05.03.2017 - 11:23
La dibuixen descentralitzada en vegueries i que fomenti la col·laboració públic-privada
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
Les joventuts del PDeCAT, la JNC, volen una República catalana com a sistema polític que configuri un Estat de dret, democràtic i social amb clara divisió de poders, igualtat davant la llei i on la sobirania nacional radiqui en el poble, i que s’organitzi en un sistema parlamentari.
Així ho recullen en ‘Blau sobre Blanc. Idees per la Catalunya Estat’, on les joventuts nacionalistes reflexionen, a través de més de 200 pàgines, sobre el model de societat que plantegen per una Catalunya independent.
“No som capaços de veure cap raó assenyada que ens allunyi de la idea de República”, sostenen en el document, on defensen també mantenir l’entramat institucional al voltant de la Generalitat: Parlament, Presidència de la Generalitat i Govern de la Generalitat.
“República serà Generalitat i Generalitat serà República en la nova Catalunya independent”, destaca la JNC, que aposten pel parlamentarisme, malgrat admetre que no és perfecte, davant d’altres sistemes com el presidencialista i el semipresidencialista.
Segons les joventuts del PDeCAT, la Catalunya independent ha d’estructurar-se com un Estat unitari amb descentralització política en les vegueries, on les comarques siguin unitats de descentralització administrativa, i reservar un estatus d’autonomia política per a la Vall d’Aran.
En relació a altres institucions, volen evitar les que degenerin “en espais de retirada d’expolítics”, controlar les ‘portes giratòries’ i reforçar el Síndic de Greuges perquè tingui via directa de recurs a un futur Tribunal Constitucional (TC), l’Oficina Antifrau de Catalunya (Oac) i la Sindicatura de Comptes, augmentant la seva capacitat de supervisió i control.
També advoquen perquè el futur TC superi “la politització” de l’actual amb un sistema d’elecció dels seus membres per terços per part del Parlament –amb una majoria de dues terceres parts–, per elecció directa dels ciutadans i per magistrats del poder judicial.
A més, aposten per fomentar la col·laboració públic-privada en la gestió de serveis públics, la limitació de mandats i la lluita contra la corrupció per intentar eradicar-la: “No serà fàcil, caldrà evitar caure en errors del passat”.
LLEI ELECTORAL
Sobre el model electoral que desitgen, asseguren que hauria de sortir del consens de tots els partits i ser prou flexible per introduir canvis davant les possibles ineficiències que apareguin quan la implementessin, i consideren que ha de combinar l’elecció directa amb un sistema de llistes.
Un altre dels aspectes que volen introduir en un Estat català és la democràcia participativa més enllà del vot en les eleccions, per la qual cosa creuen que hauria de convertir-se en “habitual” consultar als ciutadans sobre aspectes que generin una forta mobilització social o que es vulguin implementar sense que figurin als programes electorals.
Després d’apostar pel vot electrònic, també preveuen aprofundir en una reforma profunda de l’administració pública que porti a replantejar els processos de selecció i adjudicació de contractes públics en tots els nivells de l’administració; a garantir la independència dels organismes de fiscalització i control; a assumir les relacions entre el sector públic i privat, i a promoure un procés de professionalització del personal i alts càrrecs, entre altres qüestions.
