23.03.2026 - 17:05
|
Actualització: 23.03.2026 - 18:19
La comissió d’investigació de la gota freda del congrés espanyol ha escoltat avui Inés Talaya, que el 29 d’octubre de 2024 era la psicòloga de la residència Savia de Paiporta, on van morir sis persones.
La residència té capacitat per a 124 persones i aquell dia hi havia 77 places concertades ocupades dels 120 usuaris totals. Un d’ells no hi era perquè l’havien hospitalitzat.
Setmanes després de la gota freda en va passar a ser la directora, però ara ja no. Com que Talaya havia presentat un informe mèdic per justificar que està en tractament psicològic pel trauma que li va ocasionar la tragèdia, la comissió ha decidit de canviar el format.
A desgrat d’això, Talaia no ha aprofitat els 15 minuts inicials d’intervenció que li han oferit, sinó que s’ha limitat a explicar que allò que va passar aquell dia va ser d’una enorme intensitat i que va causar als catorze treballadors del centre un profund impacte emocional i personal. També ha demanat disculpes perquè la seua ment havia esborrat tot allò que va viure. La psicòloga ha afirmat que totes les decisions que van prendre aquell vespre van ser per a protegir la vida de les persones grans que tenien a càrrec seu.
Els representants de tots els grups que han intervingut han agraït la tasca feta per tot l’equip de la residència i també que s’haja prestat a comparèixer avui al congrés. La majoria han volgut saber què va fallar aquell dia i com era que no havien rebut cap avís ni que s’haguera activat cap protocol.
Inés Talaya ha respost de manera global les intervencions i ha dit que el grup per al qual treballava, Savia, sí que tenia protocols per a casos d’emergència. Ha remarcat que ella era la psicòloga i que no sabia si va arribar cap avís al centre perquè no era entrava en les seues competències. Sí que ha confirmat que durant tot el dia, ni l’administració ni cap organisme no els va fer arribar cap comunicació.
Moments molt durs
Ha dit que la jornada va transcórrer amb normalitat fins a les 19.30, quan ella i una companya van abandonar el centre i, quan ja eren al cotxe, van veure una mena de mar en calma que s’aproximava. Ella va eixir per la finestra del vehicle perquè ja el tenia negat i va tornar a entrar a la residència cridant perquè pujassen els usuaris al pis de dalt. A continuació, alguns cotxes van topar amb les portes, que es van trencar, i van deixar pas franc a la llengua d’aigua i fang. Ha parlat de les cadenes humanes per a intentar traslladar els ancians que no es podien valer per si mateixos i ha explicat com els van canviar de roba i els van eixugar.
Unes setmanes després de la catàstrofe, qui era el director de la residència aquell dia va escriure un informe que posteriorment es va fer arribar a la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas, on s’afirmava que no van rebre cap avís de la Conselleria de Serveis Socials que dirigia Susana Camarero. Camarero, en la mateixa comissió d’investigació del congrés espanyol, va dir que el seu departament havia enviat, a les 9.52 del matí, un protocol a les oficines centrals de Savia perquè el fes arribar a tots els seus centres. A Paiporta no va arribar mai.
Sí que ha dit que Susana Camarero li va trucar, hores després de l’arribada del tsunami que va negar la residència, per saber què feien.
