27.02.2026 - 13:45
|
Actualització: 27.02.2026 - 14:07
El primer pressupost del govern de Salvador Illa és de gairebé 50.000 milions d’euros. En concret, 49.162 milions. I ara, una vegada al parlament, cerca el suport d’ERC, amb la incertesa d’una negociació que es pot allargar encara tres setmanes. La despesa dels comptes augmenta de 9.126 milions, un 22,8% respecte als comptes del 2023, els darrers aprovats i encara prorrogats, i de 4.604 milions (un 10,3%) respecte de les previsions de l’any passat, recollides en la pròrroga i els suplements de crèdit. S’ajusten, a més, a un límit de dèficit del 0,1% del PIB, de 329,6 milions. Com ha avançat la consellera d’Economia, Alícia Romero, quan ha lliurat el pressupost i la llei d’acompanyament al president del parlament, Josep Rull, perquè en comenci el tràmit parlamentari, les inversions del sector públic seran de 4.146 milions, les més altes d’ençà del 2010. En valors absoluts, els departaments que més creixen són els de Salut (2.428 milions més), Educació (1.642 milions més) i Drets Socials i Inclusió (930 milions més).
El govern és optimista, creu que s’acabaran d’entendre amb ERC durant el període de tramitació parlamentària. “No preveiem cap més escenari que no sigui tenir un pressupost”, ha dit Romero, confiant que es desencallarà la situació amb els socis d’investidura.
Tres setmanes per a un acord
La mesa i la junta de portaveus han fixat que el primer debat parlamentari dels comptes sigui el 20 de març. Aquesta és la data límit per a tancar un pacte. Si no n’hi hagués, ERC defensaria una esmena a la totalitat o de refús als comptes, que registrarà aviat. El termini per a presentar-les ha començat avui i s’acaba el dijous 19 de març. Si ERC la manté en el primer debat, l’oposició refusaria els comptes, un revés crític per al govern. Una via oberta per a acostar les posicions, que ha proposat ERC avui mateix, és que el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) reculli l’acord per a avançar en la recaptació de l’IRPF que el govern català i espanyol van tancar en la comissió bilateral del juliol de l’any passat, que tanmateix no fixava cap termini en el calendari.
L’acord comprometia literalment els dos governs a “treballar per fer efectiu el desplegament de la hisenda catalana, impulsant els canvis legislatius pertinents perquè l’Agència Tributària de Catalunya progressivament competències en la gestió de l’IRPF, i que aquestes es puguin acordar en el futur respecte d’altres tributs”. Romero ha insistit que ni l’any vinent ni l’altre l’ATC no estarà preparada per a gestionar l’IRPF i considera que l’acord de la bilateral marca el camí. “Hem de continuar treballant”, ha dit. Es preveu que hi hagi un CPFF el mes de març amb l’objectiu de presentar les modificacions legislatives per a aprovar el nou model de finançament.
13.840 milions en salut
El sector educatiu i el sanitari són especialment sensibles per al govern, arran de les recents convocatòries de vagues i reclamacions reiterades de millores. Els comptes preveuen de destinar 5.911 milions més a places de personal sanitari i administratiu, 616 milions més a l’atenció primària i 463 milions a millores d’ampliació i reforma d’hospitals i de centres d’atenció primària. En concret, 54,2 milions seran per a la transformació de l’Hospital Joan XXIII, 23,9 milions per a la remodelació de l’Hospital Clínic de Barcelona, 17,8 milions per a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, 14,2 milions per a l’Hospital Dr. Josep Trueta i 6,8 milions per a l’ampliació de l’Hospital Arnau de Vilanova.
Però cal tenir en compte que l’any passat es van gastar 16.600 milions en salut i que això és més del que es pressuposta per al departament enguany (13.840 milions). No obstant això, fonts del Departament d’Economia han subratllat que habitualment es gasten més que no preveuen els comptes inicialment. Les despeses del Departament de Salut són sempre les més abundants dels comptes. Les segueixen les d’Educació (8.356 milions), Drets Socials i Inclusió (4.248 milions), Territori i Habitatge (3.453 milions), Interior i Seguretat Pública (2.352 milions), Recerca i Universitats (1.950 milions), Empresa i Treball (1.506 milions), Justícia (1.392 milions), Presidència (1.051 milions), Agricultura, Ramaderia i Pesca (999 milions), Cultura (524 milions), Economia i Finances (243 milions), Unió Europea i Acció Exterior (143 milions), Igualtat i Feminisme (113 milions), Esports (144 milions) i Política Lingüística (85 milions).
El govern veu marge per a introduir-hi un eventual acord educatiu amb els sindicats
En educació, s’afegeixen 4.162 milions en la millora de les retribucions dels mestres i la incorporació de més professionals, tot i que les negociacions amb els sindicats no s’han acabat. El govern creu que té prou marge d’actuació per a incloure-hi els eventuals acords. Hi ha 253 milions en ajuts al transport i menjador escolar, el doble que fa tres anys. El govern calcula que 214.000 infants es beneficiaran del transport i 46.800 dels ajuts al menjador. A banda, 314 milions es dedicaran a la reforma i la nova construcció d’escoles i s’obriran 900 places noves en escoles bressol públiques. Les inversions en centres educatius i de formació professional seran de 313,9 milions. 40,9 aniran a una vintena de noves escoles i instituts, 28,8 per a l’ampliació d’una vintena més, 133,9 milions per a la reforma d’equipaments i 100 milions per a un nou fons d’inversions de RAM a les escoles.
