09.03.2026 - 16:33
|
Actualització: 09.03.2026 - 16:47
La defensa de l’ex-consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha lliurat avui les al·legacions a l’exposició raonada de la jutgessa de Catarroja que demanava que el TSJ valencià encausara l’ex-president Carlos Mazón. Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, són els dos únics encausats fins ara.
Salomé Pradas demana al TSJ que decrete l’arxivament de la causa i que, si no ho fa perquè veu indicis per a investigar l’ex-president Carlos Mazón, l’assumesca tan prompte com siga possible.
El lletrat de l’ex-consellera sosté que els fets que s’investiguen no tenen naturalesa penal, sinó administrativa, perquè la pèrdua de vides humanes va ser conseqüència d’una catàstrofe natural de magnitud imprevisible i que, a més, es va desenvolupar tan ràpidament que va anul·lar qualsevol capacitat de reacció humana efectiva.
La defensa també nega que hi haja relació causal entre els possibles comportaments per omissió i la mort de 230 persones. “El nexe causal està trencat per la falta d’informació tècnica, inacció informativa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, irreversibilitat del risc, decisió unànime de l’enviament del missatge Es-Alert i la falta d’interpretació tècnica de les dades”. D’aquesta manera, l’equip jurídic torna als arguments que ha defensat d’ençà del primer dia sobre la falta d’informació de les agències estatals, cosa que la jutgessa que instrueix la causa ha negat en unes quantes interlocutòries.
La defensa també intenta de defensar que la consellera no era l’única responsable en la gestió de l’emergència. Així, diu que el CECOPI era un òrgan col·legiat i insisteix que la direcció va ser exercida juntament amb la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. Això topa amb allò que es diu a la llei d’emergències de la Generalitat, que estableix que, en el nivell dos, la direcció de l’emergència correspon al representant de la Generalitat.
Per a intentar demostrar que les morts no es van produir per la falta d’informació, la defensa de Pradas diu que després de l’enviament de l’Es-Alert es van produir catorze morts més, nou de les quals perquè les víctimes van incomplir els missatges de protecció que ja s’havien enviat a la població. “Per tant, això implica que hi ha una prova que, en aquests casos i en uns altres que no és descartable que siguen similars, allò que causa les morts no és la falta d’informació, sinó la magnitud de la riuada i les inundacions consegüents.”

