02.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 02.09.2025 - 22:35
Dilluns, a les portes dels jutjats de Catarroja hi hagué un fet insòlit. Una representació dels familiars de les víctimes de la gota freda es van concentrar a les portes per donar la benvinguda a la magistrada del número 3 que instrueix la causa, Nuria Ruiz Tobarra. L’edifici va ser malmès per la barrancada i ara ja ha estat reconstruït. Per a les víctimes, el treball de la jutgessa, cercant la veritat i centrant-se únicament a saber per què van morir 228 persones i moltes més van acabar ferides de consideració, és impecable. I també ho és, diuen, el tracte que reben d’ella quan van a declarar. De la jutgessa han rebut l’empatia i l’empara que el Consell els ha negat.
Però no tothom està satisfet amb el treball i les formes de la magistrada. Els dos únics encausats fins ara, l’ex-consellera d’Interior, Salomé Pradas, i el seu número dos, Emilio Argüeso, fan mans i mànegues per apartar-la del cas. La data del 10 de març és clau en la instrucció. És quan la jutgessa va emetre una resolució demolidora i va posar per escrit el marc de la seua investigació. I, al final d’aquell acte, declarava investigats Pradas i Argüeso. En aquell paper, la jutgessa donava per fet que l’alarma, que va arribar als mòbils a les 20.11, era mal escrita i, a més, s’havia enviat massa tard. També deia que les autoritats tenien prou informació els dies anteriors a l’arribada de la gota freda… I afirmava que els danys materials, arran d’unes precipitacions tan exagerades, eren inevitables, però que les morts de tantes persones sí que s’haurien pogut evitar amb una gestió diferent de l’emergència.
Això va ser un colp en la línia de flotació dels arguments de la Generalitat per a defensar la seua gestió i va deixar pràcticament al descobert Pradas i Argüeso. Pradas havia estat qui a migdia havia convocat el CECOPI a les cinc de la vesprada, per exemple.
En vista d’això, la solució dels advocats defensors va ser allunyar el focus dels seus representats i posar-lo sobre l’acció de la jutgessa. Ràpidament, van obtenir la col·laboració de mitjans i portals digitals vinculats al PP i a Vox, que van fer d’altaveu de les insinuacions dels lletrats.
L’activista més actiu d’aquest soroll mediàtic ha estat el defensor d’Argüeso, José María Bueno Manzanares. Advocat d’una organització de funcionaris encapçalada per Miguel Bernad, que es fa dir sindicat i que s’anomena Manos Limpias. Manos Limpias també s’hi havia personat com a acusació, però el fet que aquest advocat defensàs Argüeso va fer que la jutgessa l’expulsàs de la causa. Sí que continua, per exemple, exercint l’acció popular en representació de Manos Limpias en la causa contra el germà de Pedro Sánchez en un jutjat de Badajoz.
Durant tota la instrucció, la defensa d’Argüeso ha fet peticions al jutjat per a demanar que deixàs de ser encausada i que, en canvi, fossen investigats la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, o el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo. L’una darrere l’altra, la jutgessa ha anat denegant aquestes peticions, bo i recordant que la gestió de l’emergència és competència de la Generalitat.
El primer acte de la jutgessa després de les vacances
El 21 d’agost es va saber que el CGPJ havia obert diligències informatives contra Nuria Ruiz Tobarra arran de les peticions fetes per Bueno Manzanares. El primer de setembre, el mateix dia que es reprenia oficialment l’activitat als jutjats de Catarroja, la magistrada va signar una altra interlocutòria, de tretze pàgines, demolidora contra Bueno. Amb l’estil habitual dels seus texts, no estalvia cap detall per explicar el funcionament de la campanya contra ella. Aquesta vegada hi afegeix l’enuig perquè s’intenta usar la seua família contra ella.
En els punts del primer al cinquè, la jutgessa torna a desmuntar l’informe de la Guàrdia Civil perquè no responia a la petició que ella havia fet d’una cronologia dels desbordaments successius en el curs dels rius o barrancs. Ho fa perquè les defenses de Pradas i Argüeso havien demanat que se citàs a declarar els agents que havien fet l’informe.
La magistrada torna a recordar que dies abans de l’arribada de la gota freda ja hi havia informació sobre aquesta previsió; que tant la televisió pública, À Punt, com més mitjans de comunicació donaven informació puntual sobre la qüestió; que organismes com la Universitat de València sí que van prendre mesures de prevenció; que l’única apagada informativa de la vesprada del 29 d’octubre va ser el moment en què es decidí de suspendre la reunió del CECOPI i desconnectar els qui hi participaven telemàticament… Tot d’arguments ja escrits per la jutgessa en actes i resolucions anteriors i que tanca amb aquesta afirmació: “La combinació d’un secretari autonòmic d’Emergències que afirma que no tenia competències durant l’emergència i una consellera d’Emergències que afirma que no tenia coneixements tècnics en matèria d’emergències i que de manera insistent descarrega la responsabilitat en els tècnics i en l’administració central, mitjançant una suposada direcció col·legiada en el CECOPI, permet de comprendre què va succeir el 29 d’octubre del 2024.”
