23.03.2026 - 00:07
|
Actualització: 23.03.2026 - 00:11
El segon torn de les eleccions municipals a Catalunya Nord ha confirmat aquest diumenge el que el primer torn ja apuntava: el Rassemblement National i les forces afins d’extrema dreta estan consolidant un bloc de poder a la comarca del Rosselló que va molt més enllà de Perpinyà. Amb les victòries a Ribesaltes, Cànoes i Elna, l’extrema dreta passa a controlar quatre alcaldies, i tot apunta que podria governar de facto bona part de la metròpoli de Perpinyà Mediterrània.
Així us hem explicat la nit electoral: minut a minut
El punt de partida: Perpinyà ja des del primer torn
La jornada del 15 de març havia marcat el rumb. Louis Aliot havia tornat a guanyar a Perpinyà amb una majoria del 50,41% dels vots. Però la gran pregunta era si aquest model es podria estendre a d’altres municipis de la plana del Rosselló en el segon torn. La resposta, en bona part, ha estat que sí.
Quatre alcaldies, un patró: la divisió dels demòcrates
L’extrema dreta tenia quatre objectius clars en aquesta segona volta i n’ha aconseguit tres. L’únic lloc on ha fracassat és Cabestany, on la batllessa comunista Édith Pugnet ha estat àmpliament reelegida amb el 56,43% dels vots davant la candidatura d’extrema dreta d’Olivier Mas (42,61%).
A Elna, municipi de prop de 9.200 habitants, Steve Fortel —candidat considerat fins i tot més radical que el propi RN— ha guanyat amb el 48,16% dels vots davant el candidat d’esquerra André Trives (40,96%). La clau ha estat la candidatura centrista de Marie-Ange Izquierdo, que havia obtingut un 20% al primer torn i va decidir no retirar-se ni donar cap consigna de vot. La divisió del camp democràtic ha estat, literalment, el factor decisiu.
A Ribesaltes, municipi de prop de 8.600 habitants que havia estat durant dècades un bastió socialista, Julien Potel (RN) s’ha imposat amb el 44% dels sufragis davant Amélie Parraud (34,71%) i Laurianne Rawcliffe (19,40%). El suport del batlle històric André Bascou —que havia governat ininterrompudament des del 1983— a Potel va poder ser determinant en una cursa molt fragmentada.
A Cànoes, municipi de més de 6.500 habitants, la candidata del RN Carla Muti ha guanyat en una triangular on la fragmentació ha tornat a jugar en contra dels partits democràtics. Muti havia quedat primera al primer torn amb el 30,7%, però amb un marge molt ajustat sobre Denis Fourcade (27,9%) i Gilles Trilles (26,7%). La impossibilitat d’articular un front comú ha obert la porta a l’extrema dreta i l’ha fet guanyar.
Un bloc metropolità d’extrema dreta
El resultat té una conseqüència territorial de primera magnitud. Amb Perpinyà, Cànoes i Ribesaltes en mans del RN, l’extrema dreta acumula un pes determinant dins la Metròpoli de Perpinyà Mediterrània. Cal matisar, però, que a Perpinyà és on el RN és genuïnament majoritari en termes absoluts: és l’única d’aquestes ciutats on supera la meitat dels vots. A la resta de municipis on ha guanyat, ho ha fet amb pluralitats, aprofitant la fragmentació dels rivals.
Millars canvia de mans, Paçà i Salelles s’renoven
Més enllà de la pugna amb l’extrema dreta, el segon torn ha deixat altres resultats rellevants. A Millars, antic bastió socialista de quasi quatre mil habitants al Rosselló, la victòria ha estat per a Joseph Olive, d’una llista diversa amb el suport d’Unitat Catalana, davant un batlle sortint que ja havia quedat tercer al primer torn. A Paçà, Laurent Girbau serà el nou batlle, relegant el sortint Patrick Bellegarde a la tercera posició. A Salelles, en un duel molt ajustat entre dues candidatures de dretes, Jordi Delclos —que havia quedat segon al primer torn— ha capgirat el resultat i s’ha imposat a Fabrice Rallo.
A Argelers de la Marenda, el municipi de més de deu mil habitants on s’esperava una de les disputes més aferrades, Julie Sanz —ex-primera adjunta— s’ha confirmat guanyadora davant el batlle sortint Antoine Parra, que comptava amb el suport d’Unitat Catalana però que ja havia perdut el primer torn per més de quatre-cents vots. A Clairà, Marc Petit ha conservat l’alcaldia davant Michel Barbé en un duel entre dues candidatures de dreta. A Sant Llorenç de la Salanca, la batllessa sortint Laurence de Besombes-Singla, que havia assumit el càrrec l’any 2024 arran de la mort de l’anterior batlle, ha revalidat la confiança dels electors. I a Formiguera, al Conflent, el batlle sortint Serge Vaills s’ha imposat amb el 55,79% dels vots amb una participació que ha superat el 78%.
La gran sorpresa de la jornada ha vingut de Prada de Conflent. Aude Vivès ha aconseguit la batllia en un resultat inesperat que porta l’esquerra a la capital del Conflent després de molts anys de domini de la dreta, molt lligada a la figura de l’ex-primer ministre Jean Castex. Vivès havia quedat segona al primer torn, amb el 43,11%, per darrere del candidat de centredreta Julien Audier-Soria (46,58%), que comptava amb el suport explícit de Castex i d’Unitat Catalana. La retirada del tercer candidat ecologista ha permès concentrar el vot progressista i produir el capgirament. La nova batllessa ha remarcat el seu compromís amb la cultura catalana i ha anunciat que vol incrementar la presència del català al municipi.
Al Voló, municipi del Vallespir de més de sis mil habitants, la jornada ha estat marcada per la retirada del batlle sortint François Comes, que va quedar eliminat al primer torn. Sense donar cap consigna de vot, ha deixat el camp lliure a Patrick Francès, també d’esquerra i clar vencedor de la primera ronda, que finalment s’ha imposat als dos candidats de dreta.
