La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials nord-americanes és analitzada del dret i del revés per politòlegs, periodistes i opinants de tota mena, aquestes últimes hores. Una de les conclusions compartides és la gran influència dels missatges a les xarxes socials durant la campanya electoral. Trump ha estat capaç de captar l’atenció de les xarxes mentre Hillary Clinton mirava de contrarestar la força mediàtica del seu oponent amb gent com Michelle Obama o figures destacades de la indústria del cinema, la música i l’espectacle.

Entre aquestes anàlisis, trobem la que ofereix el periodista especialitzat en mitjans de comunicació del New York Times, Jim Rutenberg, que assenyalava les notícies falses que s’han escampat amb molta facilitat per Facebook –i més xarxes socials– i les fa responsables d’una influència social desmesurada en aquesta campanya. ‘Aquest últim any, els Estats Units s’han convertir en un país ple d’addictes a la informació que cercaven compulsivament a la tele, el mòbil i als diaris de sempre amb una qüestió: Quin canvi fresc pot oferir-nos el nostre espectacle electoral i el seu productor executiu, Donald J. Trump?’

Rutenberg diu que aquesta resposta ha estat satisfeta generosament en la campanya d’enguany. Trump ha anat proveint números televisius d’aquells ‘que no et pots deixar escapar’. Els vídeos virals han fet rècords d’audiència. I la fórmula de Facebook ha afavorit que s’escampessin notícies falses sobre els candidats, especialment Hillary Clinton.

El periodista del New York Times n’explica unes quantes de les que han corregut més: els plans de la campanya de Clinton de salvar la seva candidatura amb un atac radiològic per impedir la votació (va ser difosa a Twitter per Roger Stone, un assessor informal de la campanya de Trump); els rituals ocults amb fluids corporals del director d’estratègia de Clinton, John Podesta; els pagaments de Clinton a enquestadors per a alterar els resultats publicats (informació compartida a Twitter per Donald Trump Jr.); el rastre de morts suposadament sospitoses d’enemics de Clinton.

Aquestes informacions falses i moltes més s’han escampat durant mesos per les xarxes com Facebook, amb tanta repercussió o més que els grans reportatges dels grans mitjans de comunicació de prestigi que posaven de manifest pràctiques fraudulentes de Trump, segons l’anàlisi de Rutenberg. El periodista contrasta aquests casos amb la davallada de la quantitat de periodistes que han destacat els mitjans per cobrir la informació política enmig d’una crisi evident de la indústria de la informació.

Per acabar, Rutenberg fa una crida a subscriure’s a mitjans escrits per assegurar el bon funcionament de la democràcia i en favor del coneixement de la veritat. De fet, també dóna un seguit de xifres que van en aquesta direcció: l’augment de subscriptors del New York Times o la gran resposta dels lectors a alguns articles del Washington Post. I acaba: ‘Tal com escrivia la setmana passada el corresponsal de política nacional del Times, Jonathan Martin: “Amics, subscriviu-vos a un diari. La democràcia ho demana.” O no. Hom obté allò per què paga.’

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.