20.10.2023 - 19:50
Fins fa ben poc, les exportacions de béns animaven el creixement de la nostra economia. Però sembla que, a l’estiu, l’alentiment de l’activitat també ha calat definitivament a Catalunya. Ahir vam saber que durant el mes d’agost el creixement interanual va ser de l’1,7%, que és el més baix d’ençà del gener del 2021. De fet, aquests darrers cinc mesos, l’increment mitjà ha estat del 5,5%, mentre que els cinc mesos anteriors va ser del 22%. L’abril ja va significar una primera inflexió important. Però, en realitat, l’alentiment d’aquests darrers cinc mesos hauria estat molt superior si no fos per l’increment extraordinari en les vendes de cotxes a l’exterior. Malgrat tot, de principi d’any ençà, continuen tenint un pes decisiu les exportacions dels primers mesos, la qual cosa fa que, en termes monetaris, les vendes a exterior acumulades, del gener a l’agost, encara siguin un rècord històric, amb un augment de l’11,8%.
Quant als sectors més destacats en les exportacions, no presenten gaires diferències respecte dels mesos anteriors, si bé els cotxes ja es col·loquen en segona posició. Així, encapçalen les vendes a l’exterior el sector químic, amb un creixement del gener a l’agost del 7,9%. A continuació, hi ha els automòbils, amb un 76,2% d’increment. Els segueixen els béns d’equipament, amb un 9,4% d’augment. I, finalment, amb el mateix volum de vendes, pràcticament, hi ha els productes alimentaris (segons que m’informa Prodeca), que pugen d’un 5,7%. Aquests quatre pilars de l’exportació catalana representen el 76% del total de les nostres vendes a l’exterior.
A l’estat espanyol, les coses no han anat tan bé. La caiguda del mes d’agost és del 10%. I ja són cinc mesos de baixada, amb una mitjana que voreja el -5,5%. La situació preocupant dels països principals clients hi té molt a veure. Vet aquí un problema important. En els vuit primers mesos de l’any, es registra un augment minso de l’1,8% en termes de facturació. L’alentiment de les vendes a la zona euro (54,9% del total) és notable, atès que creix del 2,4%. I també hi pesa la caiguda de les vendes a l’Àsia, on la davallada és més important, amb un -7,1%.
A la nota oficial del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol, es comparen internacionalment els resultats acumulats per a l’estat, que mostren un creixement més elevat de les exportacions que no pas el registrat a la UE (0,6%), i el de la zona euro, on van baixar d’un 0,1%. Entre les principals economies de la Unió Europea, les exportacions d’Alemanya van créixer d’un 1,5% interanual, les de França d’un 5,2% i les d’Itàlia d’un 2,3%. Dos estats grans, doncs, que van més bé que no pas l’espanyol.
Potser perquè les dades registrades a l’agost són clarament negatives, la nota de premsa del ministeri comença pel període acumulat de l’any (el mes passat ja ho feia) i deixa per al final un petit comentari sobre l’agost. Els titulars de la nota també es refereixen a l’acumulat. I per treure importància a la patacada de l’agost, el ministre espanyol en funcions, Hèctor Gómez, va destacar la balança comercial, referida també a l’acumulat dels vuit mesos, i va mirar de posar en segona línia la xifra de l’agost. En aquest sentit, va comentar: “Gràcies al dinamisme de les exportacions continuem reduint el dèficit comercial. Treballem per reforçar la posició competitiva de les empreses espanyoles als mercats internacionals.”
I va afegir que la taxa de cobertura –quocient entre exportacions i importacions– es va situar en el 90,9%, xifra que millora la posició del mateix període de l’any passat, quan va ser del 84,4%. El cert és que va distorsionar la realitat, perquè la caiguda del dèficit comercial és deguda, fonamentalment, a la baixada important de les importacions en el període, d’un -5,4%. Per què va voler dissimular la realitat?
