L’impacte diari del tall de Rodalia i la AP-7 és de 9 milions d’euros, segons la PIMEC

La PIMEC ha exigit al govern que no utilitzi una regulació pensada per a situacions excepcionals per traslladar a les empreses despeses addicionals derivades de la impossibilitat dels treballadors per arribar als seus llocs de treball, i més quan la situació a Rodalia es deu a un “dèficit sostingut d’inversions de les mateixes administracions en la xarxa ferroviària”.

La patronal ha criticat la “manca de claredat i la transmissió de missatges contradictoris”, que han generat confusió i inseguretat jurídica tant per a les empreses com per a les persones treballadores. La PIMEC estima en prop de 9 milions d’euros diaris l’impacte econòmic de la suspensió de Rodalia i el tall de la AP-7.

La patronal ha remarcat que més enllà de l’impacte directe sobre la ciutadania, aquesta crisi de la mobilitat ha comportat unes despeses molt rellevants per a l’economia i per al teixit empresarial, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que tenen menys capacitat d’adaptació davant d’aquest tipus d’incidències.

Davant d’aquesta situació excepcional, la PIMEC ha insistit que els problemes per arribar al lloc de feina no poden tenir consideració de permís retribuït, ja que les autoritats han instat a buscar alternatives de mobilitat i no han emès cap indicació de restricció general dels desplaçaments. En conseqüència, insisteixen que les hores no treballades s’hauran de recuperar o reorganitzar a través d’un acord entre empresa i treballadors. El govern, en canvi, sosté el contrari.

Pel que fa a les pèrdues econòmiques, la PIMEC estima que la interrupció del servei de Rodalia, juntament amb el tall puntual de la AP-7, generen una despesa mínima diària de 5.988.688,75 euros en termes de despeses laborals i un impacte de 8.952.227,83 euros en termes de producte interior brut, segons les estimacions elaborades per l’Observatori de la Pime de Catalunya. La patronal ha subratllat que són els mateixos governs els que reconeixen els dèficits d’inversió sostinguts al llarg dels anys, i considera inacceptable que les conseqüències recaiguin ara sobre les empreses.

Aquest càlcul es basa en les despeses laborals derivades dels retards dels treballadors afectats que han hagut de recórrer a mitjans de transport alternatius, excloent aquells que tenen la possibilitat de teletreballar i assumint un retard mitjà de 60 minuts per persona. En el cas del tall de la AP-7, s’han estimat les despeses a partir del temps addicional emprat pels treballadors per arribar als seus llocs de feina mitjançant vies alternatives.

L’entitat també ha reclamat que la Generalitat exerceixi plenament les seves competències en matèria laboral i investigui si les aturades produïdes s’emmarquen en una possible vaga encoberta per part d’algunes persones treballadores de l’operadora, cosa que seria il·legal.