eleccions

TEMA DEL DIA
La incorporació Toni Comín a la llista que el president Carles Puigdemont impulsa per a les eleccions europees del 26 de maig ha sacsejat l’independentisme. Tot i que era previsible després de l’article que tots dos van signar juntament amb la consellera Clara Ponsatí demanant una llista unitària, la decisió de Comín, diputat independent per ERC, trenca l’esquema partidista que s’ha imposat fins ara a l’independentisme. L’exili ajuda a donar una visió de país que supera les sigles, cosa que no permet el tràfec diari de la política de partit, de manera que dues persones que a les eleccions del 21 de desembre de l’any passat anaven en llistes separades ara compartiran candidatura al Parlament Europeu. Comín és tant d’esquerres ara com quan el va fitxar Oriol Junqueras provinent de Ciutadans pel Canvi, entitat que aixoplugava els socialistes maragallistes que no creien en el PSC. És tant d’esquerres ara com quan Junqueras el va nomenar conseller de Salut.

La llista a les europees no és un problema d’adscripció ideològica, perquè fins i tot si Puigdemont i Comin poguessin accedir al Parlament Europeu, podrien anar a grups parlamentaris diferents si volguessin. Quan CDC i Unió existien, es presentaven sota la sigla de CiU, però els seus eurodiputats anaven a grups parlamentaris separats. Ara que alguns s’han posat interessadament nostàlgics, resulta que Puigdemont no inventa res de nou, del punt de vista metodològic. La suma de l’ex-consellera Clara Ponsatí, que va obrir els col·legis electorals del Primer d’Octubre –cosa que Ada Colau es va negar a fer– i de l’empresari Gorka Knorr, que va guanyar una batalla contra Espanya al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, doten la llista d’una clara voluntat de transversalitat. També la incorporació d’Erika Casajoana, consultora establerta a Brussel·les. No és una candidatura de partit, sinó amb voluntat de representar tot l’independentisme.

Els promotors no la consideren tancada. Puigdemont guarda la primera posició per a Oriol Junqueras, perquè l’èxit de la llista serà que sigui unitària de debò. I li ho ha fet saber. L’oferta que ja va fer dies enrere d’anar segon de Junqueras continua ferma. Seria la millor manera de demostrar la força de l’independentisme a Europa. Però avui ERC ha refusat l’oferiment. La portaveu, Marta Vilalta, ho ha fet amb elegància, sense estripar, però ha recordat a Comín que la seva decisió tindrà ‘conseqüències’, en referència a l’acta de diputat al Parlament, que no ha reclamat públicament. De tota manera, fonts del partit han garantit que no prendrien cap decisió que el perjudiqués econòmicament. Comin havia comunicat la seva decisió a ERC abans de fer-se pública.

Després del rebuig d’Esquerra, la porta a una llista unitària pràcticament s’ha tancat, tot i que, mirant el calendari, fins el dia 22 d’aquest mes encara es poden presentar llistes. Per la classe d’eleccions, les europees haurien pogut ser una excepció en la lluita partidista per l’hegemonia que manté l’independentisme i que va començar, justament, a les europees de fa cinc anys, quan ERC les va guanyar per primera vegada, amb Josep-Maria Terricabras i Ernest Maragall de candidats. Les d’enguany només tindran l’interès de veure qui guanya la pugna pel lideratge a l’independentisme, si Puigdemont o Junqueras. Seran unes primàries de les eleccions catalanes que encara no tenen data, però del punt de vista europeu serà molt difícil de distingir quin model d’Europa defensen Junqueras i Puigdemont, Diana Riba o Clara Ponsatí. Serà difícil perquè són idèntics.

