L’hotel de cinc estrelles on es va posar en ordre l’economia de Catalunya per la guerra

El 2 de gener de 1937, cinc anys després, dia per dia, de la data d’inauguració oficial, l’Hostal de la Gavina acull una reunió transcendental. En plena guerra i presidits pel conseller primer de la Generalitat, Josep Tarradellas, un grup de juristes, economistes i tècnics, format per Josep Alzina, Josep Maria Pi Sunyer i els joves Lluc Bertran i Joan Sardà Dexeus –futur cervell del pla d’estabilització dels anys seixanta–, redacten els anomenats decrets de s’Agaró o pla Tarradellas, cinquanta-vuit decrets i ordres publicats al Diari Oficial de la Generalitat el 18 de gener, que posaven en solfa les finances de la Generalitat, el sistema creditici i el comerç exterior, i regulaven les apropiacions i el règim municipal, entre més qüestions.

La història passa per s’Agaró

Durant més de quinze dies, l’hostal fundat per Josep Ensesa i Gubert l’any 1932 es va convertir en el centre polític de la Catalunya durant la guerra, amb la presència no solament dels polítics i tècnics, sinó d’un gran nombre de personal auxiliar –xofers, telefonistes, personal de neteja… Però tot havia començat gairebé vint anys abans, quan l’industrial fariner Josep Ensesa i Pujadas es va convertir en propietari d’uns terrenys arran de mar, a tocar de la platja de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, potser pel pagament d’un deute d’un forner del poble. Gran visionari, el seu fill encarregà a l’arquitecte noucentista Rafael Masó la construcció d’una casa d’estiueig, batejada pels pescadors amb el nom de Senya Blanca, que el 1924 fou la primera del somni de bastir una autèntica ciutat jardí, connectada amb els ideals paisatgístics i arquitectònics més innovadors, batejada amb el nom de s’Agaró. De la unió de dues cases veïnes que no havien trobat comprador va sortir la idea de construir-hi un hotel –inaugurat amb un homenatge a l’escriptor gironí Prudenci Bertrana, guanyador del premi Crexells–, que ha preferit sempre el nom més entranyable i casolà de “hostal”, tot i ser actualment l’únic hotel de cinc estrelles gran luxe de Catalunya. El preu, vint-i-cinc pessetes la pensió completa en un establiment de solament onze cambres. L’any següent van augmentar a trenta-quatre, amb un menjador més ample, un saló de te i l’anomenat Pati Blanc. I l’any 1935 ja tenien seixanta cambres. En aquells primers anys de vida, la Gavina va acollir polítics, com ara els presidents Francesc Macià i Lluís Companys; artistes, com Josep Maria Sert i Margarida Xirgu; i intel·lectuals, com ara Pompeu Fabra, Josep Maria de Sagarra i Eugeni d’Ors.

Josep Tarradellas també havia estat dels primers polítics a visitar l’hotel. L’any 1936 ajudà els Ensesa a anar-se’n a l’exili i posà l’hotel sota la protecció de la Generalitat. Retornat del llarg exili com a president, l’any 1978 tornà a la Gavina, on saludà emocionat el seu amfitrió. Josep Ensesa, que havia militat a la Lliga i havia estat accionista i membre del consell d’administració del diari republicà la Publicitat, havia hagut de suportar que els franquistes li obrissin un expedient de responsabilitats polítiques. Fidel a les conviccions catalanistes, va aconseguir de mantenir sempre el mateix nom a l’hotel; va haver de convèncer les autoritats que una gavina no era ben bé el mateix que una gaviota, contra l’obligada oficialitat dels noms dels establiments en castellà. De la mateixa manera, evità de rebre en persona al general Franco en la seva visita a l’hotel, i delegà aquesta responsabilitat al seu fill, que recordà la desconfiança del dictador cap a la cuina de l’establiment, de manera que es va fer fer el menjar pel seu cuiner personal.

