23.03.2026 - 00:07
|
Actualització: 23.03.2026 - 08:03
El segon torn de les eleccions municipals a Catalunya Nord ha confirmat avui, diumenge, allò que el primer torn ja apuntava: el Rassemblement National i les forces afins d’extrema dreta van consolidant un bloc de poder a la comarca del Rosselló que va molt més enllà de Perpinyà. Amb les victòries a Ribesaltes, Cànoes i Elna, l’extrema dreta passa a controlar quatre batllies, i tot fa pensar que podria governar de facto bona part de la metròpoli de Perpinyà Mediterrània.
Així us hem explicat la nit electoral: minut a minut
El punt de partida: Perpinyà ja des del primer torn
La jornada del 15 de març havia marcat el rumb. Louis Aliot havia tornat a guanyar a Perpinyà amb una majoria del 50,41% dels vots. Però la gran pregunta era si aquest model es podria estendre a més municipis de la plana del Rosselló en el segon torn. La resposta, en bona part, ha estat que sí.
Quatre batllies, un patró: la divisió dels demòcrates
L’extrema dreta tenia quatre objectius clars en aquesta segona tanda i n’ha aconseguits tres. L’únic lloc on ha fracassat és Cabestany, on la batllessa comunista Édith Pugnet ha estat àmpliament reelegida amb el 56,43% dels vots, contra la candidatura d’extrema dreta d’Olivier Mas (42,61%).
A Elna, municipi de prop de 9.200 habitants, Steve Fortel –candidat considerat fins i tot més radical que el RN– ha guanyat amb el 48,16% dels vots contra el candidat d’esquerra André Trives (40,96%). La clau ha estat la candidatura centrista de Marie-Ange Izquierdo, que havia obtingut un 20% al primer torn i va decidir de no retirar-se ni donar cap consigna de vot. La divisió del camp democràtic ha estat el factor decisiu.
A Ribesaltes, municipi de prop de 8.600 habitants que havia estat durant dècades un bastió socialista, Julien Potel (RN) s’ha imposat amb el 44% dels sufragis contra Amélie Parraud (34,71%) i Laurianne Rawcliffe (19,40%). El suport del batlle històric André Bascou –que havia governat ininterrompudament del 1983 ençà– a Potel va poder ser determinant en una cursa molt fragmentada.
A Cànoes, municipi de més de 6.500 habitants, la candidata del RN Carla Muti ha guanyat en una triangular en què la fragmentació ha tornat a anar contra els partits democràtics. Muti havia estat primera al primer torn amb el 30,7%, però amb un marge molt ajustat sobre Denis Fourcade (27,9%) i Gilles Trilles (26,7%). La impossibilitat d’articular un front comú ha obert la porta a l’extrema dreta i l’ha feta guanyar.
Un bloc metropolità d’extrema dreta
El resultat té una conseqüència territorial de primera magnitud. Amb Perpinyà, Cànoes i Ribesaltes en mans del RN, l’extrema dreta acumula un pes determinant dins la Metròpoli de Perpinyà Mediterrània. Cal matisar que a Perpinyà és on el RN és veritablement majoritari en termes absoluts: és l’única d’aquestes ciutats on supera la meitat dels vots. A la resta de municipis on ha guanyat, ha estat aprofitant la fragmentació dels rivals.
Millars canvia de mans, Paçà i Salelles es renoven
A banda la pugna amb l’extrema dreta, el segon torn ha deixat més resultats destacats. A Millars, antic bastió socialista de quasi quatre mil habitants, al Rosselló, la victòria ha estat per a Joseph Olive, d’una llista diversa amb el suport d’Unitat Catalana, contra un batlle sortint que ja havia estat tercer al primer torn. A Paçà, Laurent Girbau serà el nou batlle, i relega el sortint, Patrick Bellegarde, a la tercera posició. A Salelles, en un duel molt ajustat entre dues candidatures de dretes, Jordi Delclos –segon al primer torn– ha capgirat el resultat i s’ha imposat a Fabrice Rallo.
A Argelers de la Marenda, el municipi de més de deu mil habitants on s’esperava una de les disputes més aferrissades, Julie Sanz –ex-primera adjunta– s’ha confirmat guanyadora contra el batlle sortint, Antoine Parra, que comptava amb el suport d’Unitat Catalana però que ja havia perdut el primer torn per més de quatre-cents vots. A Clairà, Marc Petit ha conservat la batllia contra Michel Barbé en un duel entre dues candidatures de dreta. A Sant Llorenç de la Salanca, la batllessa sortint, Laurence de Besombes-Singla, que havia assumit el càrrec l’any 2024 arran de la mort de l’anterior batlle, ha revalidat la confiança dels electors. I a Formiguera, al Conflent, el batlle sortint, Serge Vaills, s’ha imposat amb el 55,79% dels vots i amb una participació que ha superat el 78%.
La gran sorpresa de la jornada ha estat a Prada de Conflent. Aude Vivès ha aconseguit la batllia en un resultat inesperat que porta l’esquerra a la capital del Conflent, després de molts anys de domini de la dreta, molt lligada a la figura de l’ex-primer ministre Jean Castex. Vivès havia estat segona al primer torn, amb el 43,11%, darrere el candidat de centre-dreta, Julien Audier-Soria (46,58%), que tenia el suport explícit de Castex i d’Unitat Catalana. La retirada del tercer candidat ecologista ha permès de concentrar el vot progressista i produir el capgirament. La nova batllessa ha remarcat el seu compromís amb la cultura catalana i ha anunciat que vol fer créixer la presència del català al municipi.
Al Voló, municipi del Vallespir de més de sis mil habitants, la jornada ha estat marcada per la retirada del batlle sortint, François Comes, que fou eliminat al primer torn. Sense donar cap consigna de vot, ha deixat el camp lliure a Patrick Francès, també d’esquerra i clar vencedor de la primera ronda, que finalment s’ha imposat als dos candidats de dreta.