Val a dir que la situació de l’estat espanyol seria força pitjor si calculéssim les xifres sense comptar amb Catalunya. Llavors, en els vuit primers mesos, les exportacions de la resta de l’estat haurien caigut més d’un 2%, en termes de facturació en els vuit mesos, i més en termes de volum, és a dir, aplicant la inflació.
De fet, aquestes xifres estatals no haurien de sorprendre gaire si tenim en compte què deia la darrera enquesta de conjuntura exportadora del ministeri, al final del segon trimestre. Llavors, les perspectives eren ja negatives. El comportament de la cartera de comandes d’exportació al trimestre presentava un valor negatiu, amb un comportament pitjor respecte del trimestre anterior, situant-se en -8,9 punts, davant els -4,5 del primer trimestre. Baixava 2,6 punts el percentatge dels qui consideraven que havia evolucionat a l’alça (20,0%)
i pujava 0,8 punts el dels qui sostenien que s’havia mantingut estable (49,8%) i 1,9 punts el dels qui consideraven que la cartera de comandes d’exportació havia evolucionat a la baixa (29,0%).
Segons aquestes dades de comandes d’exportació, les expectatives de les empreses per al tercer trimestre ja eren menys favorables que no les que es registraven el primer trimestre del 2023, i passava igual amb les previsions per als dotze mesos vinents.
No em puc estar d’acabar explicant una, diguem-ne, anècdota que va passar fa uns mesos, i que mostra com, amb mitges veritats, es pot crear una imatge falsa, encara que sigui distorsionant la realitat. Em refereixo al fet que, quan van sortir les dades d’exportacions del novembre del 2022, a Madrid deien –Ayuso s’hi va afegir, evidentment– que s’estaven convertint en la locomotora de les exportacions espanyoles i que atrapaven Catalunya. “Fem les coses millor”, afirmaven.
Es va poder llegir: “Madrid destaca per sobre de la resta de comunitats autònomes d’Espanya, atès que les exportacions de la regió representen el 20,6% del total exportat a escala nacional al novembre. De fet, la regió madrilenya és la que impulsa més el creixement de les vendes espanyoles. Ha venut béns per valor de 54.000 milions d’euros, xifra que supera en més d’un 35% la venda de tot el 2021. Va ser la regió amb més contribució positiva a la taxa de variació anual estatal, i és l’autonomia que més contribueix a l’avenç de les exportacions espanyoles, tant aquest mes com en tot el 2022. Les exportacions de béns de la Comunitat de Madrid van experimentar al novembre un avenç del 97,7% interanual, del 52,2% a l’acumulat dels onze primers mesos de l’any”. Això deia, exactament, Madrid Diario.
Però no aquest ni cap mitjà no explicaven que l’estirada tan forta va ser arran de l’augment de l’exportació energètica (gas i electricitat) per la guerra d’Ucraïna, atès que gran part del gas liquat que arribava a Europa es tornava a gasificar aquí, i l’augment de l’exportació d’aquest producte es va enfilar fins el 91% l’any 2022. Ah! I resulta que totes aquestes exportacions energètiques van anar comptabilitzades a Madrid.
Al cap dels mesos, amb la “normalització” de la situació, les coses han tornat on eren. Així, no ha d’estranyar que el petit comentari que fa el ministeri sobre les exportacions d’aquest agost de Madrid no necessiti explicacions. Diu, textualment, “A la Comunitat de Madrid les principals exportacions van ser les dels sectors de béns d’equip (representen el 25,4% del total i van baixar d’un 7,4% interanual), productes químics (23,5% del total, van disminuir d’un 18,2% interanual) i productes energètics (15,5% del total, van caure d’un 60,2% interanual)”.
Potser cal afegir que el pes de l’exportació sobre el total estatal ara torna a ser del 13,3%. Per cert, un percentatge de participació que representa gairebé la meitat del de Catalunya, on ha estat del 26,5%. El temps acaba ajustant la realitat de les xifres, encara que s’hagi volgut fer creure la contrària. El problema és quants s’ho creuen… que no són pocs.
