L’Audiència de València acusa de negligència grollera Pradas i Argüeso i els recorda que la vigilància dels barrancs és de la Generalitat

La secció segona de l’Audiència de València confirma la decisió de la jutgessa del tribunal d’instància 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, de rebutjar unes diligències demanades per una acusació particular. La interlocutòria, que s’ha fet pública aquest migdia, és especialment dura contra Salomé Pradas i Emilio Argüeso, els dos únics investigats en la causa.

És el recurs contra una interlocutòria de la jutgessa del dia 17. La jutgessa refusava la petició de sol·licitar en quin lloc es trobaven els guàrdies i els agents el dia 29 d’octubre de 2024. Demanaven al comitè permanent de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer si s’havia aixecat acta d’aquell dia, i quina informació s’havia demanat als agents i guàrdies desplegats al servei de la policia d’aigües.

La jutgessa ho va denegar amb l’argument que la CHX havia enviat un informe amb la plantilla dels agents ambientals d’aquell dia: 42 agents ambientals i 14 guàrdies.

Però, segons la interlocutòria de l’Audiència de València, l’element fonamental per a inadmetre aquesta nova prova és el fet que el comandament de l’emergència, l’ex-consellera Pradas, perquè eren en el nivell 2, no va sol·licitar la col·laboració. “L’errada àmpliament difosa que el control i la vigilància dels barrancs el dia 29 d’octubre de 2024 era competència de la CHX sustenta no tan sols una imputació greument errònia de responsabilitats, sinó sol·licituds de prova que no corresponen amb l’anàlisi de les omissions”, diu. I continua puntualitzant que quan es passa a una situació d’emergència per risc d’inundació, el control dels barrancs per un eventual desbordament ha de correspondre a la Generalitat. “És una normativa que té a veure amb una qüestió lògica: el gran nombre de quilòmetres i llocs per on transcorren els barrancs, l’orografia específica, exigeix mobilitzar la quantitat més gran possible de recursos humans, i no tan sols de la CHX, sinó agents ambientals, agents de la Guàrdia Civil, policia, policia local, bombers… que poden analitzar i comprovar visualment l’augment dels cabals.”

I arran d’això, l’escrit de l’Audiència continua dient que, si es fes cas d’aquesta petició, s’hauria de demanar el nom i els cognoms de milers d’agents que, segons el pla especial d’inundacions, podien vigilar els barrancs. “Ací resideix la qüestió nuclear, la negligència grollera a què s’ha fet referència en unes quantes resolucions, la falta de control en la utilització de la ingent quantitat de recursos humans que podrien haver usat els investigats [Salomé Pradas i Emilio Argüeso] per a controlar els barrancs, la passivitat en la reclamació, la falta de control continu de la vigilància, ja que l’emergència no va cessar en cap moment.”

La interlocutòria de l’Audiència Provincial diu que els investigats sabien que la vigilància els corresponia a ells, no només perquè havien de conèixer el pla especial d’inundacions, segons el qual tenien encomanada la protecció civil, sinó perquè ho havien dit els tècnics unes quantes voltes, tal com es comprova en enregistraments. “I perquè ho va escriure a mà la investigada, Salomé Pradas, i perquè les inundacions i desbordaments als barrancs es retransmetien pels mitjans de comunicació i eren comunicats al 112 per la gent que hi trucava.”

Amb aquests elements, l’Audiència de València desestima el recurs d’apel·lació.