L’Audiència de València acusa de negligència grollera Pradas i Argüeso i els recorda que la vigilància dels barrancs és de la Generalitat

La secció segona de l’Audiència de València confirma la decisió de la jutgessa del tribunal d’instància número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, de rebutjar unes diligències demanades per una acusació particular. L’acte que s’ha donat a conèixer avui migdia és especialmet dur contra Salomé Pradas i Emilio Argüeso, els dos únics investigats en la causa.

Es tracta del recurs contra un acte de la jutgessa del 17. La jutgessa rebutjava la petició de sol·licitar en quin lloc es trobaven els guàrdies i els agents, el dia 29 d’octubre del 2024. Demanaven al comitè permanent de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer si es va aixecar acta d’aquell dia, i quina informació es va demanar als agents i guàrdies desplegats al servei de la policia d’aigües.

La jutgessa ho va denegar amb l’argument que la CHX va enviar un informe amb la plantilla dels agents mediambientals d’aquell dia: 42 agents mediambientals i 14 guàrdies.

Però, segons l’acte de l’Audiència de València, l’element fonamental per a inadmetre aquesta nova prova és el fet que el comandament de l’emergència, l’ex-consellera Pradas perquè s’estava en el nivell 2, no va sol·licitar la col·laboració. “L’errada àmpliament difosa de què el control i vigilància dels barrancs el dia 29 d’octubre del 2024 era competència de la CHX sustenta no només una imputació greument errònia de responsabilitats, sinó sol·licituds de prova que no corresponen amb l’anàlisi de les omissions”, diu. I continua puntualitzant que quan es passa a una situació d’emergència per risc d’inundació, el control dels barrancs, per un eventual desbordament, ha de correspondre amb la Generalitat. “És una normativa que té a veure amb una qüestió lògica: el gran nombre de quilòmetres i llocs per on transcorren els barrancs, l’orografia específica, exigeix mobilitzar la quantitat més gran possible de recursos humans, i no només de la CHX, sinó agents mediambientals, agents de la Guàrdia Civil, policia, policia local, bombers… que poden analitzar i comprovar visualment l’augment dels cabals”.

I davant això, l’escrit de l’Audiència continua dient que si es fes cas a aquesta petició, s’hauria de demanar el nom i els cognoms de milers d’agents que podien, segons el Pla Especial d’inundacions, vigilar els barrancs. “Ací resideix la qüestió nuclear, la negligència grollera a què s’ha fet referència en diverses resolucions, la falta de control en la utilització de la ingent quantitat de recursos humans que podrien haver usat els investigats [Salomé Pradas i Emilio Argüeso] per a controlar els barrancs, la passivitat en la reclamació, la falta de control continu de la vigilància, ja que l’emergència no va cessar en cap moment”.

L’acte de l’Audiència Provincial afirma que els investigats sabien que la vigilància els corresponia a ells, no només perquè havien de conèixer el Pla Especial d’Inundacions, segons el qual tenien encomanada la protecció civil, sinó perquè ho van dir els tècnics en diverses ocasions, com es comprova en enregistraments. “I perquè ho va escriure a mà la investigada, Salomé Pradas, i perquè les inundacions i desbordaments als barrancs es retransmetien pels mitjans de comunicació i eren comunicats al 112 per la gent que trucava”.

Amb aquests elements, l’Audiència de València desestima el recurs d’apel·lació.