17.02.2024 - 16:43
|
Actualització: 17.02.2024 - 18:21
Setze professionals relacionats amb el món de la gimnàstica artística acusen d’abusos de poder i de maltractaments Pedro Mir Homar, director tècnic i entrenador del Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB) i del Xelska de Mallorca, un dels clubs més prestigiosos del país, segons que ha publicat El País en un extens reportatge. Mir és acusat d’haver posat en risc la salut de les gimnastes, moltes de les quals són menors d’edat, fent-les entrenar i competir lesionades.
El 2022 Mir va ser denunciat a la Conselleria d’Assumptes Socials i Esports per quatre metges i cinc fisioterapeutes del CTEIB, que van fer un informe detallant aquests suposats abusos. A banda, tres professionals de l’àmbit socioeducatiu que havien entrevistat 371 persones, entre les quals, esportistes, famílies i personals del centre, en el marc d’un pla de detecció d’abusos de poder i maltractament psicològic, ho van comunicar a la direcció del centre. La conselleria ho va portar a la fiscalia de menors, però ho va arxivar a l’octubre per manca de proves.
El País ha comptat setze professionals relacionats amb el món de la gimnàstica que alcen la veu i acusen Mir d’un abús de poder sistemàtic i de menystenir la salut de les esportistes. A més dels quatre metges, cinc fisioterapeutes i tres professionals del camp socioeducatiu que ja ho havien denunciat, el diari ha trobat quatre ex-gimnastes que ratifiquen les acusacions.
Descriuen un ambient de pressió extrema sobre les gimnastes, amb pràctiques que inclouen forçar atletes lesionades a continuar entrenant i competint, desatendre els consells dels professionals sanitaris del centre i fins i tot casos de maltractament físic i psicològic. A més, es mencionen situacions de discriminació i assetjament, amb comentaris denigrants sobre el pes i l’aspecte físic de les gimnastes que haurien contribuït a crear un clima de temor i ansietat entre elles.
Dues persones diuen que van veure com Mir clavava una bufetada a dues gimnastes. “La por venia d’aquí, les nines ho veien, tothom ho veia, per això tothom té por que s’enfadi. Jo somiava en ell, que el matava d’una estomacada de la ràbia que em feia. Qualsevol persona que hagi estat allà dins i digui que no ho ha vist, menteix. Tothom mira i calla. Per por”, relata una de les gimnastes que va declarar a la fiscalia.
El procés de denúncia i investigació, detallat en l’article, revela un llarg camí de traves burocràtiques i legals, amb un informe exhaustiu de més de cinc-centes pàgines presentat a la fiscalia de menors i la posterior desestimació de prendre mesures disciplinàries administratives contra Mir, que continua treballant al CTEIB i el club Xelska.
Consultat pel diari, Mir nega les acusacions: “El món de la gimnàstica d’alt nivell és molt exigent i sempre hi pot haver cosetes, interpretacions… Però això d’aquí no entra en els abusos que cerquen. Hi ha hagut una denúncia, si se’n vol dir així, que més aviat és un informe d’un metge cercant la signatura d’unes altres professionals que no ha anat enlloc, perquè no s’aguantava. No definia clarament què feia jo. Crec que un metge, impulsat pels fisioterapeutes, va voler llançar merda en contra meu, però li va caure a ell a sobre.” A més, diu que en els seus quaranta anys com a tècnic sempre ha anat amb cura.
La cronologia de les denúncies és la següent: el 2020 el centre va impulsar un pla de detecció d’abusos, pel qual tres professionals de l’àmbit socioeducatiu van fer una memòria que parlava d’abús de poder i maltractament. La van lliurar el 10 de gener de 2022, i l’endemà, a partir de la informació que hi figurava, els gerents van demanar a un dels metges que fes un informe amb detall de les denúncies que figuraven a la memòria. És l’informe signat per ell, tres metges més i cinc fisioterapeutes, que va lliurar a la gerència. El 16 de febrer de 2022 la conselleria va enviar la documentació al fiscal de menors, que el va arxivar a l’octubre.
El cas ha suscitat un debat intens sobre la protecció dels menors a l’esport, la responsabilitat dels entorns d’elit de garantir un desenvolupament saludable i respectuós dels atletes i la necessitat de tenir mecanismes efectius per a la detecció i prevenció d’abusos. Les veus crítiques assenyalen un possible buit legal i la manca d’accions concretes per part de les autoritats competents, malgrat les proves presentades. La complexitat del cas, amb implicacions tant en l’àmbit esportiu com en el legal i social, posa de manifest la dificultat de lluitar contra les pràctiques abusives en entorns on es busca la competició i l’excel·lència.
