“No som ‘la izquierda del PSOE’, som l’esquerra nacional de Catalunya”, va respondre ahir el vice-secretari general de Comunicació d’ERC, Isaac Albert, a Gabriel Rufián, en un piulet. El partit va combatre la ressaca de l’acte del cap de files d’Esquerra amb l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, tornant-se a desmarcar de la proposta d’integrar-se en un front d’esquerres a les pròximes eleccions espanyoles. Han repetit el mateix discurs d’unes quantes maneres, amb veus diferents i en tribunes variades. També ho va fer Oriol Junqueras, directament, quan va etzibar que havia anat a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau fos diputada d’ERC. La direcció també va parlar-ne amb el gest d’enviar tan sols dos representants de rigor a l’acte de la Universitat Pompeu Fabra, amb el secretari general adjunt, Oriol López, com a dirigent de més rang orgànic. L’enfrontament entre el cap de files d’ERC a Madrid i la direcció continua obert i sense previsions que amaini aviat.

Rufián insistia dijous que la idea de confluir amb uns altres partits d’esquerres no era incompatible amb el projecte independentista d’ERC. De fet, va assenyalar igualment que la direcció d’Esquerra havia de tenir prou marge per a negociar la fórmula electoral, i no ha concretat la fórmula que té al cap. La discussió, fins ara, ha estat més pública que no pas interna, i per això s’ha convertit de fa temps en un embat com més va més incòmode per al partit. Rufián no ha fet formalment la proposta a l’executiva ni tampoc l’ha presentada dins el grup parlamentari al congrés espanyol. Els companys de files del republicà s’assabenten dels moviments del seu cap de files per la premsa. El funcionament intern del grup es va enrarir fa temps per la falta de comunicació i de contacte de la majoria dels diputats amb el portaveu, segons fonts consultades, i cada dia sembla més difícil de revertir.

Mentrestant, l’estira-i-arronsa s’ha cronificat. ERC preveu de concórrer a les eleccions espanyoles amb la seva marca, com és habitual, i voldria Rufián de candidat, perquè ningú no dubta que és el seu valor electoral més gran. Però aquesta batalla política i personal s’allarga i es complica. Si en algun moment es podia pensar que els moviments de Rufián reportarien al partit beneficis electorals a mitjà termini, en el cas que Rufián donés per impossible finalment el front d’esquerres i tornés a encapçalar la llista d’ERC, ja no és tan clar que l’enrenou mediàtic i el debat públic en què s’ha convertit aquest torcebraç no acabi perjudicant el partit. El portaveu dels republicans va advertir a l’auditori de la UPF que deixaria el càrrec si calgués. “Si m’hi va el càrrec, me’n vaig”, va dir. Amb aquest avís, probablement provava de redoblar la pressió sobre ERC, i preveu de continuar-ho fent. Rufián va avançar que participaria en un futur acte amb Mónica Oltra, previsiblement al País Valencià.

Rufián pica ferro fred amb ERC, i també ho feia la secretària general de Podem, Ione Belarra, quan va visitar la seu nacional dels republicans. Belarra va assistir la vigília a l’acte del portaveu d’ERC amb Montero i al matí va tenir, diuen, una trobada de cortesia allunyada de qualsevol negociació i sense Oriol Junqueras, segons fonts consultades. Podem ja ha defensat de confluir amb Sumar i IU a Andalusia. Els resultats a les eleccions de Castella i Lleó i l’Aragó desaconsellaven de fer una altra cosa, i les expectatives per a les eleccions espanyoles no són millors per als partits espanyols a l’esquerra del PSOE, a qui, precisament, Rufián insta a unir-se i que s’aliï amb les esquerres sobiranistes de l’estat. EH Bildu i el BNG ja van marcar distàncies amb la proposta, que el dirigent d’Esquerra a Madrid voldria que impliqués el reconeixement programàtic de tots els aliats al dret d’autodeterminació.

Alhora, l’ex-diputat Joan Tardà reclama a la direcció que convoqui una consulta perquè els militants es pronunciïn sobre el front d’esquerres. En una entrevista a VilaWeb, Tardà no descartava d’emprendre una recollida de signatures entre les bases per a forçar la votació. Tanmateix, el debat també podria arribar al consell nacional, on Junqueras té majoria, si la direcció decidís de provar de tancar-lo internament d’aquesta manera. Però el partit té entre mans una altra decisió cabdal: la negociació del pressupost amb el govern de Salvador Illa. El Col·lectiu 1-O va obrir ahir el procés de recollida de signatures per a intentar de forçar una consulta als militants perquè decideixin si el partit ha de retirar la confiança a Illa per l’incompliment dels acords d’investidura. Necessiten unes vuit-centes signatures per aconseguir-ho. L’estira-i-arronsa per als comptes serà clau en l’aposta pactista del partit, que necessita contrapartides que impliquin avenços en l’autogovern després de rebaixar l’exigència amb el traspàs progressiu de l’IRPF. “Podem ajudar, però no resoldrem, perquè no podem, les disputes de l’esquerra espanyola. El nostre compromís és amb el país”, reblava Albert, acotant el front d’actuació.