El servei de Rodalia fa més d’una setmana que viu una crisi gravíssima que posa en qüestió la seguretat de la infrastructura. En pocs dies s’han registrat accidents, talls, cancel·lacions, retards i apagades completes del sistema en una xarxa que mobilitza 400.000 persones cada dia. Ara com ara, la crisi s’ha cobrat el cap del director de Rodalia i un alt càrrec d’ADIF, però encara no ha arribat al cor del govern –l’oposició exigeix la destitució de la consellera Sílvia Paneque–, que diu que dilluns el servei tornarà a la normalitat.

El desgavell ferroviari ha anat acompanyat del desgavell comunicatiu del govern, que ha donat informació contradictòria –com ara la represa del servei del 21 de gener– i s’ha sotmès completament a l’estratègia del govern espanyol. Especialment, integrant en la gestió de la crisi al secretari d’estat de Transport, José Antonio Santano, que ha intentat de distreure l’atenció i la tensió política amb l’enèsim anunci d’inversió a Rodalia.

Per entendre la crisi ferroviària, us expliquem qui en són els principals actors.

Sílvia Paneque, consellera de Territori

Paneque és el mascaró de proa del govern en la crisi de Rodalia. A la conselleria ha fet diàriament reunions de seguiment amb totes les parts implicades. Tanmateix, no ha estat capaç de resoldre el nus gordià i, en les hores més greus, ha desaparegut o ha ofert informació contradictòria. “El govern va fer el que havia de fer”, va dir per justificar-se sobre la falsa represa de Rodalia –els maquinistes no es van presentar a treballar– després de l’accident de Gelida.

La consellera, que ha assegurat que no dimitirà, ha obert la porta a les ingerències de Madrid en la gestió de la crisi. Diumenge, per exemple, va cedir al secretari d’estat de Transports l’anunci –fet en castellà– d’una nova represa del servei de Rodalia, que es va fer miques l’endemà amb les incidències al centre de control d’ADIF de l’estació de França.

Malgrat haver exigit responsabilitats a ADIF i RENFE per la crisi, Paneque s’ha rentat les mans de les destitucions de dos alts càrrecs. En conferència de premsa, va dir que no va reclamar cap nom o figura en concret. “Això ho ha determinat qui ho havia de determinar: RENFE i el ministre Puente”, va dir.

Albert Dalmau, president en funcions

Dalmau és president circumstancialment, mentre Salvador Illa continua de baixa per una osteomielitis púbica, però amb prou feines s’ha deixat veure durant la crisi. Ahir va comparèixer finalment al parlament, on va defensar l’actuació del govern –esquivant les crítiques a Madrid– i va culpar de la crisi un context de desinversió de Rodalia i el mal oratge. “Han estat dies tràgics i la part millor del país són les persones que el serveixen”, va dir.

“Saben que aquest és un problema endèmic [la vulnerabilitat de Rodalia], saben que és un problema que ve de lluny”, va retreure a l’oposició. D’ençà de l’esclat de la crisi, Dalmau ha ofert poc més que disculpes públiques als usuaris del servei, sobretot per les errades comunicatives relacionades amb els múltiples talls. “És gràcies al govern que RENFE i ADIF van començar treballs extraordinaris que han detectat trenta punts que necessiten reformes urgents”, va afegir.

Segons el president en funcions, la crisi ha estat “una emergència operativa real”. Dalmau ha vindicat que el govern ha estat capaç d’activar mesures alternatives i crear d’urgència un pla extraordinari de transport (malgrat les queixes diàries dels usuaris). “Aquest ha de ser el punt d’inflexió per a arreglar la situació. Necessitem vies, trens i gestió”, va dir.

Pedro Marco de la Peña, president d’ADIF

Pedro Marco de la Peña ha format part de les reunions de seguiment de la crisi al Departament de Territori. Dilluns, arran de les incidències al centre de control d’ADIF a l’estació de França, que van acabar amb l’aturada total de Rodalia, va comparèixer per dir que no es podia descartar cap hipòtesi, ni tan sols un ciberatac. Així mateix, va assegurar que seria “imprudent” de fer previsions sobre la represa completa del servei.

L’endemà, el president d’ADIF, acompanyat del responsable de construcció d’obres, Ángel Contreras –president de l’ens gestor fins al 2024, quan va ser destituït per la implicació amb el cas Koldo–, va informar que la incidència al centre de control havia estat un error del programari nou que s’acabava d’instal·lar. D’una altra banda, va lloar els esforços dels cent cinquanta tècnics que treballen en la trentena d’actuacions d’urgència a la xarxa.

Álvaro Fernández Heredia, president de RENFE

Álvaro Fernández també es va incorporar a les reunions de seguiment de la crisi, però tan sols ha comparegut una vegada, concretament després de l’aturada de Rodalia de dilluns. Aleshores va dir que ningú del govern –malgrat les exigències de responsabilitats– no li havia demanat la dimissió. “Ara no és el moment de fer aquestes coses”, va declarar.

El president de RENFE va explicar que, arran de les incidències, s’havia desenvolupat un nou esquema de funcionament: aturar la circulació quan s’informa de problemes i recuperar-la quan s’ha inspeccionat amb l’aval d’ADIF i RENFE. Sobre la crisi, va dir que havia mancat inversió en la xarxa, però que el mal oratge era el gran responsable de les incidències.

José Antonio Santano, secretari d’estat de Transport

Santano és un nouvingut a les altes esferes del poder de l’estat espanyol. Durant més de vint anys va fer carrera al País Basc –especialment com a batlle d’Irun–, fins que el 2023 el van nomenar número dos del Ministeri de Transport. “A RENFE hi ha hagut descoordinació i a ADIF manca de manteniment de l’entorn ferroviari”, ha reconegut.

El secretari d’estat s’ha integrat en les reunions de seguiment del desgavell i gairebé n’ha assumit el control. Diumenge, per exemple, va ser l’encarregat de comunicar la represa del servei de Rodalia –fallida per l’error al centre de control– al costat de la consellera Paneque. Tot i reconèixer la desinversió, Santano no se n’ha volgut fer responsable. “Entre el 2010 i el 2023, jo no hi era”, va dir, sobre la manca d’execució.

Pregunten al Secretari d’Estat perquè no s’executa el pressupost previst a Rodalies Catalunya. Diu que ell no hi era; que de 2011 a 2018 va ser baix i que la inversió alta és dels darrers 5 anys. Dades: entre 2020 i 2023 s’ha executat el 36% previst. Menteixen a la cara a la gent pic.twitter.com/zvi017peYs

— Aleix Clarió 🎏🐉 (@aleixclario) January 25, 2026

Dimarts, conjuntament amb Paneque, el secretari d’estat va presentar l’actualització del pla de Rodalia 2020-2030, una cortina de fum per a tapar la crisi. Segons que va informar, es preveu una inversió de 8.037 milions d’euros, que significa un augment del 26% –1.691 milions més– que no pas el pla vigent.

Óscar Puente, ministre de Transports espanyol

Puente s’ha mirat la crisi de lluny –més pendent de l’accident d’Adamuz– i, quan la pressió amenaçava de fer trontollar figures polítiques, va acceptar de tallar el cap del director de Rodalia i un alt càrrec d’ADIF. Un pedaç per a aplacar la indignació dels usuaris, que veurem si rebrota aviat, especialment en les manifestacions del 7 de febrer.

El ministre de Transports ha reconegut dificultats d’informació i de coordinació amb el govern –després de l’accident de Gelida va dir que el mur no era responsabilitat seva–, però tampoc no ha fet gaire autocrítica. De fet, dilluns al matí, ell mateix va alimentar la teoria del sabotatge o el ciberatac al centre de control com a causa de l’aturada de Rodalia.

Sobre les destitucions, Puente ha assegurat que responen al desgavell de Rodalia i no pas a l’accident de Gelida. El mur depenia del seu ministeri, concretament de la direcció general de Carreteres, on la mort del maquinista no ha tingut cap conseqüència.