Noves residències per a gent gran
Quant a l’acció social, el govern promet la construcció de quinze noves residències públiques per a gent gran, amb un miler de noves places. Algunes seran a Sabadell (13 milions), al carrer de Benavent de Barcelona (11,1 milions), al Maresme (Centre Hatassa, 8,8 milions), a Lleida (Centre Emprassaguera, 3,4 milions) i Calldetenes (3 milions). En la millora de tarifes, de salaris i de condicions laborals, preveu de gastar 150 milions d’euros més, 50 més en la transformació del sistema de protecció a la infància, després de l’escàndol de l’antiga DGAIA, i un centenar de professionals més per a la gestió de l’ingrés mínim vital i la renda garantida. Un altre sector sensible és el primari. Els comptes preveuen 90 milions d’euros per a la modernització i la millora dels regadius, 22 per a la gestió forestal i 9 per a la prevenció i la vigilància en crisis sanitàries animals i vegetals.
355 milions per a l’empresa mixta de Rodalia
Després del col·lapse ferroviari, és especialment rellevant la previsió dels comptes en infrastructures. El govern preveu d’invertir 355 milions en el contracte de gestió de la Rodalia de Catalunya, per sufragar el dèficit que comportarà el traspàs a l’empresa mixta, i 311 milions en infrastructures i metro. Les inversions en la xarxa ferroviària i el transport públic pujaran a 526 milions. 101,4 milions seran per al perllongament de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, 101,2 milions per al nou tramvia del Camp de Tarragona (Cambrils – Vila-seca) i 50,3 milions seran per a la línia de l’aeroport del Prat. A més, es mantindran les bonificacions de la T-Usual i la T-Jove durant tota la legislatura, amb una despesa de 194 milions. I es gastaran 6,4 milions per a la nova carretera C-37 de Vic a Olot i l’enllaç a l’A-26 i 8,5 milions en la nova estació d’autobusos de Lleida.
1.900 milions en habitatge
L’habitatge és, tanmateix, una de les àrees estrella del govern, que considera que la crisi residencial és un dels factors més determinants de la desigualtat. El pressupost, pactat en aquest àmbit especialment amb els Comuns, destina 1.900 milions en habitatge. Una xifra que el govern subratlla que és el màxim històric previst, tant per a la millora als ajuts al lloguer (300 milions) com a la rehabilitació i a la construcció d’habitatges protegits. L’Institut Català de Finances en prestarà 650 per a la rehabilitació.
45 milions per a l’ensenyament del català a adults
Quant a la llengua, els comptes inclouen 45 milions en el reforç de l’ensenyament del català a adults mitjançant el Consorci per a la Normalització Lingüística. En l’apartat de cultura, s’incorporen 66 milions per al desenvolupament dels projectes la Foneria i el Catalunya Media City i 51 més en ajuts per a la construcció i rehabilitació d’equipaments culturals. Les universitats públiques rebran 1.195 milions. Uns altres 53 s’invertiran en infrastructures científiques i universitàries, 52 en l’impuls a la innovació i 80 en el foment de la formació del talent al llarg de la vida.
121 milions per a la hisenda catalana
El govern preveu d’ampliar el personal de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) amb 200 places fixes i 450 de temporals, i continuar la transformació tecnològica amb 32 milions d’euros més. En total, l’ATC tindrà un pressupost de 121,8 milions. Es destinaran 35 milions a la internacionalització de les impreses i 570 a les polítiques actives d’ocupació, que afectarien un milió de persones i 25.000 empreses.
Mossos, bombers i agents rurals
D’una altra banda, es crearan 6.253 places dels cossos de seguretat i emergències, de les quals 1.587 correspondran als Mossos d’Esquadra, 300 al cos de bombers i un centenar per als agents rurals. Es preveuen 91 unitats judicials més i 175 dotacions de personal noves de l’administració de justícia. El món local rebrà 185 milions mitjançant el Fons de Cooperació Local, 60 milions finançaran el PUOSC i 450 aniran al nou conveni de serveis socials amb els ens locals.
Una llosa de 1.600 milions en interessos
El govern ha reivindicat l’augment de l’estalvi corrent, que és el que ha permès d’augmentar les inversions. El saldo corrent de la Generalitat és de 2.475 milions. De fet, els comptes es beneficien de l’increment de la recaptació per la situació econòmica actual. La Generalitat tindrà uns ingressos no financers de 48.231 milions. Provenen del model de finançament 32.894 d’aquests i 6.481 dels imposts propis i cedits, entre més ingressos. El govern també està pendent que el congrés espanyol aprovi la condonació d’una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Els interessos del deute ascendeixen a 1.600 milions d’euros, equivalen a un virtual quart departament de la Generalitat. El govern calcula que enguany el deute de la Generalitat sobre el PIB es reduirà del 28,4% al 27,4%. Seria del 22,2% si es cancel·lés la part compromesa del FLA.
