Simón Bolívar Cultural Centre
10-12 N Parade, Kingston, Jamaica
Mapa a Google

El militar i polític Simón Bolívar (1783-1830) és conegut (i sovint venerat) per haver estat una de les figures més destacades del moviment d’emancipació americana respecte de l’imperi espanyol. Amb la seva contribució decisiva a la independència dels estats actuals de Bolívia (que el recorda al nom), Colòmbia, l’Equador, Panamà, el Perú i Veneçuela, es va guanyar durant la vida molts aliats, però també unes quantes enemistats. Un exemple d’això últim és que va ser víctima de no pas menys de vint atemptats entre el setembre del 1807 (a tan sols vint-i-quatre anys) i el setembre del 1828, quan es va produir l’intent més sonat, l’anomenada conspiració setembrina, del qual també es va poder escapar saltant d’una finestra del palau presidencial de Bogotà.

De tota aquesta llarga llista de magnicidis frustrats, un altre digne d’esment va ser a la darreria del 1815 a la capital de l’aleshores colònia britànica de Jamaica. Bolívar, fugint de la pressió dels soldats espanyols al continent, es va refugiar temporalment a l’illa caribenca, sota la protecció del duc de Manchester, i va aprofitar el recés en la lluita contra la corona hispànica per a redactar la famosa Carta de Jamaica: datada el 6 de setembre de 1815 i clarament influïda pels pensadors de la Il·lustració, hi pronosticava el futur d’Amèrica i mirava d’atreure la Gran Bretanya i la resta de potències europees en favor dels independentistes sud-americans.

Tres mesos després, el 10 de desembre, un criat del seu ajudant de camp, Rafael Antonio Páez, va apunyalar una persona mentre dormia en una fonda de Kingston pensant-se que era el mateix Bolívar. Però va resultar que, just aquella nit, el llibertador d’Amèrica havia anat a dormir a un altre indret i qui va rebre la punyalada mortal fou el seu company i secretari José Félix Amestoy. L’assassí, de nom Pío, fou detingut, jutjat i penjat a la plaça pública de Kingston el 27 de desembre, però les autoritats locals van sospitar des del començament que havia estat subornat probablement per un català i un americà reialistes, els quals van poder fugir a temps de l’illa.

L’atemptat de Kingston, com fou conegut l’enèsim intent de liquidar Bolívar, es considera de fet que fou instigat i planificat des de Caracas per un altre català, Salvador de Moixó, mentre ocupava interinament el càrrec de capità general, governador i president de la Reial Audiència de Veneçuela, entre els mesos de juny del 1815 i juliol del 1817, en substitució del general Pablo Morillo. Segons el Diccionari dels catalans d’Amèrica (1992), aquest militar al servei de la monarquia hispànica era originari de Cervera i és probable, doncs, que estigués emparentat amb l’eclesiàstic Benet Maria de Moixó, l’advocat Josep Antoni de Moixó i el jurista Lluís Maria de Moixó, tots també nascuts a la capital de la Segarra.

El Diccionario de Historia de Venezuela afegeix que Salvador de Moixó era fill d’un tinent coronel de l’exèrcit i que va cursar estudis al Seminari de Nobles de Madrid, al costat dels seus germans Manel i Marià. Va arribar a Veneçuela l’abril del 1815 en l’expedició comandada per Pablo Morillo i, dos anys després, tornava cap a Europa via Puerto Rico acumulant dures crítiques del mateix Morillo. L’acusava, per exemple, d’haver menat una política de violència i crueltat mentre el va substituir temporalment al capdavant de Veneçuela, i també el va qualificar d’inepte i ineficaç com a governant i cap de les forces armades, a més de corrupte. En aquest últim cas, Morillo detallava l’acusació en una carta escrita el maig del 1817: segons ell, Moixó va fer construir a Caracas, d’amagat i sense permís, una gran casa a prova de terratrèmols per al seu company i soci Jaume Bolet i Bolet.

I una mica més. Si Simón Bolívar, ajudat per la sort o esperonat per l’astúcia, va poder superar uns quants intents d’assassinat durant dues dècades, una mica més al nord, a Washington, el setzè president dels EUA, el republicà Abraham Lincoln, no va poder recuperar-se dels trets mortals que li va disparar el 14 d’abril de 1865 un actor simpatitzant dels Estats Confederats, John Wilkes Booth. En el magnicidi, curiosament, hi va intervenir de manera tangencial un menorquí, Pere Taltavull Pons, nascut a Maó ara fa exactament dos segles, tal com va explicar el periodista Joan Esculies en aquest article a La Vanguardia.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat