La ministra de Medi, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha destacat que la subvenció aportada pel pla Renova pot arribar al 40% del pressupost i que es tracta de dos texts que faciliten un avanç arran dels compromisos internacionals per a la reducció de les emissions de CO₂. Així mateix, ha explicat que actualment Andorra compra energia a països veïns i que, per tant, si es té l’oportunitat de produir energia al país aquests diners que ara van destinats a Espanya o França es dedicaran a projectes andorrans.

LA XIFRA
Un milió de proves serològiques farà la Generalitat de Catalunya per saber la immunitat de la població respecte de la Covid-19, especialment dels col·lectius sanitaris, persones amb diagnòstic positiu sense confirmació de PCR i professionals essencials no sanitaris.

TAL DIA COM AVUI
El dia 18 de maig de 1756 la Gran Bretanya declarava la guerra a França, que havia envaït Menorca, illa que en aquell moment formava part de l’imperi britànic.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.