Desmuntant el lletrat Bueno Manzanares
A partir del punt sisè, la jutgessa Ruiz Tobarra respon a la petició de l’advocat d’Emilio Argüeso, José María Bueno Manzanares, de fer declarar una lletrada de l’administració de justícia. La magistrada diu que no vol dir que la petició del lletrat responga a una defensa que ha perdut el nord, perquè en realitat és una estratègia molt barroera per a apartar-la de la causa.
A continuació, Ruiz Tobarra marca el 10 de març com a punt d’inflexió. És a dir, el dia que va encausar Argüeso i Pradas. “Amb queixes davant el CGPJ, denúncies i querelles, es repeteixen i es publiciten informacions que no són sinó una campanya difamatòria i que destil·len un masclisme atroç. Successives informacions periodístiques m’han denigrat com a jutgessa i com a dona. Aquests articles allotgen, en l’apartat dels comentaris, un discurs d’odi que inclou insults i amenaces cap a aquesta jutgessa d’instrucció i cap al meu marit.” Recorda que, en un estat de dret, els jutges vénen predeterminats i no els trien els acusats, i adverteix que totes les peticions van encaminades a acreditar que la instrucció la dirigeix el seu marit, també magistrat, i que tenen un únic objectiu: “Convertir aquest procediment en un lloc on no s’investiguen els homicidis i lesions imprudents, sinó que se m’investigue a mi i, per descomptat, el meu marit. Una deriva aberrant del procediment que s’accepta sense complexos.” I descriu que totes les queixes que Bueno Manzanares i De Urbano interposen són publicitades per a ampliar-ne el ressò i sembrar dubtes.
Enregistrament d’amagat
Nuria Ruiz Tobarra afirma que, fins ara, totes les resolucions que ha emès han estat confirmades per l’Audiència Provincial de València. A continuació, entra en el moll de l’os i denuncia que un advocat personat en la causa ha enregistrat de manera subreptícia la sala on es prenen les declaracions, i que per a fer-ho s’ha usat el servei de videoconferències Webex que utilitzen els lletrats que no poden anar físicament al jutjat. Ruiz Tobarra en dóna detalls i diu que l’enregistrament es fa quan ja ha acabat la declaració, quan el sistema d’enregistrament del jutjat ja s’ha apagat. Que s’agafen imatges d’ella mateixa parlant amb la lletrada de l’administració de justícia i amb el marit. “No és que es quedara enregistrant el sistema Arconte, que registra les declaracions judicials, sinó que es va tancar aquest sistema, i un dels lletrats que hi havia participat telemàticament via Webex va continuar utilitzant el sistema amb la càmera que permet de veure la imatge apagada, enregistrant subreptíciament tots aquells que entraven en la sala, no tan sols a mi. Algun lletrat del procediment va enregistrar la meua filla, menor d’edat, cosa que és absolutament repugnant.”
La campanya contra la jutgessa
Captures d’aquests enregistraments són les que van anar a parar als digitals d’extrema dreta que acompanyaven texts en què s’afirma que el marit de la jutgessa era qui dirigia realment la causa i que, fins i tot, era a la sala en el moment de les declaracions i que ell protagonitzava els interrogatoris. Deien també que els veien moltes voltes parlant al passadís o a les portes de la sala… Tot s’amplificava en diversos comptes de xarxes socials.
No era la primera volta que De Urbano es queixava al Consell General del Poder Judicial per la instrucció. El mes de maig, al·legava que la defensa de Pradas estava molt afectada. “Hem detectat irregularitats que, a parer nostre, vulneren els drets fonamentals de les parts i posen en qüestió l’equitat del procediment”, va dir. I l’advocat citava les resolucions de la jutgessa. A final de juny, la defensa de Pradas va doblar l’aposta i va demanar directament que apartassen Ruiz Tobarra i es nomenàs un substitut.
El 21 d’agost es va saber que el CGPJ havia obert diligències informatives contra la jutgessa arran de les queixes presentades per les defenses de Pradas i Argüeso. Aquesta obertura de diligències és un procediment habitual quan es rep una queixa contra un jutge, per a comprovar si hi ha matèria disciplinària o s’arxiva la queixa.
Obertura d’un procediment contra Bueno
Al final de la interlocutòria, la jutgessa decideix d’obrir una peça separada per a determinar si és procedent de sancionar el lletrat José María Bueno Manzanares pel contingut de l’escrit al qual Ruiz Tobarra respon.
