15.02.2017 - 17:16
Advoca per “tornar al camí de la consolidació fiscal”, mantenir el factor de sostenibilitat i vincular jubilació i esperança de vida
MADRID, 15 (EUROPA PRESS)
El governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, opina que retardar encara més l’edat de jubilació “podria estar justificat” per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions, i ha posat sobre la taula una mesura adoptada en alguns països, en què l’edat d’accés legal a la jubilació depèn de l’esperança de vida.
Durant la seva compareixença davant la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo al Congrés, Linde ha responsabilitzat del dèficit de la Seguretat Social l’increment de les despeses, que ha crescut un 3,9% entre 2007 i 2015, gairebé quatre vegades més del que han augmentat els ingressos en el mateix període (+0,9%).
En aquestes circumstàncies, el sistema s’enfronta fonamentalment a un repte demogràfic per l’envelliment de la població –que comporta un menor nombre de cotitzadors– i l’augment de l’esperança de vida –que fa que calgui pagar pensions durant més temps–, associat a unes nòmines més elevades per als jubilats a causa de millors carreres de cotització.
REDUIR LA TAXA DE SUBSTITUCIÓ
En aquest context, el governador ha assenyalat que ja s’han pres mesures per compensar aquests desequilibris amb les reformes de les pensions del PSOE, que el 2011 va retardar l’edat de jubilació als 67 anys, i del PP, que el 2013 va introduir el factor de sostenibilitat i va desvincular l’evolució de les pensions de l’IPC.
Així, al marge dels efectes positius que tindria una millora del mercat laboral, Linde ha defensat que faria falta reduir la taxa de substitució –el percentatge de l’últim salari que es rep com a pensió inicial– encara que ha reconegut que això ja s’ha aconseguit amb el factor de sostenibilitat aprovat pel Govern popular, que començarà a aplicar-se el 2019.
No obstant això, fins i tot en un escenari de plena ocupació, la reducció de la taxa de substitució necessària per garantir la sostenibilitat del sistema en el mitjà i llarg termini seria “molt elevada”, per la qual cosa Linde creu que el més “assenyat” és buscar solucions tant per la via de reducció de la taxa de substitució com d’increment dels ingressos.
VINCULAR L’EDAT DE JUBILACIÓ AMB L’ESPERANÇA DE VIDA
En el primer apartat, el governador ha advocat per nous retards de l’edat de jubilació, a causa de l’augment de l’esperança de vida, les menors exigències físiques de les feines, el retard en l’entrada al mercat laboral i les millors condicions d’envelliment.
“Qualsevol mesura encaminada a desincentivar la jubilació anticipada i retardar la jubilació tindria efectes positius sobre la sostenibilitat del sistema”, ha insistit, i ha assenyalat que alguns països han optat fins i tot per establir “enllaços automàtics entre l’esperança de vida i l’edat de jubilació”, aplicant comptes nocionals en funció de les quals la quantia de la pensió depèn de les cotitzacions aportades durant la vida laboral.
No obstant això, el responsable del Banc d’Espanya ha afegit que seria positiu “estendre” la incidència dels fons privats de pensions per “complementar” els recursos públics durant la jubilació, encara que ha reconegut que aquest tema és “complex” i requereix d’una “anàlisi” exhaustiva sobre els períodes transitoris, si es fan obligatoris o voluntaris o els nivells de rendibilitat acceptables en contextos de baixa productivitat, entre altres coses.
BUSCAR NOVES FONTS DE FINANÇAMENT
La segona via a explorar per garantir la sostenibilitat de la Seguretat Social és buscar noves vies de finançament. En aquest punt, Linde rebutja la possibilitat d’incrementar les cotitzacions socials per l’impacte que això tindria sobre el mercat laboral i també ha alertat que destopar les cotitzacions generaria un “fort increment dels costos laborals” i afectaria la relació entre contribucions i pensions si no s’incrementen alhora les pensions màximes.
Una altra possibilitat seria destinar els fons de la Seguretat Social únicament a les pensions de jubilació i finançar la resta de pensions –com la de viduïtat o orfandat, entre altres– amb els Pressupostos Generals de l’Estat, la qual cosa “exigiria reduir altres despeses públiques o augmentar la imposició general”, cosa que el governador desaconsella perquè podria afectar el creixement econòmic.
En aquest context, Linde creu necessari mantenir un mecanisme automàtic d’equilibri com l’actual índex de revaloració, encara que pugui ser reformat, i també ha emplaçat les Administracions públiques a “tornar al camí de la consolidació fiscal i reducció del deute per situar les finances públiques en la millor posició per afrontar” els reptes futurs, que exigeixen una “estratègia àmplia de política econòmica” i la “major transparència possible”.
