desescalada

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

TEMA DEL DIA
Excèntrica.
Mentre la progressia madrilenya s’entreté denunciant els excessos, les corrupteles i les excentricitats de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, el govern de Pedro Sánchez fa passar per la porta del darrere totes les reformes laborals que li demana la patronal CEOE, amb el vist-i-plau dels sindicats del règim, la UGT i CCOO. L’Íbex 35 fixa els límits del govern del PSOE i Podem mentre la claca mediàtica progressista es fixa en els preus del lloguer de l’apartament de luxe on s’allotja Ayuso, propietat d’un hoteler amic seu. Mentrestant, Sánchez ha signat uns nous pactes de la Moncloa amb la patronal i els sindicats per garantir que no canviï res. I amb milers de persones sense haver cobrat encara els ERTO.

L’acord signat pel govern del PSOE i Podem permet que les empreses que tinguin filials a paradisos fiscals puguin ser beneficiàries dels ajuts per a accedir als ERTO, cosa que contradiu el pacte de govern entre totes dues formacions. França, Dinamarca i Polònia han decidit que les empreses que tinguessin filials, o seus, a paradisos fiscals, no podrien rebre els ajuts. A França i Polònia els governs són de dretes; a Dinamarca, d’esquerres. La decisió del govern espanyol beneficia directament les empreses de l’Íbex 35, perquè la majoria n’hi tenen, de filials. De fet, segons un informe de l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa (ORSC), són totes menys AENA. Per una altra banda, el report d’Intermón Oxfam del 2019 diu que les empreses de l’Íbex 35 tenen 858 filials a paradisos fiscals i que les empreses que en tenen més són el Banc Santander (207), ACS (102) Repsol (70), Ferrovial (65) i Arcelor Mittal (55). Aquestes cinc representen el 58% del total.

L’altra cosa que ha fet el govern espanyol, cedint a les pressions empresarials, és flexibilitzar l’acomiadament després d’un ERTO. De primer, l’executiu de Sánchez va fixar com a condició a les empreses per a acollir-se a un ERTO que no fessin cap acomiadament durant els sis mesos posteriors. Aquesta condició es va canviar al consell de ministres de dimarts, quan es va decidir de separar els ERTO de l’estat d’alarma. El decret aprovat per l’executiu espanyol inclou diverses vies de ‘flexibilització’ del compromís de les empreses a mantenir les plantilles sis mesos després d’haver acabat un ERTO. Per exemple, ara es tindran en compte les especificitats de les empreses amb gran variabilitat o estacionalitat d’ocupació, com ara l’hoteleria i el turisme. També s’hi ha afegit que la fi dels contractes temporals no es comptarà com una reducció de la plantilla. Aquestes dues mesures obren la porta a acomiadaments en massa després de l’estiu, perquè els sis mesos es comencen a comptar a partir del dia que l’empresa engega els tràmits de l’ERTO, i la majoria ho van fer entre el març i l’abril.

El govern espanyol, juntament amb els sindicats, també accepten d’avançar al 30 de juny la possibilitat d’acomiadar per força major o per causes objectives justificades pel coronavirus. La data inicial era el 31 de desembre, per a protegir l’ocupació, però Sánchez i Iglesias ho han acceptat perquè la CEOE va amenaçar d’aixecar-se de les converses que es van fer la setmana passada. Gràcies a aquestes renúncies, dilluns es va signar l’acord entre el govern i els agents socials a la Moncloa i dimarts el govern espanyol va aprovar el decret. L’acte de la Moncloa va ser fred, va durar dos minuts, sense declaracions, perquè la presidència del govern espanyol volia evitar de donar massa explicacions a la premsa. L’acord és una cessió incomprensible a la patronal d’un govern que s’autoqualifica d’esquerres, però que cedeix a les pressions de les grans empreses espanyoles. Sánchez volia uns nous pactes de la Moncloa i ja els ha aconseguits, en canvi que el PSOE i Podem renunciïn a defensar els treballadors. La història es repeteix.

MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol encén Compromís negant l’infrafinançament valencià. La decisió del govern espanyol de no deixar passar el País Valencià a la fase 1 del desconfinament va indignar el govern de Ximo Puig i les forces que li donen suport. L’executiu de Sánchez ho va justificar adduint motius de mobilitat, però en lloc d’apaivagar els ànims, la situació s’ha tesat més avui al congrés espanyol en un enfrontament dur entre el diputat de Compromís, Joan Baldoví, i la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero. Durant la sessió de control, el diputat li ha preguntat si els fons a les autonomies per a lluitar contra el coronavirus es repartirien de manera equitativa. La resposta de la ministra ha estat exigir-li que les autonomies ‘no s’inventin problemes que no existeixen’, paraules que han suscitat molt de malestar a causa de la manca de finançament crònic del País Valencià. Baldoví, irat, ha qualificat d’absolutament indignant i impresentable la resposta que li ha donat la ministra i ha tornat a denunciar que Espanya té un sistema de finançament autonòmic injust, caducat, desigual i perjudicial per als valencians. Després d’aquest enfrontament, els arguments de Compromís per a no donar suport a la pròrroga de l’estat d’alarma la setmana que ve al congrés espanyol han augmentat, tot i que de moment no precisen si es decantaran cap a l’abstenció o pel vot en contra.

El govern balear permet als hotels que augmentin d’un 15% la superfície. Decisió sorprenent de l’executiu de Francina Armengol. El consell de govern, reunit aquest matí d’urgència, ha aprovat un decret llei que permetrà als hotels d’augmentar la seva superfície fins a un 15%. La mesura ha fet reaccionar immediatament tot el moviment ecologista, que ha criticat fortament el decret perquè el veuen com el símptoma que el govern vol sortir de la crisi afavorint una altra vegada els hotels i la construcció. L’executiu socialista justifica la decisió per la situació excepcional que viuen les Balears amb motiu de la pandèmia del coronavirus, que ha paralitzat l’activitat turística de la qual depèn l’economia de les Illes. Entre les mesures del decret, s’inclou la possibilitat de millorar els establiments turístics exclosos del compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que impedissin la seva execució. El projecte només necessitarà un informe per a obtenir la llicència municipal, o bé presentar una declaració responsable. Les entitats ecologistes ho consideren una reculada en les polítiques ambientals i ja han anunciat la intenció de mobilitzar-se en contra del govern.

Els comerços i restaurants andorrans tornaran a obrir el primer de juny. Andorra va fent el seu camí cap a la normalitat. La tercera fase de reobertura de les activitats econòmiques que comença dilluns tindrà una segona part el primer de juny, quan tornaran a engegar els sectors de l’hoteleria i la restauració, del comerç al detall i a l’engròs i dels concessionaris de vehicles, segons la previsió del ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo. Segons el ministre, la intenció és que la reincorporació sigui progressiva, mentre es compleixin les dades sanitàries. La primera part d’aquesta represa mobilitza un total de 3.306 treballadors que tornaran a la feina el 18 de maig amb la reincorporació laboral de 2.688 assalariats i de 618 que estaven en situació de permanència, provinents del sector manufacturer, dels serveis immobiliaris de compra-venda i promoció d’habitatges, de la publicitat, de col·locació de personal, de les llars d’infants, del benestar personal, de professions sanitàries, de veterinaris i més activitats de despatx. Gallardo ha explicat que a partir de la setmana vinent ja hi haurà més de 30.000 treballadors en actiu. Tot i el bon comportament de la corba epidemiològica, el ministre ha reiterat que sempre s’hauran de seguir les indicacions i recomanacions publicades pel Ministeri de Salut per a prevenir el coronavirus.

LA XIFRA
4,5 milions d’euros és la multa que la Comissió Espanyola dels Mercats i la Competència (CNMC) podria posar a l’Assemblea Nacional Catalana per la campanya de Consum Estratègic. La campanya es va haver de suspendre per una denúncia de la patronal Foment del Treball.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de maig de 1995 l’alpinista britànica Alison Jane Hargreaves va ser la primera dona del món a coronar l’Everest tota sola, sense oxigen supletori ni el suport d’un equip de xerpes. Una gran fita que va fer visibles les dones alpinistes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.