MÉS QÜESTIONS
Andorra farà un tomb a la dreta si Espot ha de pactar amb Pintat.
Xavier Espot va guanyar les eleccions d’ahir a Andorra, però no va aconseguir la majoria absoluta que els Demòcrates havien demanat durant tota la campanya. Va ser, doncs, una victòria amarga perquè ara haurà de pactar per poder governar en un consell general que ha resultat força fragmentat i on l’oposició del Partit Socialdemòcrata, amb Pere López, s’ha consolidat com a alternativa. El resultat deixa els Demòcrates amb 11 consellers, el Partit Socialdemòcrata amb 7, el Partit Liberal –que es presentava en la candidatura D’Acord amb els socialdemòcrates– amb 4, Tercera Via-Unió Laurediana també 4 i Ciutadans Compromesos 2. El candidat a cap de govern encara no s’ha pronunciat oficialment, però tothom té coll avall que pactarà amb la Tercera Via de Josep Pintat, cosa que implicaria un tomb a la dreta i podria alterar el procés d’associació amb la UE, perquè Pintat n’és molt crític. Té les claus de la governabilitat quan amb prou feines ha superat el 10% dels vots. Un pacte amb Ciutadans Compromesos no hauria tingut un cost tan alt per a Espot, però amb 2 diputats no n’hi ha prou per a atènyer la majoria absoluta. I un pacte amb els socialdemòcrates no sembla plausible.

Compromís afegeix sis socis nous a la seva coalició al parlament europeu. Compromís ha presentat avui la nova coalició per al Parlament Europeu, on espera obtenir dos escons. La coalició s’anomenarà Compromís per Europa i inclou sis nous partits en comparació amb ara fa cinc anys: Nova Canàries, Més per Mallorca, Coalició per Melilla, Iniciativa del Poble Andalús, Esquerra Andalusista i Verds d’Europa. Fa cinc anys, va concórrer-hi amb la coalició Primavera Europa, de la qual formaven part també Equo, la Chunta Aragonesista (CHA), el Partit Castellà, Participa, Per un Món Més Just, Socialistes Independents d’Extremadura i Coalición Caballas. Van obtenir una mica més de 300.000 vots i un escó a Estrasburg, que Compromís i Equo es van repartir. Els partits de les Illes van obtenir 165.000 vots en les darreres eleccions al Parlament de les Illes Balears. La coalició ha reservat la tercera plaça a Equo, malgrat que encara no ha confirmat si en formarà part. Equo té signat un pre-acord amb Podem i IU en la coalició Unides Podem per a les eleccions espanyoles, europees i locals. El cap de llista, Jordi Sebastià, ha explicat que seran les bases d’Equo que acabaran decidint si Floren Marcellesi es torna a presentar amb Compromís.

Veus Progressistes proposa incentius fiscals per a combatre la generació de residus. La coalició Veus Progressistes proposa incentius fiscals per a combatre la generació de residus i posar fi al model consumista. El candidat de la coalició al congrés espanyol, Guillem Balboa, proposa cinc mesures encaminades a fomentar la reparació i la reutilització de productes. N’és una l’exempció de l’IVA a les entitats socials que fan feina amb persones amb risc d’exclusió en el camp de la reparació. Una altra, la reducció del 21% al 10% de l’IVA per a la resta d’empreses de comerç local amb serveis de segona mà. També consideren necessari que els productes incloguin un manual de reparació i que es redueixin els preus dels recanvis de les peces.

Ciutadans té dificultats per a fer les llistes municipals a les Illes. El partit d’Albert Rivera no acaba de trobar gent per a integrar-se a les llistes municipals del partit, a causa de la baixa implantació que té. La darrera crisi ha estat a Inca, on Bernat Vallori ha dimitit com a coordinador municipal del partit. Acusa la secretària d’organització, Joana Capí, de crear una estructura paral·lela per posar entrebancs a les llistes. Ara com ara, Ciutadans només ha aprovat 15 candidatures municipals. A més d’Inca, està pendent de la més important, la de Palma, que a hores d’ara és una incògnita. De les aprovades, 4 són d’Eivissa, 9 de Mallorca i dues de Menorca. En conjunt, esperen aprovar-ne una trentena, a les Balears. A les eleccions del 2015, només es van presentar a tres municipis.

LA XIFRA
900.479 euros és el patrimoni personal d’Àngel Ros, ambaixador d’Espanya a Andorra, segons que ha publicat recentment el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE).

TAL DIA COM AVUI
El 8 d’abril de 1971 es va fer el primer Congrés Mundial del Poble Romaní. S’hi instauraren la bandera del camp i el cel amb la roda de carro de la llibertat, i el ‘Gelem, gelem’ com a himne que recorda els gitanos víctimes del nazisme.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb