15.03.2026 - 23:05
|
Actualització: 15.03.2026 - 23:28
Els candidats del partit d’extrema dreta Rassemblement National (RN), liderat per Marine Le Pen, han aconseguit aquest diumenge els millors resultats de la seva història en una primera volta d’eleccions municipals a l’estat francès, uns comicis interpretats com un assaig general de cara a les eleccions presidencials del 2027.
Fora de Catalunya, on el batlle sortint de Perpinyà Louis Aliot ha estat reelegit amb comoditat, l’extrema dreta també ha quedat primera a Toló i disputa el lideratge amb l’esquerra a Marsella i Nimes.
En total, més de 904.000 candidats competien per càrrecs electes en prop de 35.000 municipis d’arreu del país, des de grans ciutats fins a pobles amb només unes desenes d’habitants.
La campanya ha estat marcada en gran part per l’impacte de la guerra amb l’Iran i les conseqüències econòmiques, especialment l’augment del preu dels carburants.
La participació ha estat inferior al 59%, superior a la de les municipals del 2020 —condicionades per la pandèmia— però per sota del 63,5% registrat el 2014.
Tot i que les municipals solen centrar-se en qüestions locals, també serveixen per mesurar l’estat d’opinió del país i la força dels partits, especialment amb les presidencials a l’horitzó. Les enquestes apunten que el partit de Le Pen podria tenir opcions reals de guanyar-les.
Tradicionalment, l’extrema dreta havia obtingut resultats modestos en aquest tipus d’eleccions. Si el RN aconsegueix consolidar aquests resultats a la segona volta de diumenge vinent, reforçarà la seva credibilitat institucional de cara a la cursa presidencial.
Un dels possibles candidats a l’Elisi, l’ex-primer ministre Édouard Philippe, també es jugava bona part del futur polític en aquests comicis. Havia insinuat que podria renunciar a les seves aspiracions presidencials si no revalidava l’alcaldia de Le Havre. Segons els sondejos a peu d’urna, però, ha obtingut una avantatge d’uns deu punts sobre el rival d’esquerres i parteix com a favorit per a la segona volta.
El sistema electoral —que exigeix superar el 10% dels vots per passar a la segona ronda— pot donar lloc a segones voltes amb tres, quatre o fins i tot cinc candidatures, cosa que fa especialment incert el resultat final.
Mentrestant, l’esquerra francesa continua dividida i el tradicional “cordó sanitari” que evitava aliances entre la dreta clàssica i l’extrema dreta mostra signes d’afebliment. En els pròxims dies s’intensificaran les negociacions entre partits per pactar retirades o aliances en determinades circumscripcions.
A Marsella, segona ciutat del país, el candidat del RN Franck Allisio ha quedat empatat tècnicament amb el batlle socialista Benoît Payan. Payan ja havia advertit que una victòria de l’extrema dreta en aquesta ciutat cosmopolita seria “un terratrèmol per al país”.
La progressió del partit de Le Pen també es reflecteix a Niça, on l’exdirigent conservador Éric Ciotti, ara aliat del RN, encapçala la primera volta amb deu punts d’avantatge sobre el batlle sortint Christian Estrosi, vinculat a l’espai centrista del president Emmanuel Macron.
Aquest avanç arriba en un moment d’incertesa per a la mateixa Le Pen. L’any passat un tribunal francès la va condemnar per malversació i li va prohibir presentar-se a càrrecs públics durant cinc anys. L’última paraula la tindrà un tribunal d’apel·lació en una sentència prevista per al 7 de juliol. Si la condemna es manté, el seu possible substitut com a candidat presidencial seria el president del partit, Jordan Bardella.
