24.11.2025 - 19:13
|
Actualització: 25.11.2025 - 09:43
El darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió vaticina un Parlament de Catalunya difícilment governable. El PSC, ERC i els Comuns podrien no arribar a la majoria absoluta, només sumarien per la franja alta de la forquilla d’estimació d’escons. Tampoc no hi hauria una majoria independentista alternativa. Ni tan sols en tindrien prou, numèricament, el PSC i Junts plegats, i els partits d’extrema dreta podrien créixer dels 13 diputats actuals fins als 34. Aliança Catalana (19-20) podria empatar amb Junts (19-20) com a tercera força, per darrere d’un PSC a la baixa (38-40 diputats) i d’una ERC que podria recuperar alguns diputats (22-23). La clau del creixement del partit de Sílvia Orriols, que ara només té dos escons, es deu a diversos factors.
Un és el transvasament de vot. La majoria dels nous votants els rebria del partit de Carles Puigdemont. Segons el CEO, un 21% dels electors que van optar per Junts en les darreres eleccions al parlament ara es decantaria per AC, que també rebria un substanciós 9% d’antic electorat de Vox, a qui no sembla importar que AC es declari independentista. Un altre 9% provindria d’unes altres opcions no concretades i, en quart lloc, es nodriria d’un 7% de vells votants d’ERC, seguits d’un 3% de socialistes i d’un 2% de votants de la CUP i del PP. Segons que ha explicat el director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, AC seria primera força a les demarcacions de Girona i Lleida.
Vox, per la seva banda, rep un notable 10% de suport de votants del PP, i un 3% d’AC. La davallada de Junts, que en les eleccions del maig de l’any passat va obtenir 35 escons, també s’explicaria per una fuga del 7% de vots cap a ERC i d’un 4% cap a la CUP. El PSC perd, al seu torn, un 7% de votants cap a ERC. A Oriol Junqueras se li escapen suports cap al PSC (un 5%) i els esmentats cap a Orriols. El PP també perdria suports cap al PSC (5%), a més dels que anirien cap a Vox i AC. Però els electors que canviarien el vot no s’acaben ací. Una altra tendència que assenyala el sondatge és la partida d’un 11% de votants de la CUP cap a ERC, i els Comuns pateixen per un canvi de parer del 6% dels seus electors, que ara preferiria Esquerra, i un altre 6% que optaria pel PSC.
La immigració com a problema
Quins altres factors explicarien el creixement de l’extrema dreta, segons el CEO? Un 10% dels enquestats assenyala la immigració com a principal problema de Catalunya, un 9% esmenta la inseguretat ciutadana, i un 8%, la insatisfacció amb la política. Són tres àmbits en què AC i Vox centren el seu discurs i la crítica al govern. De fet, s’ha de tenir en compte que el 29% de l’electorat d’Orriols es refereix a la immigració com a principal problema, i també el 26% de Vox. És el tercer tema que més preocupa els votants de Junts (8%) i el segon per als del PP (18%). En canvi, no figura com a principal problema entre l’electorat de la resta de partits.
Però l’hegemonia se l’endú una altra preocupació. Allò que més amoïna el conjunt dels ciutadans és l’habitatge: ho afirma un 31%. Ho considera així el 35% dels votants del PSC, el 26% dels de Junts, el 43% dels d’ERC, el 22% del PP, el 54% dels Comuns i el 54% dels de la CUP. És la tercera preocupació per als de Vox (11%) i la segona dels d’AC (17%), molt a prop de la inseguretat ciutadana (16%).
De fet, la preocupació per l’habitatge, la immigració i la seguretat ciutadana ha anat creixent progressivament en els darrers baròmetres, mentre que la preocupació per les relacions entre Catalunya i Espanya, que es troba en el vuitè lloc (4%), s’ha mantingut força estable en la franja baixa. Tan sols apareix entre l’electorat de Junts com a segon problema esmentat (el 14%), i la resta no hi fa referència majoritàriament quan són preguntats. Als ciutadans sembla amoïnar-los més la sanitat (6%), el funcionament de l’economia (5%) i la desocupació i la precarietat laboral (4%).
És destacable que la immigració preocupa força entre els votants més joves, entre 18 anys i 24. Un 13% la situa com a principal envit, tot i que l’habitatge s’imposa hegemònicament en totes les edats. L’arribada de persones de fora també preocupa en un 11%, i com a segon problema, els ciutadans entre 35 anys i 49. Baixa fins al 8% entre els votants de 50 anys a 64 i torna a pujar fins al 10% en els més grans de 64.
El “no” a la independència continuaria guanyant en un referèndum
El “no” a la independència continuaria imposant-se si hi hagués un referèndum, segons el CEO: un 53% hi votaria en contra, un 39% a favor i un 8% s’abstindria. No obstant això, un 31% preferiria un estat independent quan se’ls pregunta com creuen que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya. En el primer lloc, hi ha l’opció d’una comunitat autònoma d’Espanya (33%) i, en tercer lloc, el 23% voldria un estat dins d’una Espanya federal. Només el 6% preferiria que Catalunya fos una regió d’Espanya. D’ençà de l’octubre del 2023, l’opció de la comunitat autònoma ha disputat als independentistes l’opció del primer lloc.
Aquest apartat del CEO apunta algunes dades curioses. Malgrat que AC es defineix com un partit independentista, la majoria del seu electorat no prioritzaria aquesta opció. Els qui preferirien un estat independent es quedarien en el 48%, mentre que el 26% voldria un estat dins una Espanya federal, un 21% una comunitat autònoma i un 4% una regió. Tanmateix, en un referèndum d’independència, el 62% dels votants d’AC hi estarien a favor. Junts és la formació que té més partidaris de l’estat independent (un 75% dels votants), seguida de la CUP (70%) i d’ERC (55%), que té un destacable 29% de federalistes. En un referèndum, el 84% de l’electorat de la CUP votaria que sí, i també el 81% de Junts i el 70% d’ERC. El 87% dels votants de Vox votarien que no, i faria el mateix el 84% del PP, el 76% del PSC i el 66% dels Comuns.
Puigdemont i Orriols, frec a frec
Un altre indicador que explica els resultats del sondatge té a veure amb la valoració dels dirigents polítics. Salvador Illa és el líder preferit per a ser president de la Generalitat per un 21%. Empaten, en segon lloc, amb un 8%, Puigdemont i Orriols, seguits de Junqueras (7%) i, curiosament, de Gabriel Rufián (4%).
Quan s’analitza el grau d’aprovació dels dirigents, Illa aprova entre els electors de la majoria de partits excepte la CUP, Vox i AC. Junqueras té en els votants de Vox i el PP els màxims detractors i Jéssica Albiach rep l’aprovat de l’electorat d’ERC, de la CUP i del PSC. Destaca el 55% de votants de Junts que aprova Orriols i el 73% dels electors de Vox que també ho fan. Puigdemont rep l’aprovat dels votants d’ERC i de la CUP.
Un altre conjunt de dades que tampoc passa desapercebut té a veure amb l’anomenat cordó sanitari. És a dir, l’aïllament dels partits que el CEO defineix com a “extremistes”. Serà una dada que els partits tindran en compte no tan sols al parlament, sinó en els plens dels ajuntaments que es formin passades les pròximes eleccions municipals. El 43% dels enquestats n’és partidari, el 22%, indiferent i el 25%, contrari, mentre que el 10% no ho sap o no respon. Una majoria clara de l’electorat dels Comuns, de la CUP i d’ERC el defensa, però el parer està més dividit entre els votants del PSC. El volen un 49% dels electors socialistes, mentre que el 22% s’hi mostra indiferent i el 18%, contrari. Hi ha un empat tècnic entre l’electorat de Junts: el 38% hi està a favor, el 18% indiferent i, el 37%, en contra.