Josep Enric Garcia, ex-director de Rodalia de Catalunya

El govern espanyol ha escapçat la direcció de Rodalia de Catalunya per mirar que la crisi ferroviària no esquitxés més enllà. A la diana s’hi ha col·locat el director, Josep Enric Garcia, que tot just feia deu mesos que exercia el càrrec. De fet, al març va ser nomenat director operatiu i no va ser fins al juliol –arran de la reconversió d’Antonio Carmona– que va començar a dirigir l’empresa tot sol.

L’ex-director de Rodalia té una dilatada trajectòria laboral en la gestió de la mobilitat i el transport públic, però també ha estat consultor i formador. Entre el 2015 i el 2020, va ser gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, on va encapçalar una transformació profunda del servei. Ara per ara, no se’n sap el substitut a Rodalia.

Raúl Míguez Bailo, ex-director d’operacions i explotació d’ADIF

Míguez és un enginyer que fa gairebé vint anys que ocupa alts càrrecs dins d’ADIF. Ara, només feia deu mesos que era director d’operacions i explotació. Entre el 2018 i el 2021 va ser director adjunt de presidència d’ADIF, que aleshores dirigia Isabel Pardo de Vera, investigada en el cas Koldo.

Entre el 2021 i 2023 va fer el salt a la política institucional. Va ser nomenat director de gabinet de Pardo de Vera a la secretaria d’estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. ADIF encara no ha nomenat cap substitut per a Míguez, que ja no apareix a la pàgina web.

La destitució no implica necessàriament que el despatxin, tal com demostra el cas d’Ángel Contreras, que va ser destituït com a president d’ADIF –per la implicació en el cas Koldo– i ara és el responsable de construcció d’obres.

Antonio Carmona, portaveu de RENFE a Catalunya

Carmona és un rostre històric de RENFE a Catalunya, amb més de dues dècades de feina a la premsa i la comunicació. El març del 2024 va ser nomenat director de Rodalia Catalunya, però el juliol passat va ser rellevat per Josep Enric Garcia. Actualment, exerceix de representant institucional i portaveu. Durant la crisi, ha fet actualitzacions informatives cada matí a l’estació de Sants.

Allà ha repetit manta vegada, entre incidència i incidència, que el servei de Rodalia es recuperaria “progressivament” i “gradualment” sense donar-ne gaires detalls. També ha demanat disculpes als usuaris i ha assegurat que treballen per recuperar la seva confiança. En cap moment no ha volgut fer valoracions polítiques ni sobre l’estat de les infrastructures.

El dia més complicat per a ell va ser el 22 de gener, avui fa una setmana, quan el govern havia anunciat la recuperació del servei de Rodalia després de l’accident de Gelida. Els maquinistes no es van presentar a treballar i Carmona va haver de fer malabarismes per explicar la situació, sense dir que hi havia una vaga encoberta.

Diego Martín, secretari general de SEMAF

Els maquinistes han tingut un paper cabdal en la crisi, sobretot el sindicat majoritari, SEMAF, que s’oposa al traspàs de les competències de Rodalia a la Generalitat. El secretari general, Diego Martín, va defensar la plantada dels maquinistes el 22 de gener que va deixar milers de persones atrapades a les estacions.

Martín va culpar directament el govern del desgavell. “Quan anunciaven la posada en servei ja sabien que aquest matí no es podria reprendre”, va declarar. A parer seu, no s’havia fet la inspecció adient de la xarxa –després de l’accident de Gelida, que va qualificar de “tempesta perfecta”– per a garantir-ne la seguretat. “Ens hi juguem la vida”, va afegir.

Sobre l’aturada total de dilluns, el secretari general va lamentar l’estat de la xarxa i va dir: “No és normal que fallin tots els sistemes com fallen. Vivim la pitjor setmana ferroviària a escala estatal, però sobretot a Catalunya; crec que serà difícil d’oblidar.”

SEMAF vol ser acusació particular en la investigació judicial de Gelida i ha convocat una vaga general de maquinistes a tot l’estat espanyol –9, 10 i 11 de febrer– per exigir més seguretat ferroviària.