15.03.2026 - 23:05
|
Actualització: 16.03.2026 - 10:16
Els candidats del partit d’extrema dreta Rassemblement National (RN), encapçalat per Marine Le Pen, han aconseguit aquest diumenge els millors resultats de la seva història en una primera volta de les eleccions municipals a l’estat francès, uns comicis interpretats com un assaig general de les eleccions presidencials del 2027.
Fora de Catalunya, on el batlle sortint de Perpinyà, Louis Aliot, ha estat reelegit amb comoditat, l’extrema dreta també ha quedat primera a Toló i disputa el lideratge amb l’esquerra a Marsella i Nimes.
En total, més de 904.000 candidats competien per càrrecs electes en prop de 35.000 municipis, des de grans ciutats fins a pobles amb només unes desenes d’habitants.
La campanya ha estat marcada en gran part per l’impacte de la guerra de l’Iran i les conseqüències econòmiques, especialment l’augment del preu dels carburants.
La participació ha estat inferior al 59%, superior a la de les municipals del 2020 –condicionades per la pandèmia– però per sota del 63,5% registrat el 2014.
Tot i que les municipals solen centrar-se en qüestions locals, també serveixen per a mesurar l’estat d’opinió del país i la força dels partits, especialment amb les presidencials a l’horitzó. Les enquestes apunten que el partit de Le Pen podria tenir opcions reals de guanyar-les.
Tradicionalment, l’extrema dreta havia obtingut resultats modests en aquest tipus d’eleccions. Si el RN aconsegueix de consolidar aquests resultats a la segona volta de diumenge vinent, reforçarà la seva credibilitat institucional per a la cursa presidencial.
Un dels possibles candidats a l’Elisi, l’ex-primer ministre Édouard Philippe, també es jugava bona part del seu futur polític en aquests comicis. Havia insinuat que podria renunciar a les seves aspiracions presidencials si no revalidava la batllia de Le Havre. Però, segons els sondatges a peu d’urna, ha obtingut un avantatge d’uns deu punts sobre el rival d’esquerres i parteix com a favorit per a la segona volta.
El sistema electoral –que exigeix de superar el 10% dels vots per passar a la segona volta– pot donar lloc a segones voltes amb tres, quatre o fins i tot cinc candidatures, cosa que fa especialment incert el resultat final.
Mentrestant, l’esquerra francesa continua dividida i el tradicional “cordó sanitari” que evitava aliances entre la dreta clàssica i l’extrema dreta mostra signes d’afebliment. Aquests dies vinents s’intensificaran les negociacions entre partits per a pactar retirades o aliances en determinades circumscripcions.
A Marsella, segona ciutat de l’estat, el candidat de RN Franck Allisio ha quedat empatat tècnicament amb el batlle socialista Benoît Payan. Payan ja havia advertit que una victòria de l’extrema dreta en aquesta ciutat cosmopolita seria “un terratrèmol per al país”.
La progressió del partit de Le Pen també es reflecteix a Niça, on l’ex-dirigent conservador Éric Ciotti, ara aliat de RN, encapçala la primera volta amb deu punts d’avantatge sobre el batlle sortint, Christian Estrosi, vinculat a l’espai centrista del president Emmanuel Macron.
Aquest avanç arriba en un moment d’incertesa per a Le Pen. L’any passat, un tribunal francès la va condemnar per malversació i li va prohibir de presentar-se a càrrecs públics durant cinc anys. La darrera paraula la tindrà un tribunal d’apel·lació en una sentència prevista per al 7 de juliol. Si la condemna es manté, el seu possible substitut com a candidat presidencial seria el president del partit, Jordan Bardella.
