21.08.2025 - 19:50
El multimilionari i egòlatra president dels Estats Units devia estar més que satisfet dilluns passat, quan li van passar les dades del comerç exterior amb la UE del mes de juny. La seva política començava a donar fruits. Al marge dels milions embutxacats pels aranzels, les exportacions europees de béns cap als EUA havien davallat d’un 10,3% interanual, les importacions que n’havien rebut havien augmentat d’un 16,4% i, finalment, malgrat que encara hi havia superàvit europeu en la balança comercial, s’havia reduït d’un 50%. Anem pel bon camí, ben segur que va pensar, malgrat les veus que anunciaven problemes imminents per la inflació que implicaria.
Però ell no escolta. I probablement encara se n’haurà alegrat més quan ha vist com a Alemanya, el motor industrial de la UE, les exportacions cap als EUA baixaven d’un 23% interanual al juny, si bé fins al març els empresaris americans havien acumulat un bon gruix d’estocs alemanys, amb unes xifres rècord. Però el fet és que el balanç del primer semestre entre tots dos països és favorable als EUA. Les exportacions de les empreses alemanyes al mercat nord-americà van baixar d’un 3,9% entre el gener i el juny. El descens va ser especialment marcat en els sectors de l’automoció i la màquina-eina, dos pilars de l’economia alemanya, amb descensos del -8,6% i del -7,9%, respectivament.
A tota la UE, les exportacions totals han crescut el juny, d’un 0,4% interanual, la qual cosa posa en relleu el mèrit del resultat català, on han pujat d’un 7,6%.
Potser encara és aviat per a veure l’efecte a mitjà termini, però a Alemanya no els fa gens ni mica de gràcia això que veuen. No es pot oblidar que els EUA són el mercat d’exportació més gran per a les seves empreses. Però, malauradament, el problema no és solament d’Alemanya. Segons la segona estimació d’Eurostat, publicada dijous passat, el PIB desestacionalitzat de la zona euro va créixer tan sols d’un 0,1% en els tres mesos anteriors al juny, sense canvis respecte de la lectura preliminar. Aquesta xifra representa una forta desacceleració respecte del robust primer trimestre, quan el PIB va créixer d’un 0,6% a la zona euro, si bé, empès per l’augment extraordinari registrat per les exportacions “irlandeses” cap als EUA, per la por prèvia als aranzels.
L’Eurostat destacava que, tant Alemanya com Itàlia, la primera economia de la zona euro i la tercera, van retrocedir d’un 0,1%. A Alemanya, la contracció reflecteix la feblesa persistent de la inversió, i la producció italiana es va veure afectada per l’atonia del consum i l’afebliment de l’activitat industrial. Per cert, la producció industrial de la zona euro també va baixar d’un -1,3% al juny, i això representa un retrocés respecte de la pujada de l’1,1% registrada al maig i supera d’un 1% les expectatives d’un descens més moderat.
Malgrat tot, els analistes de Goldman Sachs creuen que el sentiment dels inversors canvia en favor d’Europa. Miren el demà i el demà passat. En la darrera anàlisi, assenyalen que el tomb de la política fiscal alemanya i la incertesa macroeconòmica més gran als EUA ajuden a canviar l’actitud dels inversors d’una banda a l’altra de l’Atlàntic. Cal dir que a Goldman creuen que la inflació pujarà per culpa dels aranzels, que pagaran cars els americans. La darrera publicació ha fet emprenyar Trump, que va exigir que fessin fora l’economista en cap de la consultora. “Fa molt de temps que va fer una mala predicció, tant en la repercussió en el mercat com dels aranzels mateixos, i s’equivocava, igual que s’equivoca en moltes coses més”, va comentar.
Però avui ens interessa més Europa i ja ha sortit aquest matí l’avanç del mes d’agost dels directors de compres (PMI), l’índex de S&P. Per cert, sembla que els analistes de Goldman no anaven errats fa un parell de setmanes, atès que les dades d’avui, sobre la zona euro dels PMI, són més alentidores sobre la marxa de la zona euro. Si s’hagués de jutjar la situació per les dades preliminars de l’enquesta, el fet fonamental és que el volum de noves comandes rebudes a la zona euro ha augmentat a l’agost i ha posat fi a un període de descens que es remuntava al juny del 2024.
L’expansió renovada de les comandes ha contribuït a generar un nou creixement de l’activitat comercial, que s’ha reactivat al ritme més alt d’aquests darrers quinze mesos. Per part seva, les pressions inflacionistes s’han enfortit, i tant els costs dels materials com els preus cobrats per les empreses han augmentat a ritmes més intensos durant l’agost.
Segons l’enquesta, l’augment de l’expansió a mitjan tercer trimestre de l’any ha estat impulsat pel sector manufacturer, la producció del qual ha crescut a un ritme sòlid, que ha estat el més alt en gairebé tres anys i mig. Per part seva, l’activitat comercial al sector serveis ha augmentat per tercer mes consecutiu, encara que tan sols lleugerament i en grau més baix que no pas al juliol.
Destaca l’evolució de les comandes, que han tornat a territori de creixement positiu a l’agost i han posat fi a una seqüència de catorze mesos de baixada. És cert, cal matisar-ho, que tan sols augmenten lleugerament, tant en el sector manufacturer com en els serveis. Com a fet ressenyable, val a dir que el creixement de les comandes en el sector manufacturer va ser el primer d’ençà d’abril del 2022. Aquest creixement, però, es va registrar malgrat una nova reducció de les comandes d’exportació noves (que inclouen el comerç dins de la zona euro). En realitat, les noves comandes procedents de fora de la zona euro han disminuït constantment d’ençà del març del 2022, i la darrera caiguda va ser la més forta d’aquests darrers cinc mesos.
Tot esperant l’enquesta definitiva, tot sembla apuntar al fet que a l’agost hi ha hagut una lleugera millora en l’activitat. El director de l’enquesta apunta que, en general, “hem vist una lleugera acceleració del creixement en els últims tres mesos. Malgrat contratemps, com els aranzels nord-americans i la incertesa general, les empreses de la zona euro semblen resistir raonablement bé. És probable que el mercat únic de la UE sigui una variable favorable en aquest aspecte, especialment perquè la major part dels ingressos d’exportació i del turisme es generen dins la UE mateix”.
Probablement, de l’avanç d’agost de l’enquesta dels directors de compres, l’aspecte més important sigui que, malgrat el cop que representen els aranzels americans, que ja es nota clarament, el comportament dels dos grans països de la UE sembla haver frenat la davallada.
Segons que diu l’enquesta, Alemanya ha registrat el tercer augment mensual consecutiu de l’activitat total a l’agost, gràcies a una expansió més gran de la producció manufacturera. Malgrat que el ritme d’expansió de l’activitat total es va mantenir baix a causa d’un rendiment feble del sector serveis, el fet és que el darrer augment va ser el més alt d’ençà del març passat. Al mateix temps, a França, l’activitat es va acostar a l’estabilització, i la lleugera davallada de la seva activitat total va ser la més reduïda d’aquests darrers dotze mesos. En la resta de la zona euro, es va continuar registrant un augment de l’activitat total, encara que el ritme de creixement es va atenuar lleugerament respecte del del juliol.