Més que un hotel i més que un client

Josep Ensesa, ja de bon començament, no es va conformar a ser promotor d’una ciutat jardí o propietari d’un hotel, sinó que va voler envoltar s’Agaró d’un munt d’activitats complementàries i un ús modern de la publicitat. Balls, regates, torneigs esportius, desfilades de moda i concerts musicals, va ser el primer a organitzar un festival estiuenc a la Costa Brava, festes majors, aplecs sardanistes, celebracions de carnaval… Un altre dels projectes que va emprendre el propietari de la Gavina va ser una publicació pròpia. “Mirant avui, al s’Agaró actual ens sorprèn la Gavina com l’obra d’un artista integral; la mateixa admiració ens provoquen les sales i les cambres, que el hall o la bona cuina”, va escriure Josep Pla a la Revista de s’Agaró, amb motiu dels cinquanta anys de la ciutat jardí. El fitxatge de Pla, amb qui unia una vella amistat, va ser un altre dels cops amagats d’Ensesa, tot un avançat en el màrqueting.

A la vellesa, l’escriptor es refugiava del fred hivernal del vetust mas de Llofriu a la magnífica habitació –la 113-14– que Ensesa li oferia. En canvi d’això, Pla va ser un dels millors amics i propagandistes de l’hotel. A la seva Guia de la Costa Brava, diu que és un hostal “de primer ordre, un dels millors de Catalunya i avançat del turisme internacional en aquesta costa”. La Gavina, a més, es convertirà en el lloc de retrobada i reconciliació amb el seu gran amic, el periodista Eugeni Xammar, que, com a bon gurmet, tampoc no escatimava elogis a l’hotel: “Amb l’Hotel de San Domenico de Taormina i el Villa d’Este a Cernobbio, llac de Cuomo, un dels tres millors hotels d’Europa en el gènere del turisme.” Enamorat del que anomenava “l’esperit de s’Agaró”, també va ser sucós el cap de setmana que Pla hi va passar amb el primer guanyador del premi que portava el seu nom, Terenci Moix, tot parlant de llibres i de l’ofici. Els Ensesa també van rebre el poeta Josep Carner, en el seu breu retorn l’any 1970.

L’únic cinc estrelles gran luxe de Catalunya

A partir dels anys cinquanta, l’Hostal de la Gavina es va convertir en el predilecte a casa nostra d’un públic estranger, cansat de la Costa d’Atzur provençal. Al Herald Tribune, Horace Sutton, preguntava: “Quan Cugat s’agafa vacances del mambo, quan Orson fa vacances d’Otel·lo, quan Ava fa vacances d’en Frankie, on van?” La resposta és que van a la Gavina, on “en un dia pots menjar paella tres vegades, nedar en dues platges sorrenques i dormir en un llit amb cignes de fusta cisellats al capçal” per l’equivalent a nou dòlars. D’aquella època ja són molt conegudes les històries sobre l’engelosit Frank Sinatra, que al bar de l’hotel va clavar una plantofada a Ava Gardner, quan va descobrir que l’actriu, després d’una nit de festa i alcohol, se n’havia anat al llit amb l’actor, poeta i torero Màrius Cabré, amb qui hi rodava Pandora i l’holandès errant; de Liz Taylor, que hi va enregistrar I de sobte, l’últim estiu; o, encara, d’Orson Welles, que hi va filmar Mr. Arkadin. Són alguns dels noms d’una llarga llista d’estrelles –John Wayne, Sean Connery, Jack Nicholson, Claudia Cardinale, Robert De Niro o Peter Sellers– que forma part de la llegenda de l’hotel. Tot i que s’hi han rodat films com Nicholas and Alexandra i Marlowe, per als espectadors de TV3 la Gavina sempre serà l’escenari de la sèrie Tres estrelles, del Tricicle, que acabava cada capítol amb una persecució i amb les factures pendents a la mà de Carles Sans, en el paper de director d’hotel. D’aquella producció en va quedar a la Gavina el taulell de fusta de recepció, fet expressament per a aquella avinentesa.

Avui l’Hostal de la Gavina, redissenyat l’any 1953 per l’arquitecte Francesc Folguera amb novetats com el vestíbul o la piscina, incorporades els anys següents per Adolf Florensa, té setanta-quatre cambres, entre les quals vint-i-una són suites, continua en mans dels néts del fundador –Júlia, Virgínia, Carina i Josep Ensesa Viñas– i és membre d’ençà del 1962 de The Leading Hotels of the World. Tot i que aquests darrers anys, amb una despesa de cinc milions d’euros, l’hostal ha reformat del tot les instal·lacions, s’hi continua percebent l’essència que li va donar el seu fundador, i també l’eclecticisme de la decoració, en què es combinen tapissos del segle XVIII, ceràmica catalana, escultures dels anys trenta i gerros de Sèvres.